<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562</id><updated>2012-02-13T11:36:03.729+01:00</updated><title type='text'>D´Angresola</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>86</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-8942286469768928676</id><published>2011-09-18T23:19:00.008+02:00</published><updated>2011-09-19T10:00:16.376+02:00</updated><title type='text'>UNA FINESTRA AL DESERT</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-SlgMp7YtSb0/TmeeD-3jGZI/AAAAAAAAAV4/pah7-IsIfWo/s1600/desert.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5649658048812358034" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-SlgMp7YtSb0/TmeeD-3jGZI/AAAAAAAAAV4/pah7-IsIfWo/s320/desert.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Dos eren els temors principals que m´assaltaren quan decidírem incloure dins del viatge al Marroc una visita al desert:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;a) La possibilitat de l´aparició d´una molt particular variant d´ansietat (una espècie d´agorafòbia feta a mida) i consistent bàsicament en certa por a -atenció- tenir por, donada la poc habitual circumstància de trobar-me en un autèntic -passez-moi le mot&lt;em&gt;- ferlamà &lt;/em&gt;com mai havia estat, i la impossibilitat d´atendre en les condicions degudes els símptomes que amb total seguretat apareixerien. A saber: taquicàrdia, tremolors, falta d´aire, hiperventilació, mareig, vertigen, suor, nàusees, visió borrosa o plena de llumenetes, etc, etc.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;b) La més que raonable possibilitat de ser segrestats -o directament executats- per qualsevol subfranquícia local d´Al Qaeda al Magreb Islàmic, com a càstig o penitència per la nostra condició d´occidentals infidels, depravats i plens de vicis, qüestions estes últimes absolutament ajustades a la veritat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Després d´onze hores de viatge des de la caòtica Marràqueix en un còmode 4x4 amb aire condicionat i un agradable xofer multilingüe -patiments els mínims una vegada complits els quaranta-, l´horitzó va perdre els grisos i la terra i la vegetació exhausta i desolada per a donar pas a una figuració impossible però real, una llunyana i alta muralla d´un color indefinible entre el roig i el de les fustes més belles. Fins que no arribàrem als seus peus no podíem creure-ho: hi ha un moment, un lloc concret, uns pocs metres determinats, on el desert d´arena realment &lt;em&gt;comença.&lt;/em&gt; No existeix una transició més o menys progressiva, un territori mixt on pots reconèixer traços que aniran consolidant-se. De sobte succeeix una poc comprensible acumulació d´arena que s´estén amb una normalitat esquizofrènica i es perd en l´infinit. El desert és radical fins al punt de ser o no ser, d´estar o no estar, sense ambigüitats o situacions més o menys dubtoses.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Pres el té de benvinguda i conegut el reduït &lt;em&gt;staff &lt;/em&gt;dels tuaregs -gent molt jove i molt autèntica tot i l´evident negoci montat- anàrem a xafar allò que ens havia fet creuar mig Marroc. El sol del capvespre daurava i embellia encara més l´arena rogenca que formava dunes interminables i enormes per les que pujàvem i baixàvem o rodàvem divertits com xiquets amb una sensación d´immensitat que poques vegades he sentit. El silenci era absolut i perfecte, i només les nostres veus es sentien cap al cel com en una tancada i esfèrica caixa de ressonància que no tenia més límits que els que el propi cel imposava. I sense rastre dels temors tipus a) o b).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Poc després, mentre traslladàvem el nostre breu equipatge a la haima on devíem dormir, el vent comencà a bufar d´una manera inquietant i el cel es va omplir de núvols, arruinant a més irremediablement la posta de sol, situació que si ben adversa va allunyar encara més el temor b) per poc practicable en certes circumstàncies. En qualsevol cas, e&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;l vent &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;anava en augment fins que es va convertir en l´avançada d´una més que evident tempesta, la qual cosa va propiciar l´aparició d´alguns moderats símptomes del temor a), com era perfectament previsible.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;La casa a peu de les dunes on soparíem i on ens refugiàrem -una construcció restaurada respectant certa arquitectura de la zona, amb quatre petits torreons d´arena, argila i palla coronant una ampla planta baixa que feia de saló, menjador i cuina- normalment acollia entre vint i trenta turistes cada dia. Prompte s´assabentàrem que aquell dia nosaltres dos érem els únics convidats, amb la qual cosa, a més de provocar una immediata pujada dels temors a) i b) i dels seus símptomes, va fer que decidírem que ni lligats de peus i mans dormiríem en la poc fiable haima, en mig del desert, a soles i en plena tempesta. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Després d´una breu conversa amb els nostres nous amics tuaregs interrompuda de tant en tant pels trons, finalment no posaren cap inconvenient a que passàrem la nit en una de les quatre habitacions que tenia la casa, i que configuraven en realitat cadascú dels quatre torreons que oferien oberta batalla al desert i a la tempesta.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;L´habitació aquella era tan meravellosa com absurda. Un llit immens l´omplia fins a quasi impedir el pas pel seu perímetre. Barres de ferro formaven una estructura que l´envoltava i des de les que queien teles lleugeres destinades al cinquanta per cent a protegir-se dels insectes i a donar el toc d´exotisme requerit, i que per efecte del fort vent volaven i s´eixien de les seues naturals i lànguides caigudes, colpejant les parets, l´armari, el sostre i tot el que es moguera per allí. Recorde la calor estranya que encara mantenien aquelles barres de ferro en tocar-les, tot i no haver-les donat el sol directament en tot el dia. Una calor seca i forta que omplia tot. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;A una de les parets nues de l´habitació s´obria una finestra no molt gran, de fusta pintada mil vegades, i a la qual havia pràcticament que pujar-se per poder mirar. Al fons, perfectament encuadrat, el cel de la tempesta es trencava amb la visió desafiant i eterna de les dunes, oferint-ho tot i negant-ho tot amb una proximitat tan bella com inquietant. Una temptació i un luxe.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Descansàrem tot el que ens permetia el vent que tot ho alterava. A poqueta nit va semblar que la tempesta s´allunyava i baixàrem. Era prompte per a sopar i els jòvens tuaregs ens van oferir prendre alguna cosa en la terrassa aprofitant que el vent bufava amb molta menys intensitat. Al final no va ploure pràcticament res. La nit tancada s´obria quan fèiem fotografies al cel i el flash mostrava milers de grans d´arena multicolors, detinguts en l´instant, com frenètiques partícules electritzades. Compartírem cigarrets, cerveses, cacaus i maledicències sobre certes nacions europees, tot mentre ens explicaven en què són diferents i molt més perilloses les tempestes quan venen del nord que quan ho fan des del sud i més històries del desert i de la seua estranya i fascinant vida allí. L´absència de l´habitual ramat de turistes va permetre una molt grata proximitat que mai s´haguera donat en situacions normals.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Sopàrem a la terrassa, perfectament enfrontats a les dunes interminables que de tant en tant s´il·luminaven d´una manera impressionant per efecte d´algun rellamp, com un immens i fastuós decorat per al que érem els únics espectadors. Al final del sopar tragueren tambors i algun altre instrument de la zona, isqueren les cuineres berèbers i estigueren tots tocant i cantant al costat nostre mentre jo fantasejava amb una altra vida i continuava sense perdre de vista les dunes que apareixien i desapareixien mentre la tempesta s´anava cap a Algèria. Els dromedaris lligats prop de la casa bramaven inquiets en la foscor.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Quan ens gitàrem el vent es va revifar lleugerament, i ja no es va a calmar del tot fins al trenc d´alba. En mig quedà una inoblidable i llarga nit que vaig passar quasi en blanc i una finestra al desert que permetia l´entrada d´un vent carregat de grans d´arena que després de donar algunes voltes per l´habitació com en un ràpid i caòtic reconeixement acabaven per eixir per una porta que va romandre oberta tota la nit. Aquell vent va alimentar el meu insomni sacsejant-ho tot, donant com a fons el minúscul i constant estrèpit del grans d´arena colpejant els mobles, les barres de ferro, les parets, i portant allí, com en un prodigi entre ràfegues tèbies, els biplans eterns d´Antoine de Saint-Exupéry i del comte Almásy i les seues ombres tremoloses travessant immensitats sobre l´arena, el vers de Catul que encapçala el &lt;em&gt;Pandémica y Celeste &lt;/em&gt;de Gil de Biedma: &lt;em&gt;Quam magnus numerus Lybissae arenae...,&lt;/em&gt; Paul Bowles i el seu cel protector i els seus personatges perduts en el desert i en ells mateixos, el &lt;em&gt;Arabia Deserta &lt;/em&gt;de Charles Doughty i aquell estiu del seu descobriment, la bellesa i l´impacte de tantes imatges de pel·lícules o de llibres, les legions romanes perdudes i aniquilades en mig d´un espai convertit en un infern de sol, la presència intuïda, gairebé com un espectre familiar, del meu benvolgut T.E. Lawrence, amo i senyor per sempre d´un món que començava allí i s´agota a les vores del mar Aràbig. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tots passaren per aquella habitació mentre la meua dolça companyia dormia més o menys plàcidament i jo pegava voltes i més voltes al llit i mirava la finestra constatant la desaparició, davant tan il·lustre i nombrosa concurrència, dels vestigis dels temors a) o b) que pugueren quedar ja molt minvats. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Poc abans de l´alba el vent va desaparèixer per complet i el silenci tornà amb la llum que ens va descobrir, mirant des de la terrasa de dalt, els cossos que començaven a moure´s dels nostres amics i de les cuineres que havien passat la nit al ras, pels voltants de la casa. Desdejunàrem en mig d´una calma insòlita que ens va fer oblidar la remor constant del vent en la nit i poc després ens acomiadàrem, i ells es van portar la mà al cor abans de xocar-la, com prorrogant contra el temps amb eixe gest tan bell i tan d´ells la nostra breu i impossible amistat d´aquelles hores de la vespra. Mentre ens allunyàvem el sol prenia possessió de nou: definitiu, absolut, implacable.&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-8942286469768928676?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/8942286469768928676/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=8942286469768928676&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8942286469768928676'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8942286469768928676'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2011/09/una-finestra-al-desert.html' title='UNA FINESTRA AL DESERT'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-SlgMp7YtSb0/TmeeD-3jGZI/AAAAAAAAAV4/pah7-IsIfWo/s72-c/desert.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-1116294456252098304</id><published>2011-08-04T00:01:00.003+02:00</published><updated>2011-08-04T00:13:14.265+02:00</updated><title type='text'>LES OMBRES RECOBRADES</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-ufvHz0jaoD4/TjksoJLpeNI/AAAAAAAAAVw/PyjMzudvhe8/s1600/3005_moto%252520noche-la_jpg-550x0.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 247px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5636585476802050258" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-ufvHz0jaoD4/TjksoJLpeNI/AAAAAAAAAVw/PyjMzudvhe8/s320/3005_moto%252520noche-la_jpg-550x0.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;En nits com esta el cel s´obria sòlid com una pinya i la calor traspassava els pocs núvols que s´arriscaven a fer acte de presència, els espremia, els eixugava fins que es condensaven en una rosada perfecta que nosaltres rebíem com una banderola d´eixida.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Sonaven músiques des dels auriculars després de la piscina i el canvi de roba, estrenàvem colònies, desodorants, ànsies brutals de sexe i diversió, i a casa miràvem de reüll i amb certa arrogància, despreciàvem uns hàbits de vespra de festa que allí mantenien, de tranquils sopars o de televisió adormiscadora que ens semblaven estratosfèrics, propis d´un temps que no era el nostre o que venturosament mai arribaria.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Als carrers flanquejats per baladres i voreres rebentades per les arrels dels pins , tot semblava girar al voltant de la moto, de les seues marques, disseny, cilindrada, dels seus tubs trucats, del seus recanvis. S´intercanviaven adreces de tallers on manipulaven els motors amb el mateix secretisme que es donaven precises indicacions dels bars i dels concrets racons dels bars on es despatxava matèria sensible.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;En nits com esta els grills emmudien momentàniament al pas de les hordes motoritzades. Com centaures incansables recorríem el Vedat, Torrent, mitja comarca. De tant en tant arribàvem fins a la platja on fèiem un bany de matinada. Molts baixaven a València. Jo sempre preferia el recorregut local, una espècie de circuit suïcida que alternava la carretera antiga de les curves amb la part més baixa de Santa Apol·lònia. Com estacions penitencials, cada bar obligaba a una parada, cada parada imponia una libació col·lectiva, un ritual adolescent ple de sentit dins del destrellat general i la bellesa fosca i perfumada de la nit d´estiu.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Al bar clavat al bell mig de la Colònia Blanca solíem assolir el nivell alcohòlic desitjat, superb. El cos responia com una màquina perfectament engreixada. Els gin-tònics es servien en pitxers de litre, i pocs el compartien. De fons sonaven The Smiths omplint fins al sostre els vapors que ja volaven i presagiant o marcant dècades d´anglofília. En eixir, al cel es sentia un batre estrany i fugitiu, un vent lleuger i curt anava i venia en mil direccions, un estrèpit d´ales sorpreses en el seu vol tutelar damunt nostre tornaven a la seua posició acabat el descans, com cavalls inquiets repentinament calmats. Ombres fugisseres a les que mai agrairem com cal la seua improbable i protectora presència.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;En nits com esta algú vingué a dir-me en mig d´aquell aquelarre que el meu germà i dos amics havien tingut un accident amb les motos camí de Picanya, mentre renovaven una nit més un ritual de grup consistent en el dubtòs costum de furtar d´un camp panotxes de dacsa, torrar-les i menjar-se-les allí mateix, afegint a la nit plena de riscos la possibilitat de tindre gresca amb l´amo del dacsar o de provocar, donat l´estat dels oficiants, un incendi forestal o com a mínim hortolà.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No recorde ben bé els fets que vingueren després. La meua memòria manté el record de certa tranquil·litat propiciada per notícies que garantien l´ escassa rellevància de les ferides, el jardí de casa humit en la matinada mentre esperàvem, la tornada &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;dels combatents i les seues desventrades màquines, el rostre desencaixat dels meus pares en la nit, el patiment que en aquell moment no vaig valorar, ple d´ignorància i creient en la immortalitat com només un jove pot creure.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Ja a la habitació d´una casa plena de llums enceses a les sis del matí, mentre em despullava entre breus rialles fruit de la tensió alliberada i de les ingestes de la nit&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-size:130%;"&gt;el meu avi aparegué per la porta també amb mig somriure i amb aquella inoblidable camiseta imperi, el cabells esturufats i el dit índex plantat, admonitori, vicentí:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;- Tu te rius, però ara podíem estar de cos present.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Mentre em gitava i em contenia de nou les rialles vaig sentir com en retirada un batre d´ales, unes ombres fugisseres prop de les flors de la buganvília, una imminència de descans rotund que em desfeia sobre el llit i en el qual volia perdre´m. La nit acabava.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;iframe height="510" src="http://www.youtube.com/embed/k3VZsWBXttU" frameborder="0" width="640"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-1116294456252098304?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/1116294456252098304/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=1116294456252098304&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1116294456252098304'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1116294456252098304'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2011/08/les-ombres-recobrades.html' title='LES OMBRES RECOBRADES'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-ufvHz0jaoD4/TjksoJLpeNI/AAAAAAAAAVw/PyjMzudvhe8/s72-c/3005_moto%252520noche-la_jpg-550x0.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-5985337068750479850</id><published>2010-09-03T00:59:00.007+02:00</published><updated>2010-09-05T00:02:13.691+02:00</updated><title type='text'>CARRER TÚRIA ANY ZERO</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/TIAr1m0ZIKI/AAAAAAAAAVc/u_b9-wzr47E/s1600/aerona%C3%BAtica_05.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 314px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512454143854846114" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/TIAr1m0ZIKI/AAAAAAAAAVc/u_b9-wzr47E/s320/aerona%25C3%25BAtica_05.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Agost és un mes lligat tradicionalment a les vacances o a certa despreocupació, al trencament dels hàbits o a l´excés més gloriós o més lamentable, tot i tenir ben present -o precisament per això- el seu caràcter de miratge temporal, amb data de termini i caducitat més que segura.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Enguany l´agost ha estat estrany, dur i resolutiu. Una sèrie de coincidències provocaren la necessitat de prendre decisions que no em resultaven fàcils.&lt;em&gt; &lt;/em&gt;Mentre cercàvem lloguer per a encetar una vida junts, el pis del carrer Túria que fa anys vaig comprar amb l´obstinació de les trampes sentimentals i situant-me econòmicament en l´avantsala del desastre, es va buidar dels seus inquilins d´un dia per a un altre liquidant la breu resistència a la desfeta financera. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Si a un pis de quasi setanta anys i estat de conservació dubtós se li afig el pas de les hordes d´Atila durant dos anys el resultat normalment és el previst. I això va ser el que em vaig trobar mentre em queia l´ànima als peus i calculava tot el que tindria que fer per a oferir el lloguer amb un mínim de dignitat i a un preu que em permetera continuar resistint els embats infalibles de la hipoteca.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Gent que em vol m´ajudà a traure merda a cabassos, a tirar tot tipus d´objectes inversemblants o ben corrents com somiers, sofàs plens de porqueria o matalassos on clavar-se era tota una aventura fitosanitària. Una vesprada, mentre amb el meu germà tractàvem de pintar de blanc una paret d´un blau que era la mare de tots els blaus, mirant la casa ja buida, el cigarret aquell del descans tingué un efecte magdalènicament proustià. De sobte vaig deixar de veure aquella casa com la preocupació del últims anys, com la causa de tants maldecaps. Vaig recuperar com una il·luminació la obstinació feliç i lleugera que em portà a comprar el pis contra tot consell, la il·lusió inexplicablement oblidada de viure allí, i tornaren els records i l´ànim de certa innocència perduda no sé on però no fa molt. Els olors i la presència benèfica dels meus avis s´escampava per la casa on tantes hores havia passat literalment encantat i imaginant el meu futur d´adult en una vida que a certes edats es deu desitjar perfecta. Vaig tenir la revelació de l´evidència, que de tant en tant s´amaga davall d´absurdes necessitats o suposades obligacions. I vaig decidir recuperar el destí de viure definitivament a l´únic lloc on l´havia desitjat.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;I la meua dolça companyia estigué a l´altura esperada afrontant amb la seua habitual determinació cert horitzó de dificultats econòmiques que podria arribar, inventant espais, i mobles, i solucions, treballant sense treva ni descans en plena canícula, treballant més que jo, perdent un estiu de platjes i de nits i de dormir sense despertador però creant somnis de vigília, que són els que realment funcionen. Quan passen els anys, l´estiu estrany i dur que ara acaba ens quedarà més endins que la bromera perduda de les ones que no hem tingut i que ens esperen.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;A més de tot això, i amb l´oberta i indisimulada intenció d´inocular el virus en Laia, anàrem al Trofeu Taronja i presentació del València CF. Sóc ben poc habitual de Mestalla (no suporte certs individus), però mantinc molt bon record de quan, sempre en aquells estius de la infantesa, baixava amb el meu tio Enrique des d´El Vedat a l´estadi per aquell torneig i la verdor fosforecent de la gespa em causava el mateix impacte i fascinació any rere any. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Portàrem entrepans fets a casa, compràrem pipes i begudes i Torró de Viena, i Laia va aguantar estupendament el mini concert dels &lt;em&gt;Bajoqueta Rock&lt;/em&gt;, la presentació i el partit sencer. Els dos gols del València van ser en la segona part, davant dels nostres seients: inoculació complida. Ella preguntava coses sense parar i jo li explicava que allí, en aquell estadi on ara érem nosaltres, ja anava el pare del pare de son pare i totes estes coses que m´agraden tant com un pis del carrer Túria que té l´ombra i l´esplendor del Botànic a les finestres i fa olor a pintura nova i a una vida il·lusionant sempre per encetar.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-5985337068750479850?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/5985337068750479850/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=5985337068750479850&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5985337068750479850'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5985337068750479850'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2010/09/carrer-turia-any-zero.html' title='CARRER TÚRIA ANY ZERO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/TIAr1m0ZIKI/AAAAAAAAAVc/u_b9-wzr47E/s72-c/aerona%25C3%25BAtica_05.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2420412109529608449</id><published>2010-07-26T01:59:00.012+02:00</published><updated>2010-07-26T11:58:21.735+02:00</updated><title type='text'>CORFÚ</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/TEzPo3MSI_I/AAAAAAAAAVM/bOPqu0pv66s/s1600/corfu.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5497997546029720562" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/TEzPo3MSI_I/AAAAAAAAAVM/bOPqu0pv66s/s320/corfu.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Saturats, ebris d´Itàlia, esperàvem al port de Brindisi el ferry que havia de dur-nos a Corfú. Després de dues llargues setmanes alternant trens i ciutats, certa fatiga agraïa la visió definitiva de l´aigua, els vaixells, l´horitzó perdut i blau que acabava en Grècia.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Ens va sorprendre el tamany del port, la immensa activitat comercial de la que res volíem saber, la ciutat tan anodina i de la que jo només recordava que havia estat el lloc on va morir Virgili, alguna menció d´algun llibre on s´evocaven romanes legions embarcant-se amb certa èpica o fins i tot certa glòria cap a guerres de l´Orient o d´Àfrica.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;A la terminal cercàvem un racó tranquil on poder dormir o llegir a l´espera de l´avís al que correríem amb la por de la pèrdua. Però l´enorme ramat jovenil del que formàvem part i que ens envoltava feia impossible la distracció. Bastava fer com que llegies o dormies i fixar-se discretament (i esperar que s´alçaren) en les cames llarguíssimes i nues d´alguna deesa amb denominació d´origen danesa o alemanya, tan inaccesible com perduda i ara recobrada amb la mateixa fulgor antiga d´aquells dies.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Poques hores després, ja al ferry i mirant la mar d´estiu, plens de sol i envoltats de dofins i mentre la ciutat era una boira que s´esvania i esborrava Itàlia, vaig comprovar l´absoluta veritat d´aquella frase de Lawrence Durrell que tant m´agradava i que encara ho fa: &lt;em&gt;Somewhere beetwen Calabria and Corfu the blue really begins. &lt;/em&gt;I la intensitat d´aquell blau passava pàgina i feia que al lloc de la meua imaginació on durant molts dies havien regnat Médicis i Borgies, catedrals i ponts, romes i venècies, s´omplira ara de la intuïció de dies increiblement més feliços, ombres d´Homer, Ìtaques o partenons, una mitologia perfecta i una realitat física i una alegria que feia encara més senzill el fet de viure, tot dins d´un blau immens i etern.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Hores després, al port ens van assaltar els ja coneguts caçadors de clients que a Itàlia inundaven les estacions com un ritual més dels negocis d´hostaleria. Un tal Spyros ens assenyalava sobre un foli que reproduia un mapa de l´illa la proximitat de les seues habitacions als llocs d´interés: &lt;em&gt;"Beautiful beaches", &lt;/em&gt;deia&lt;em&gt;, &lt;/em&gt;i feia un cercle amb un bolígraf damunt d´uns quants indrets; &lt;em&gt;"Night life", &lt;/em&gt;i tornava a fer el mateix al doble aproximat de llocs. Nosaltres calibràvem com podíem la bondat o no de l´oferta, discutíem preus i dies d´estada, i tot era divertit i nou alhora. Al seu destartalat cotxe i amb risc continu de mort recorríem l´illa poc després mentre la mar apareixia i desapareixia entre muntanyes. Jo cercava el perfil impossible d´Albània (estàvem a l´altra banda de l´illa) i alguna de les cases dels Durrell perdudes entre els arbres i els anys.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Al dia seguent vam llogar un parell d´scooters (també negoci d´Spyros, &lt;em&gt;of course&lt;/em&gt;) a les que deixàrem sense alé en els quatre dies que allí estiguèrem. Ni les &lt;em&gt;beautiful beaches &lt;/em&gt;ni la &lt;em&gt;night life &lt;/em&gt;van ser les activitats principals. Recuperàrem forçes de tantes jornades esgotadores, oblidant les andanes de les estacions amb la llibertat de les motocicletes. Descobríem platges lliures de turistes, perdudes al final de bancals d´oliveres on un baret mínim ens donava tot quant podíem desitjar, entre la fragor antiga i inoblidable de les xixarres. Per les vesprades gaudíem de la vida provinciana de la capital entre passejos, gelats i edificis que mostraven l´emprenta de Venècia i un ambient d´un temps més antic que els vint anys que gloriosament teníem.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Jo vaig recuperar una atmosfera d´infantesa i d´estiu, d´una terra encara no devastada, plena de camins sense asfaltar i d´insectes que per a mi no eren més que una meravellosa explosió de vida que a casa meua es perdia amb rapidesa. Les nits estaven perfumades de baladre i de grills incansables, els dies plens de felicitat com si anàrem a viure així per a sempre. I encara ens quedaven Atenes i Salònica fins arribar a Istanbul.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Poc abans de dormir, i provinent de les habitacions dels nostres sorollosos conveïns italians (amb els que compartírem algun botellot &lt;em&gt;avant la lettre&lt;/em&gt;), entre d´altres sempre sonava una cançó nefasta -&lt;em&gt;Rhythm is a dancer- &lt;/em&gt;que, tot i el seu horror, anirà sempre lligada en la meua memòria a aquells dies prodigiosos, i que quan accidentalment sona ara al moure el dial de la ràdio, em transporta amb una estranya i molt agraïda fidelitat a tots aquells moments.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;No vaig trobar cap de les cases que els Durrell habitaren en els seus anys a l´illa, o les platges on va banyar-se Henry Miller fugit de París i de la guerra, convidat per Lawrence. Però vaig eixir d´allí -al alba del color de les taronjes i en un taxi que ens va dur al port- amb la forta sensació dels deures complits, de les mitologies respectades i dels tributs fets a la felicitat que les edats ens encomanen. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2420412109529608449?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2420412109529608449/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2420412109529608449&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2420412109529608449'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2420412109529608449'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2010/07/corfu.html' title='CORFÚ'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/TEzPo3MSI_I/AAAAAAAAAVM/bOPqu0pv66s/s72-c/corfu.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-6614437007127241961</id><published>2010-06-25T01:03:00.002+02:00</published><updated>2010-06-25T16:42:28.955+02:00</updated><title type='text'>MERCAT</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/TCPfrjcQ2WI/AAAAAAAAAVE/6nIBkoD6LLg/s1600/MERCADO%2520CENTRAL%2520PARTE%2520SUPERIOR_.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5486474710408550754" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 262px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/TCPfrjcQ2WI/AAAAAAAAAVE/6nIBkoD6LLg/s320/MERCADO%2520CENTRAL%2520PARTE%2520SUPERIOR_.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Mentre treballe anant d´ací a allà busque la calor que desitje i que no acaba d´arribar. El carrer d´En Joan d´Àustria és d´una vulgaritat colpidora. Les rajoles del terra són pretencioses al temps que anodines, i les botigues es repeteixen a si mateixes sense més treva que els bars on la marca de la casa és fer les coses sempre ràpides.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Més avant, els autobusos canten la marxa triomfal i embruten els trajes dels que han baixat a trencar per vint minuts l´espant del dilluns o del dimecres davant d´un café. La plaça de l´Ajuntament manté la dignitat segons on mires. Cap al mercat, alguns paisans et recorden que vius en un poble hortolà vingut a més i el perfil de la Llonja dóna el contrapunt culte i nobilíssim d´algun somni perdut.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Jo porte a la cartera la paperassa habitual dels advocats, la màgia dels papers que degudament omplits, presentats als llocs adequats i respectant determinats terminis, et permeten guanyar-te la vida raonablement. Ignorant tot això, el carrer de les Carabasses es un passadís més o menys recte que conserva encara la frescor de la matinada i on alguns bars porten ja quatre o cinc hores omplint de conyac o cassalla els ànims dels que tenen que treballar.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;La vorera de l´esquerra de Baró de Càrcer sempre em recorda alguns carrers de la meua benvolguda Atenes, una barreja d´antiguitat recent i comerços d´un altre món o fora del temps, l´ambient sempre malaltís dels negocis de les màquines de premi, un centre de la ciutat que es nega a domesticar-se. A la vorera d´enfront, el barri dels Velluters es deixa acaronar pel sol en les poques hores de respetabilitat que li permet la fauna habitual.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;A la part fosca del carrer d´Escolano, el &lt;em&gt;Pub Diana &lt;/em&gt;ofereix carn infame a preus de rebaixa i per la porta rumia les seues dèries un perillós ramat amb el que tindre un problema és qüestió de dos minuts. Són les dotze del migdia i torne al despatx. L´ombra del mercat és allargada.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-6614437007127241961?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/6614437007127241961/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=6614437007127241961&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6614437007127241961'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6614437007127241961'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2010/06/mercat.html' title='MERCAT'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/TCPfrjcQ2WI/AAAAAAAAAVE/6nIBkoD6LLg/s72-c/MERCADO%2520CENTRAL%2520PARTE%2520SUPERIOR_.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-4330786874431315565</id><published>2010-05-31T23:49:00.005+02:00</published><updated>2010-06-15T00:31:12.847+02:00</updated><title type='text'>LLIRI ENTRE CARDS</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/TARFK9AwPBI/AAAAAAAAAU0/5njCh1hvhAE/s1600/545d008ecb5a0d16bd8c9d069fa5ef1ao.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 242px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477579101268098066" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/TARFK9AwPBI/AAAAAAAAAU0/5njCh1hvhAE/s320/545d008ecb5a0d16bd8c9d069fa5ef1ao.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Eixíem pegant moderats crits d´eufòria i frustració a parts iguals. Tots els desitjos, totes les esperançes es diluïen quan la nit acabava. La brutícia acumulada sobre les voreres era el reflex de moltes coses. La setmana estava liquidada i només quedava el lleuger martiri de la ressaca i l´horitzó llunyà del divendres. I també la salut de ferro dels vint i pocs anys, els pastissos del diumenge, uns avis que aplegaven a casa a mitjan matí contents i mudats i no entenien la barba sense afaitar, ni la poca gana de dinar, ni la malenconia brutal de la vesprada.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Havíem arribat al Carme després d´haver fet el bateig d´alcohol durant algunes temporades a Cánovas i un doctorat cum laude a Xúquer en uns anys memorables. Per a mi el barri era un passat recent però ja mitològic, carrers per descobrir, ombres perdudes dels meus, benvolgudes reminiscències potser massa literàries, una fragmentació que s´ajuntava a poc a poc, un retrobament improvisat i esperat alhora.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Al final del carrer Pintor Fillol els camells ens oferien amb gestos absurds o gairebé còmics la seua inapreciada mercaderia, i l´església de la santa Creu donava el seu perfil napolità a la lluna mentre dos fills de puta embrutaven el monument a Benlliure i jo em fixava tant com em permetia la borratxera en un carrer ple d´acàcies que acabava en el riu.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Tornàvem buscant més locals que desafiaren els horaris, i a la plaça de l´Arbre cercava inútilment la casa on naixqué el pare de mon pare, desitjava algún cos que dur-me a la intimitat primària del cotxe, algún ànima a la que vampiritzar amb les habituals dosis de malditisme barat. Pecats de joventut per als que ara tinc la màxima indulgència.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Quasi sempre, en passar pel carrer de Dalt, imaginava a mon pare en matins refulgents mentre repartia la correspondència del banc per aquell barri i en bicicleta als seus quinze anys. A &lt;em&gt;La Marxa, &lt;/em&gt;cap a les cinc, tot començava a acabar-se quan sonava Lou Reed i s´encenien els llums mostrant rostres anestesiats i pregàries més o menys ateses. Eixíem pegant moderats crits d´eufòria i frustració a parts iguals.&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-4330786874431315565?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/4330786874431315565/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=4330786874431315565&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/4330786874431315565'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/4330786874431315565'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2010/05/lliri-entre-cards.html' title='LLIRI ENTRE CARDS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/TARFK9AwPBI/AAAAAAAAAU0/5njCh1hvhAE/s72-c/545d008ecb5a0d16bd8c9d069fa5ef1ao.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-5597838459085501198</id><published>2010-04-24T03:53:00.001+02:00</published><updated>2010-04-24T04:10:22.621+02:00</updated><title type='text'>ELOGIO DE SEVILLA</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S9JNfzLq_HI/AAAAAAAAAUc/B-VX8FM7--s/s1600/SevillaBarrioDeSantaCruz04.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 240px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463514506664279154" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S9JNfzLq_HI/AAAAAAAAAUc/B-VX8FM7--s/s320/SevillaBarrioDeSantaCruz04.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;...la más bella y populosa ciudad, un infierno soñado.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Lope de Vega&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;A pesar de ti y de tanto como me habías contado, llegué algo temeroso, vencido por el tópico: el peor estereotipo andaluz, cierta lejanía sentimental por necesidad de salvación buscada, un exceso folklórico mal aplicado, de tabla rasa, con el que nos hicieron comulgar en una importación falsa, de un éxito incontestable.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;Aunque en realidad todo se diluyó antes de llegar. Frente a las ideas preconcebidas nada como las realidades. Frente al supuesto árido páramo, un invierno ferozmente lluvioso había dejado los últimos cien kilómetros como verdeantes y suaves colinas a las que el sol último de la tarde prestaba un aire de ensueño, cansados ya de las horas de viaje.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;En la noche, recién llegado, algunas avenidas de la ciudad me trajeron recuerdos imposibles de algún enclave colonial que en realidad no conozco. Imágenes de Cádiz o de La Habana, barroco exultante y antiguo, el omnipresente albero singularizando las fachadas. Pero el eco caribeño lo disolvían los nazarenos plantados en los semáforos, la alegría contenida de la &lt;em&gt;madrugá, &lt;/em&gt;las tabernas tapizadas de fotos de vírgenes, el sabor algo acre de las primeras manzanillas.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Al día siguiente, para entender casi todo bastó bajar del coche entre el aire y las aceras inundadas de azahar en una calle de aquel barrio de Heliópolis del que tanto me habías hablado. Te imaginaba transplantada, niña de ocho años con tus recuerdos tan vivos de la calle Viciana o de Mossén Milà, cuando no sabías que ibas a encontrarte con el que sería para siempre tu colegio, o con las que se convertirían con obstinada fidelidad en tus amigas. O con la casa aquella que me gustó tanto como sus habitantes, y el olor del incienso que humeaba junto a la entrada como una muestra de piedad antigua, y simpatías al primer golpe, y más olores nuevos y viejos que me facilitaron una cercanía que deseaba y que llegó sola.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;En la tarde al sol, no pude evitar compararme, comparar tu infancia y la mía, mi colegio entre asfalto o un continuo rumor de autobuses y el tuyo entre aquellas calles tranquilas, delicadas y amables, pobladas de naranjos. Supe que era un lugar en el que podría vivir siempre. Un olvido perfecto de la ciudad que no quieres olvidar. Y entendí muchas cosas. La fidelidad a toda aquella parte de tu gente, la mítica de la última infancia y la adolescencia entre árboles, el bar de los bocadillos, la plaza del Avelino, los cielos que perdiste, un apego azaroso que deviene irrenunciable, terco, definitivo.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Al límite del barrio de Santa Cruz encontramos la calle del Aire, la sombra eterna de Luis Cernuda en la ciudad que tanto detestó y a la que tanto añoró durante muchos años de plomo, en otro mundo. Fue fácil imaginar la gloria incomprendida del poeta en aquella calle estrecha, y se adivinaban interiores donde el frescor de los azulejos en la umbría aliviaría&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt; las espaldas como un bálsamo turbio en las horas más duras del verano.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El Guadalquivir espejeando la ciudad, el puerto inverosímil, los jardines de Murillo, las palmeras como referentes o guías, tu calle Betis, la impresionante catedral y su torre como bastante más que un reclamo turístico, los pasos que pudimos ver desde aquel balcón, al alcance de la mano, toda una imaginería del dolor que en realidad no se cree nadie porque todo es demasiado hermoso, demasiado evidente, todo es parte de un juego que escenifica y proclama la primavera y las horas largas que anuncian el verano.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Todo se presta al halago fácil, al tópico cursi, almibarado. Pero todo es verdad. Son verdad las plazas en las que como un asalto te inunda el olor del azahar, es verdad el festín de los bares o las tabernas. Son verdad los señoritos de mierda peinados como estampas de otro tiempo, los capillitas, las calles adorables intuídas anticipadamente, la medida humana de la ciudad, los toros, la belleza en la noche. Es verdad Triana y el puente de Triana. Y fueron verdad los barcos de América remontando el río, el sueño del oro, los siglos perdidos, una gloria que no es la mía pero que incorporo, enfermo de historias que cuentan los libros o que tú me cuentas, enfermo de ti, obstinada, feliz, irrenunciablemente.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-5597838459085501198?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/5597838459085501198/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=5597838459085501198&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5597838459085501198'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5597838459085501198'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2010/04/elogio-de-sevilla.html' title='ELOGIO DE SEVILLA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S9JNfzLq_HI/AAAAAAAAAUc/B-VX8FM7--s/s72-c/SevillaBarrioDeSantaCruz04.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-5678230897322538504</id><published>2010-03-23T22:57:00.007+01:00</published><updated>2010-03-24T09:49:38.639+01:00</updated><title type='text'>GRAN RESSACA FALLERA</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S6gK4WpjKsI/AAAAAAAAAUU/gtWCrWtkhqg/s1600-h/la+traca_plaza+Villarrasa.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5451619312200788674" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 205px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S6gK4WpjKsI/AAAAAAAAAUU/gtWCrWtkhqg/s320/la+traca_plaza+Villarrasa.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tota la vida gaudint de les falles des de fora, i la il·lusió acomplida de la meua filla havia d´evidenciar velles sospites indesitjades. Tampoc la sort, en forma de causes remotes o directes -amigues, barri, col·legi: amigues de la meua filla del mateix barri i col·legi- ha estat massa favorable. I no per la seua pura i meravellosa existència en amistat, que és i espere que continue sent per molts anys font d´alegria i diversió, companyia sempre necessària i inoblidable en l´aventura de créixer. Però el mimetisme aplicat sense restriccions té perilloses consecuències, almenys per a alguns pares. Sobretot si pel capritx de la xiqueta acaba -ella i tu com acompanyant quasi permanent- caiguent en una falla d´un dels barris més acomodats de la ciutat.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Crida l´atenció en primer lloc l´absoluta indiferència cap a la &lt;em&gt;falla&lt;/em&gt; en si mateixa. Vull pensar que la certa distància que la separava de la carpa -tancat &lt;em&gt;sancta sanctorum&lt;/em&gt; d´eixos quatre dies- pot justificar la sensació total d´inexistència que l´envoltava, tot i que estic parlant d´uns trenta metres a tot tirar. Però d´una manera gairebé física es podia sentir la seua invisibilitat. Era el millor exemple de pura i dura excusa -a nivell platònic- que ara mateix puc triar. Un desagraït abandó cap a l´origen i explicació de tot allò. Una presència deliberadament oblidada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La multiactivitat programada, particularment cap als xiquets, resulta excesiva i un punt -molt llarguet el punt- forçada. Fa l´efecte d´intentar evitar de qualsevol manera que algú puga retraure-li a qui mana la inactivitat, pecat intolerable i d´escassa comprensió de cert món faller. En quant a les activitats en si, i tret dels rituals i clàssics berenars o sopars, podrien servir igual per a una falla que per a un centre d´oci per a xiquets de Shangai o de Nàpols. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;L´educació sentimental que es desprèn de tot això és universalista, lúdica i cosmopolita, i seria perfecta -en un món perfecte- si no anara dirigida cap a gent que es farà gran assistint com primers actors a la devastació cívica i històrica del seu país. Perque la desvalencianització que tot això comporta és desoladora i total. Són molts els exemples que fan del destructor tòpic bandera, i es cultiven les banalitats amb una delirant pretensió d´essència, amb els resultats que les tonteries solen donar: només cal donar una ullada a la realitat política valenciana. És particularment ridícul el costum d´agarrar entre quatre fallers una taula i plantar-la al mig del carrer per a jugar al dòmino o -els més autèntics- al truc. No pel fet en si, que pot ser i és perfectament normal, sinó per l´aire que alguns es donen d´estar-te dient: açó és lo genuinament valencià, i tu no ho fas. Evidentment tampoc es tractaria de convertir els casals en centres d´adoctrinament on cada vesprada fallera, cap a les cinc, es llegiren entre dormides massives d´infants poemes d´exaltació de la terra o cants de glòries passades o futures. Però entre la impersonalitat amb tocs epidèrmics de patrioterisme barat i el fanatisme mesiànic dels pitjors nacionalismes deuria existir un raonable coneixement de la realitat, i una voluntat de recuperar terreny aprofitant un recurs tan formidable com les falles.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;L´ús del valencià és pràcticament inexistent. No tan sols a nivell conversacional -poc podria diferenciar-se del carrer del dia a dia-, sinó sobretot des de l´absent intenció dels que manen i que podrien amb facilitat fer servir la llengua en les múltiples activitats: escrits, convocatòries, megafonia, etc. Es manté la tradició del llibret en valencià com una mostra d´autenticitat, com una relíquia gairebé arcaitzant, quasi com una concessió graciosa, i bona prova de la poca estima són les diferents normatives, les nombrosíssimes faltes d´ortografia i el recurs del castellà a la menor ocasió. Dirigir-se a algú en valencià era rebut amb una expressió que oscil·lava entre l´atracció de l´exotisme i el rebuig de la provocació. Això sí, la Senyera presidia la carpa com un tòtem intocable, amb una inquietant devoció que manté distàncies i que actua com una metàfora perfecta de moltes coses, potser de massa coses.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Tot i el que puga semblar, no oblide que és una &lt;em&gt;festa.&lt;/em&gt; Una festa que té molt present particularment dos elements antropològicament indefugibles: la transgressió i la diversió que eixa mateixa trangressió procura. I que el propi èxit de les falles és l´èxit d´una certa manera de transgredir i de divertir-se. Però crec que tampoc es perdria res si l´element satíric, autèntic i originari de la festa -veritablement transgressor, i no el costum de tallar carrers amb certa arrogància- fóra més present i no un pur desconegut, si la falla tinguera més presència real i no una materialització que actua com una mera excusa, si algú explicara als xiquets, més enllà de comportar-se com la junta directiva de les vulgars festes de qualsevol urbanització d´estiueig, que el foc de certes nits, a les acaballes de l´hivern, anuncia un temps nou i ens transmet un paganisme primigeni i etern, una metàfora bella i perfecta de la pròpia vida. O que la festa, quan es ritualitza en excés i cau en una programació milimètrica i un punt malaltissa, deixa d´alguna manera de ser festa per a convertir-se en un absurd organigrama de jerarquies i càrrecs que no tenen més sentit que donar eixida a vanitats i frustracions ben conegudes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He viscut sempre les falles fora de les falles, amb el rerefons que generosa i gratuïtament em donaven totes les comissions i tota la gent que en realitat fan possible la festa. Sóc conscient d´haver aprofitat una espècie de banda sonora i un raonable desordre que fa temps em resultava atractiu. I vaig fer-me molt probablement unes festes a mida, a les quals ni renuncie ni crec que estiga errat en la valoració de la sàtira o en la carnalitat excelsa de les nits que anuncien la primavera o del foc que destrueix i renova, com els millors excessos. Que la realitat d´una concreta falla vista relativament de prop no m´agrade massa no deuria influir en la valoració o en l´estima que crec que encara mantinc cap a les falles. Però no sé. No ho tinc clar. Igual tot és una llarga i gran ressaca.&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-5678230897322538504?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/5678230897322538504/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=5678230897322538504&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5678230897322538504'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5678230897322538504'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2010/03/gran-ressaca-fallera.html' title='GRAN RESSACA FALLERA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S6gK4WpjKsI/AAAAAAAAAUU/gtWCrWtkhqg/s72-c/la+traca_plaza+Villarrasa.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-8137912422967275075</id><published>2010-03-02T01:43:00.002+01:00</published><updated>2010-03-02T02:03:01.325+01:00</updated><title type='text'>FAUNA</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S4xe9LkTTYI/AAAAAAAAAUM/kDJMTkgUMmc/s1600-h/fauna.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 254px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5443830454754168194" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S4xe9LkTTYI/AAAAAAAAAUM/kDJMTkgUMmc/s320/fauna.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;De xiquet vaig patir certa vanitat enciclopèdica. Per casa dels meus pares estava -i encara està- la col·lecció &lt;em&gt;Fauna&lt;/em&gt;, de Félix Rodríguez de la Fuente, home mític d´aquells temps. Dotze volums africanament encuadernats en pell marró que mai hem llegit ni llegirem, ideals per a omplir les prestatgeries del moble-altar del menjador, aquell objecte de veneració que era com la culminació i el tòtem del mobiliari dels novençans, i que els meus pares -més de quaranta anys de casats- encara mantenen al seu lloc d´honor. Un artefacte ja com de la família.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No sé si arrossegat per una vocació malaltissa i poc digerida de naturalista precoç, un dia memorable vaig encetar la recapitulació definitiva: convençut de que als dotze volums de &lt;em&gt;Fauna &lt;/em&gt;es trobaven tots els animals del planeta -una espècie d´Arca de Noé en format llibre-, vaig decidir tirar-li una mà a la humanitat i inventariar per escrit totes les criatures de terra, mar i aire. Totes. Només per aclarir les coses. Per descomptat, i com a mostra de rigor i de la clara vocació internacional del treball, amb el seu nom científic. Res de localismes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Durant unes quantes setmanes, els llibres passejaren del moble a la taula del menjador -altre tòtem familiar- on el deixeble de Rodríguez de la Fuente prenia bona nota amb la seua lletra menuda i redona dels nou o deu anys, incansablement omplia foli rere foli, sistematitzava el treball amb el mètode incontestable de no tindre cap ordre, millorava i aclaria -en definitiva- l´obra del mestre. Tot entre les mirades creuades i estupefactes de la parentela, que creien assistir a les primeres manifestacions de bogeria de la criatura.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Per a desgràcia de la comunitat científica internacional, no vaig acabar el treball. Supose que dubtós del mètode o directament cansat, quan duia prop de vint pàgines -per les dues cares- vaig prendre la decisió de mostrar aquell &lt;em&gt;work in progress&lt;/em&gt; al nostre màxim mentor en matèries culturals, que no era altre que el meu avi. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Una vesprada, després del ritual passeig dels dissabtes, acabàrem en sa casa. Jo portava la magna obra amorosament doblegada a les butxaques del abric. Mentre els meus pares parlaven amb l´àvia i els meus germans es tiraven per terra com de costum, vaig acostar-me a ell, que segurament llegia una novel·la de Marcial Lafuente Estefanía, de les que tenia centenars. Per a mi allò era com entrar a l´Acadèmia de Plató.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Tímidament -la modèstia dels grans és així- eixiren els folis i els hi vaig donar. No vaig fer-li cap explicació ni preliminar. Entre nosaltres s´enteniem. Ell agarrà tota aquella paperassa amb la mà esquerra i començà a llegir. Passava els folis d´una mà a l´altra, sense fer cap gest ni comentari. Semblava impactat. En aquell silenci es podien sentir les campanes de Sant Sebastià i la remor del Botànic, les cotorres creuant entre crits les palmeres buscant amagatalls a l´hora del crepuscle, els sorolls domèstics del pis de dalt o del costat.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Al cap d´uns minuts eterns, comprensiblement esgotat i fart d´aquella absurda reiteració de llatinades en les que no podia reconèixer-se ni un puto gat, va agarrar alé i va dir-me: &lt;em&gt;I tot açó, pa qué aprofita?&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ni el més sensible opositor a notaries al que es carreguen al dècim intent haurà tastat l´amarg sabor de la derrota com jo ho vaig fer en aquell moment. Perque acabava de rebre, acompanyat d´una dosi d´indiferència gens menyspreable, la incomprensió més absoluta de qui per a mi cifrava totes les aspiracions, tots els referents als que certa innocència perduda atorgava qualitats de veneració.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Com tots els mals records que no duen intrínseca l´ombra del trauma, tota aquella història anà esvaint la seua part frustrant per a romandre com un episodi infantil i amable d´un temps en el que encara ballen com en un somni persones, espais i fins i tot atmòsferes i olors que no he perdut ni vull perdre. El meu avi continuà sent una de les persones més importants i volgudes de la meua vida, i més de deu anys després de la seua mort és estrany el dia en que no torne al meu record per una cosa o per altra. I el tire molt en falta.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Afortunadament per al món, tot allò va significar l´abandó instantani d´aquella febra naturalística amb un punt psicòtic. Dels folis aquells no sé que va ser d´ells, però m´agradaria haver-los conservat. Ara podria empaperar el menjador i contar a les visites, aprofitant el seu segur color groguenc i fent el esnob com cal, que són l´obra primerenca de qualsevol zoòleg de prestigi o premi nobel de nom impronunciable. De ben segur un èxit.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-8137912422967275075?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/8137912422967275075/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=8137912422967275075&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8137912422967275075'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8137912422967275075'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2010/03/fauna.html' title='FAUNA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S4xe9LkTTYI/AAAAAAAAAUM/kDJMTkgUMmc/s72-c/fauna.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-7619054483749289006</id><published>2010-02-17T02:21:00.014+01:00</published><updated>2010-02-18T00:24:46.474+01:00</updated><title type='text'>SI UNA NOCHE DE INVIERNO...</title><content type='html'>&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;Está cansado el sol porque es febrero&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Vicente Gallego&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Las tardes ya se alargan y el frío no logra deshacer cierta sensación de final de recorrido, pero hay una intuición de calidez cuando el invierno lanza sus últimas y gélidas lluvias, sus vientos afilados como abrazos póstumos de quien se sabe ya vencido.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No recuerdo tantos días seguidos padeciendo un frío tan intenso, tanta lluvia, tanta percepción de estar sitiado y sin escapatoria entre la nieve de las montañas y un mar húmedo y gris. Un sitio amplio y llevadero, todo hay que decirlo. Pero el tópico letargo, la necesidad de refugio o la huída de las calles habían sido hasta ahora meras representaciones de temporada, ligeros tributos estacionales que cumplíamos con la seguridad que otorgan los rituales más benévolos.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Los inviernos de la infancia eran una sucesión de ropas pesadas de las que desprenderse en cuanto se proclamaban los mediodías, deseos de lluvia y botas de agua, casas mal acondicionadas por la brevedad del frío, soleados sábados o domingos que permitían la relativamente dura intemperie y a la que el cuerpo joven vencía sin conciencia de hacerlo. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Caluroso vocacional, este año por primera vez he sentido como propia la experiencia del frío que se mete en el cuerpo y renuncia tercamente a salir durante horas, todo aquello tan oído y que creíamos tópicos o frases hechas de los que hasta hace poco llamábamos los mayores. Todo culpa -sin la menor duda de otras causas- de la especial dureza de este invierno.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Entre las aceras mojadas de la vuelta a casa, basta imaginar el calendario para consolarse con una anticipación del tiempo nuevo, de la vida que espera agazapada detrás de tanto frío, de la inminencia de la primavera, la explosión del verano y la vuelta inevitable a estas noches heladas, al invierno lentísimo que invitará otra vez a la nostalgia cálida de los cuerpos y del agua.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Aunque el mejor alivio tangible para la inclemencia es el último disco de Sting, que a vueltas con estos días ha logrado una extraña y adorable obra maestra, llena de frío y nieve y que venturosamente transmite calor y la sombra siempre alargada de Inglaterra.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="center"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/gFAleFnbRgw&amp;amp;hl=" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" fs="1&amp;amp;"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-7619054483749289006?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/7619054483749289006/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=7619054483749289006&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7619054483749289006'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7619054483749289006'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2010/02/si-una-noche-de-invierno.html' title='SI UNA NOCHE DE INVIERNO...'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-8857510223695992197</id><published>2010-02-04T01:02:00.005+01:00</published><updated>2010-02-04T12:50:44.519+01:00</updated><title type='text'>CABANYAL</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S2oLm-0qTaI/AAAAAAAAAT0/ORIqU2orpIM/s1600-h/cabanyal.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5434168664702733730" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 238px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S2oLm-0qTaI/AAAAAAAAAT0/ORIqU2orpIM/s320/cabanyal.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El meu primer record del món no és del Cabanyal, però és de molt prop. La casa que la família de mon pare llogava tots els estius allà pels seixanta i primers setanta era una de les que hui ja no existeixen, de les que donaven al carrer d´Eugènia Vinyes i ara són malèfiques ombres de solars esperant acollir adossats més o menys luxosos, més o menys inquietants, sempre anodins. Des de la breu terrassa, el xiquet de quatre o cinc anys que jo era mirava la tornada de dos dels meus tios portant una paella que suponc de marisc i que hauríem encarregat en el restaurant habitual, situat enfront mateix de la casa i part d´una última i colorida frontera davant la mar. Puc inventar o evocar entre boires els pantalons curts que portarien, les ulleres de sol d´un d´ells o dels dos, la camisa -si és que duien camisa- només subjecta per dos o tres botons, els seus rostres o les seues veus estimades i ja perdudes. Però sí recorde perfectament el gest de detenir-se davant la casa, el de mostrar orgullosos la paella als xiquets que des de dalt l´esperàvem amb la fam que la mar dóna a certes edats, els crits cap a l´interior avisant i demanant parar taula, l´esplendor immens i absolut del sol i del cel en els dies de calor. Una emprempta més que perdurable.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Molt prop d´allí començava un barri reticular i equívoc, de carrers estranyament llargs i assolellats, del que jo ignorava tot llevat de certa fama entre temuda i admirada del caràcter dels seus habitants. Molts anys després el pare de ma mare em contaria alguna història dels seus estius de xiquet, quan anava a viure uns dies amb la seua àvia, i nomenava una casa al carrer del Progrés de la que fins i tot recordava el número i que jo desgraciadament he oblidat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;La casa de Blasco, el viver del Llevant, els cuadres de Sorolla, la temptació de la platja i la persistència d´alguns bons records. Poca cosa més. El meu coneixement del Cabanyal era tan tòpic com epidèrmic. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Després, no fa massa temps, arribaren dies estranys i la meua malenconia gustava de passejar i perdre´s per aquells carrers ja coneguts. Un ferit amb bon aspecte cercava crepuscles i cantonades impossibles mentre l´aire de la mar es clavava perpendicular al seu cos donant respir i promeses de felicitat al acabar cada illa de cases. Un nou cos mortal dins d´un altre cos mortal. I les promeses es feren descobriments, sopars o dinars, un amor que obria amb la seua alegria tots els panys, llargues vesprades d´allargats vidres i algun bon amic que, amb el seu incansable entusiasme, va saber transmetre´m l´estima pel barri, la seua gent i la seua història. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;Alguna cosa de veritat diu la senyora Barberà quan proclama que el Cabanyal serà un símbol. I a ella tindrem que agrair-lo. Perque més enllà de les brofegades falsament identitàries i que la fan presentar-se com una maulet de pandereta, però en realitat disposada a agenollar-se com de costum al primer toc d´atenció dels senyorets als que venera, la lluita contra l´espoli i per la rehabilitació del Cabanyal ha esdevingut un símbol de respecte i dignitat. Respecte per la història, pel patrimoni, per les persones que pateixen la degradació més que calculada d´un barri al que volen trencar en dos i desvirtuar amb l´únic objectiu de que uns quants amics facen negoci i uns altres amics, poc després, tinguen vistes a la mar des d´uns impersonals i vulgars edificis. Dignitat per a no deixar-se arrasar i per mantindre viva la memòria, el record i la realitat de qui som, per no convertir-se en un país de cambrers venuts al millor postor, per saber i valorar sense complexos el nostre lloc al món, el vell i modest orgull de ser i dir-se valencians.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-8857510223695992197?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/8857510223695992197/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=8857510223695992197&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8857510223695992197'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8857510223695992197'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2010/02/cabanyal.html' title='CABANYAL'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S2oLm-0qTaI/AAAAAAAAAT0/ORIqU2orpIM/s72-c/cabanyal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-1344049636576733017</id><published>2010-01-20T01:00:00.004+01:00</published><updated>2010-01-31T23:47:13.167+01:00</updated><title type='text'>SÁBADO</title><content type='html'>&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S1ZFV0P2BmI/AAAAAAAAATs/Go8sgbtFnFs/s1600-h/valencialalonjagargola02.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 213px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428602641946379874" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S1ZFV0P2BmI/AAAAAAAAATs/Go8sgbtFnFs/s320/valencialalonjagargola02.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;Per a Forlati, il·lustre habitant ocasional de la plaça.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Muchas mañanas de sábados, siempre que la víspera no haya sido de trueno, suelo entregarlas a otro vicio bien habitual en mí: mirar muchos libros y comprar algunos. Y en eso llevo un ritual bastante medido: voy siempre andando, sigo un cierto orden en los locales que visito, acabo comprando más bien poco y el final de fiesta lo celebro en la plaza del doctor Collado. Allí acostumbro a trasegar un par de cervezas sólo o en compañía. En cuanto al garito, no fanatizo demasiado: me da igual la terraza del F.C. Barcelona que la del bar fritanguero. Son sólo cervezas y el habitual buen tiempo hermana las mesas amorosamente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A veces saludo a alguno de los empleados de la óptica de la esquina donde cada cierto tiempo, con comercial entusiasmo, certifican mi imparable miopía y su necesidad de renovación de instrumental. También es frecuente encontrarse a algún conocido, vecino de mesa o paseante circunstancial. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Para quedar allí con algún amigo, hay que calcular un poco la disponibilidad (hijos, amoríos en fase inicial-absorbente, posibles resacas inhabilitantes, etc.). Una vez decidido el candidato, suelo llamar hacia la mitad avanzada del periplo libresco, quedando para algo después. &lt;/span&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_4mV5fF8hl3I/SHYHlKvYGQI/AAAAAAAAAJM/HVW0XKzJ5MA/s1600-h/gargola+3.bmp"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Aquel día llegué antes de lo previsto y decidí dar una vuelta. Encaminándome hacia el Negrito, casi en la calle de la Purísima, entré en una pequeña librería de lance que amontonaba volúmenes columnariamente, en total disuasión clientelar. El librero —un tipo algo tímido pero agradable— se excusó alegando vagamente inventarios nunca acabados y traslados pendientes. Entre otras muchas taras, padezco la de creer que todo aquel comerciante que resulta mínimamente amable debe ser recompensado con una compra. Si a ese claro defecto mío se le añade en la tienda de turno cierta modestia digamos ambiental, la necesidad de dejarme allí algo de dinero resulta ya patéticamente evangélica. Así que ahí estaba yo dejándome el espinazo y los ojos de arriba a abajo de las letradas columnas, buscando con complejo de culpa algún libro que justificase mi más que seguro gasto. Entró algún parroquiano amigo del dueño. Comentaron muy poco discretamente algún chisme del barrio al que presté tanta atención como pude. Para entonces —en eso soy rápido, aunque a veces hay sorpresas— yo había ya descartado la posibilidad de encontrar algo que me interesara realmente: lo bueno era caro y lo malo era muy malo. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;De repente se oyó algún grito aislado en el exterior. Luego un silencio. Y en seguida un fragor de mesas y sillas metálicas arrastradas, golpeadas contra el suelo adoquinado. Y más gritos. El librero, el parroquiano y yo salimos a la calle y recorrimos la escasa distancia hasta la plaza. De lo que vimos no hay fotos, pero ocurrió. Una docena de gárgolas de la Lonja se habían desprendido de sus raíces eternas y se arreaban unas a otras con furia antigua haciendo del Collado un circo romano ante un público aterrado. Sus figuras deformes e imposibles se estrellaban una y otra vez contra el suelo haciendo saltar chispas con sus cuerpos de piedra. No parecía haber dos bandos. Eran todas contra todas, en medio de un griterío diabólico. Las dentelladas eran feroces y las que portaban algún instrumento parecían llevar cierta ventaja en la refriega. En la esquina del Lisboa, dos de ellas —cuánto tiempo esperando— fornicaban entre aullidos. Eran la nota de amor entre muchos odios y envidias de siglos. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-1344049636576733017?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/1344049636576733017/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=1344049636576733017&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1344049636576733017'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1344049636576733017'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2010/01/sabado.html' title='SÁBADO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S1ZFV0P2BmI/AAAAAAAAATs/Go8sgbtFnFs/s72-c/valencialalonjagargola02.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-6100558804503442668</id><published>2010-01-14T01:29:00.007+01:00</published><updated>2010-01-14T10:07:59.701+01:00</updated><title type='text'>METEO</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S05lKd-w2FI/AAAAAAAAATk/p7IO9dFMhT4/s1600-h/meteo.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426385831548999762" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 202px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S05lKd-w2FI/AAAAAAAAATk/p7IO9dFMhT4/s320/meteo.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Cambiamos de despacho hacia el mes de mayo. En las inevitables idas y venidas durante la reforma, no alcancé a calibrar el prodigio meteorológico que me esperaba. Sería la falta de confianza, supongo. Pero en cuanto nos instalamos definitivamente, el portero dio rienda suelta a su furor atmosférico. "&lt;em&gt;Parece que ya va haciendo&lt;/em&gt; &lt;em&gt;calooor...",&lt;/em&gt; me espetó en un día brutal de julio. Esa misma tarde, hacia las cuatro, cuando las aceras se freían y yo intentaba recuperar el resuello que traía agotado de la calle, me repitió con idéntica entonación: &lt;em&gt;"Parece que ya va haciendo calooor...".&lt;/em&gt; Supuse que formaba parte del repertorio del día, de la frase rompedora de ese silencio algo incómodo que sigue a los saludos mientras se espera al ascensor, y que la repetición se debía a un olvido o confusión con otros vecinos. Pero cuando dos días después, de buena mañana y después de los saludos de costumbre, me arreó con idéntico gesto su &lt;em&gt;"Parece que ya va haciendo calooor...", &lt;/em&gt;supe que estaba ante un obseso meteorológico.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Desde entonces le cogí el truco y le sigo muy gustosamente la corriente. Y no hay incidencia atmosférica que quede sin el comentario oportuno. &lt;em&gt;"Va a caer la de dios",&lt;/em&gt; dice cuando se acerca borrasca, allí, muy serio frente al ascensor. &lt;em&gt;"Hace un fresco que no veas", &lt;/em&gt;declara con advertencia hacia los que van ligeros de ropa. &lt;em&gt;"Parece mentira que estemos en noviembre...", &lt;/em&gt;manifiesta muy contrariado ante el cambio climático. &lt;em&gt;"Por Requena &lt;/em&gt;-y aquí hace una pausa y un gesto con la palma abierta en paralelo al suelo y a media altura- &lt;em&gt;estaban ayer así de nieve".&lt;/em&gt; O&lt;em&gt; "Hace una humedad de miedo, pero de miedo",&lt;/em&gt; y ahí ya estaba yo ajustándome la bufanda nada más salir del ascensor, agradecido. "&lt;em&gt;No ha parado de llover en toda la noche", &lt;/em&gt;me espetó una mañana al entrar, como si trasladara oficialmente el parte por el que me sabe interesado.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Y es que ha conseguido contagiarme su obsesión. El caso es que ya llevaba yo algún tiempo preguntándome la razón de mi creciente interés por la parte final de los telediarios, por el prodigio de las isobaras y las temperaturas máximas y mínimas, por las declaraciones de emergencia ante lluvias o nevadas, por las masas de aire que chocan en espacios invivibles y provocan fenómenos que se describen como luchas titánicas en las alturas. La obsesión por el tiempo es una manía que entra -cuando entra: no todos están llamados a este festín- al tiempo que se va avanzando en la madurez. Es un interés estrictamente incompatible con la juventud. Nadie conoce a un adolescente que se preocupe continuamente por el tiempo que hará, salvo si tiene prevista una orgía al aire libre.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Este hombre ha conseguido que esa manía tenga un vigilante permanente y un cómplice al que sé siempre pendiente, un camarada al que imagino expectante en casa ante la información meteorológica, haciendo callar a la mujer mientras escucha con atención el parte para las próximas horas, entre la tortilla y la fruta del postre. &lt;em&gt;"¿Lo ves? Todo este calor era agua. Mira, mira la que viene",&lt;/em&gt; declarará satisfecho ante la familia -dedo índice cabeceando afirmativo y solitario hacia el televisor- por el éxito de sus predicciones a pie de patio.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;El otro día, mientras hablábamos de la lluvia y otros fenómenos atmosféricos, sin venir a cuento le solté la frase que provocativamente le había estado guardando: &lt;em&gt;"Luis, el mes que viene me voy a Londres".&lt;/em&gt; Como buen obseso, no tardó ni un segundo en responderme mirándome muy serio y tal y como yo esperaba: &lt;em&gt;"Allí tiene que hacer un frío de cojones".&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-6100558804503442668?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/6100558804503442668/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=6100558804503442668&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6100558804503442668'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6100558804503442668'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2010/01/meteo.html' title='METEO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S05lKd-w2FI/AAAAAAAAATk/p7IO9dFMhT4/s72-c/meteo.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-6112703179317055585</id><published>2010-01-05T01:17:00.005+01:00</published><updated>2010-01-05T11:30:27.594+01:00</updated><title type='text'>MAGIA</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S0KDhlkoUFI/AAAAAAAAATc/HLhk6TcndhI/s1600-h/carta-reyes-magos.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5423041514352169042" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 275px; CURSOR: hand; HEIGHT: 175px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S0KDhlkoUFI/AAAAAAAAATc/HLhk6TcndhI/s320/carta-reyes-magos.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Compramos la carta el otro día, pero hasta hoy no la ha pasado a limpio. Es una de esas cartas llenas de renglones vacíos -y que siempre serán pocos- y que ya lleva impreso el pomposo encabezamiento: &lt;em&gt;Queridos Reyes&lt;/em&gt; &lt;em&gt;Magos&lt;/em&gt;..., junto a unos dibujos que abundan en los conocidos tópicos: regias y sonrientes testas, anunciadoras estrellas, camellos, y que viene acompañada de un sobre ya franqueado por un sello imposible y un destino también ya impreso y tan incierto como implacable, tan exótico como antiguo&lt;em&gt;: Oriente.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Soy de los que se queja a menudo de la sobreabundancia en la que viven hoy en día muchos niños. Valoran poco o muy poco todo lo que les rodea, y además no hay escapatoria: si te plantas corres el riesgo de convertir a tu hijo en un paria, porque todo su entorno es así, y el niño nunca va a entender la diferencia como algo positivo, por mucha pedagogía que le eches a tus actos. Pero no debe ser bueno que en sus cumpleaños reciban quince regalos, que sus caprichos se consientan tantas veces por cansancio paterno, que tengan -como tienen- la percepción de que todo es inagotable, de que todo es reemplazable al instante y nada perecedero. Evidentemente tampoco se trata de darles el tostón con honduras fúnebres y austeras proclamas o realidades. Se trataría de encontrar un punto razonable entre la prosperidad general y la &lt;em&gt;educación&lt;/em&gt;, entendida ésta más como un aprendizaje para los tiempos que han de llegarles -muy diferentes a sus presentes eternos de la infancia- que como la satisfacción instantánea y caprichosa, inapreciada por saturación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Algo de todo eso ocurre en los niños de ahora con los Reyes Magos. Meses o semanas antes ven a lo lejos simplemente la posibilidad abiertamente egoísta o interesada de los regalos, la opción de volver a pedir sin tregua ni medida, un nuevo turno de cierta ofrenda a la que parece que los adultos estamos obligados. Pero cuando el día se acerca, algo cambia porque el &lt;em&gt;mecanismo &lt;/em&gt;funciona de nuevo. El mecanismo no es otro que el de la magia. Y es el momento en el que insólitamente los regalos pasan a un segundo plano porque toma relevancia el acto en sí, la entrega teóricamente desinteresada y no pactada y que les rompe el esquema y el juego de estímulos y respuestas que tan bien han aprendido. El nerviosismo crece ante la magia, ante la extraordinaria posibilidad de que unos tipos todopoderosos y de aspecto inverosímil entren por la noche en casa -mientras duermen- y dejen a cambio de nada objetos codiciados como sólo un niño puede codiciar. Modesta y algo vasallamente se les enseña a agradecer de antemano el gesto con asimétricas ofrendas: paja para los camellos, agua, algún licor, puros (sólo los políticamente incorrectos), algo de comida... &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Superada con éxito y por goleada un año más la lucha con Papá Noel -ese gordo infame-, la parafernalia excelsa de los Reyes Magos ayuda a preservar la magia antes de que lleguen las preguntas de unos niños que quizás crecen demasiado deprisa. La inocencia se desboca en las horas previas y la noche vuelve a aportar su componente atávico, el misterio se hace realidad que rige la vida y se entienden -al tiempo que no se entienden- ciertas actitudes de ciertos adultos a los que parece que, entre rezo y rezo, les falte una plomada.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;En estas gloriosas horas previas, Laia ha perdido ya el componente generacional y algo resabiado para volver a ser la niña que cree sin fisuras en la magia. Secretamente he disfrutado viendo su esmero en la carta y en la caligrafía recién aprendida, su disgusto al equivocarse en alguna palabra (&lt;em&gt;¿y si no lo entienden?&lt;/em&gt;)&lt;em&gt;,&lt;/em&gt; su nerviosismo indisimulable y creciente, su temor a despertarse durante la noche, su inconsciente y natural necesidad de &lt;em&gt;creer, &lt;/em&gt;que acabará más pronto de lo que ella espera y de lo que yo deseo.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Tendremos cabalgata, larga vuelta a casa, cena indigerible, sueño que sólo por cansancio llegará, mi tradicional huída, el Mercado, ciertas calles, los amigos, la compra de los dulces y trastos complementarios, su cara indescriptible de asombro en la mañana, el joven corazón latiendo rápido y fuerte en su pecho de niña, el goce y el dolor del tiempo que corre imparable y desbocado -un caballo nocturno galopando en el mármol- siempre hacia adelante.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-6112703179317055585?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/6112703179317055585/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=6112703179317055585&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6112703179317055585'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6112703179317055585'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2010/01/magia.html' title='MAGIA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/S0KDhlkoUFI/AAAAAAAAATc/HLhk6TcndhI/s72-c/carta-reyes-magos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-8038289157065685022</id><published>2009-12-18T00:34:00.000+01:00</published><updated>2009-12-18T00:34:30.496+01:00</updated><title type='text'>TOMASET</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Syq_wwcYnmI/AAAAAAAAATU/Ip6FAFgCvcE/s1600-h/moro+zeit.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 213px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5416352346225024610" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Syq_wwcYnmI/AAAAAAAAATU/Ip6FAFgCvcE/s320/moro+zeit.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Arribava als llocs i omplia tot l´espai. Sempre n´hi havia alguna cosa que contar, alguna broma per fer, alguna assegurança per vendre. Recorde el dia en que vingué a veure a mon pare, que duia prop d´un mes al llit travessat per un dolor que semblava el d´una malaltia innombrable i que només era una ciàtica brutal, tant que va fer que jo el vera per primera vegada plorar desesperat. Tomás entrà a la habitació, el va mirar i va dir-li (i va ser com un bàlsam): &lt;em&gt;Tranquil, Tonín, que d´esta no te mors; de l´atra ja vorem, però d´esta no te mors.&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;S´havien conegut als set o huit anys, al mig dels carrers del seu barri que jo absurdament evoque massa sovint: Murillo, Palomar, Santa Teresa, Valeriola, Teixidors, la Carda, Moro Zeit. Nascuts al 1937 amb deu dies de diferència, jugaven entre els adoquins i la misèria dels anys quaranta, ells i altres que venturosament ignoraven tant com podien la realitat d´una ciutat vençuda i humiliada.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Després dels jocs d´infants al carrer vindrien la breu adolescència al mateix temps que els treballs necessaris i dels que finalment no eixirien malparats: mon pare al banc, ell al món de les assegurances. I la dècada perfecta entre els vint i els trenta anys: certa estabilitat econòmica, certa lleugera independència, locals de millor o pitjor reputació, els balls a la Fira de Juliol, les nòvies, la platja de Les Arenes. I tota la vida per davant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I la vida els va portar matrimonis i xiquets simultanis, i cases on estiuejar al Vedat o a L´Eliana, i més treball: mon pare com a pluriempleat frenètic, i ell prosperant venent assegurances a tot aquell que es plantara al seu camí: de la simpatia feia persuasió i resultats.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Emprava el valencià d´una manera natural, immediata, cosa que sempre em va cridar l´atenció per contraposició a mon pare, que d´orígens i realitats tan valencianoparlants com les d´ell, mantingué uns prejudicis ben nostres i un ús més restringit per raons que donarien per a unes quantes tesis doctorals més bé tristes.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Passaven els anys i tot i viure al mateix barri -que era la prolongació natural i extramurs del seu original- el contacte s´espaciava per les pròpies imposicions de la vida adulta, però mai deixà d´haver tracte i afecte. Jo puc recordar dinars conjunts de quan érem menuts, dies d´estiu al xalet aquell de L´Eliana que a mi em semblava immens, il·lusionants cavalcades de Reis tots junts a un balcó del carrer de Sant Vicent, dalt d´aquella perfumeria d´uns parents seus, visites mútues de les famílies, renovacions d´assegurances que Tomás aprofitava per passar per casa i contar mil històries.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Després vingué el seu accident vascular, la malaltia que li va deixar la parla limitada a una absurda repetició de síl·labes i una mobilitat prou reduïda. Al voltant dels seus seixanta anys s´acabà de colp el Tomás que creuava la ciutat en moto, el que tenia mil amics, mil coneguts en tots els racons. D´alguna manera deixà de ser ell.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Quan l´altre dia ma mare em telefonà de matí per a dir-me que Tomás havia mort la vespra, jo podia sentir darrere a mon pare que amb la seua parla limitada d´ara i una emoció que em va commoure insistia en que anàrem jo i algú dels meus germans al tanatori, que ell no podia. No feia falta tanta insistència.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;En un migdia plujós i fred i repugnant ens va rebre inversemblant el seu nom a un cartell electrònic indicant la sala on estava, la netedat i l´asèpsia de la mort moderna, el corredor on portes tancades separen el dolor per famílies. Els seus dos fills semblaven un tant simètrics a nosaltres: mateixes edats, mateix col·legi, mateixos estudis, mateixos records comuns d´alguns dies i algunes històries. Parlant amb ells i mirant-los, jo juntava mentalment els seus rostres d´ara, els d´uns hòmens pels voltants dels quaranta anys, i eixia perfectament la cara del Tomaset de quan jo era un xiquet i ell un home -el millor amic de mon pare- que venia per casa i tenia sempre tanta vida i tantes coses divertides que contar. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-8038289157065685022?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/8038289157065685022/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=8038289157065685022&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8038289157065685022'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8038289157065685022'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/12/tomaset.html' title='TOMASET'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Syq_wwcYnmI/AAAAAAAAATU/Ip6FAFgCvcE/s72-c/moro+zeit.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-3180554990075852112</id><published>2009-12-15T00:09:00.003+01:00</published><updated>2009-12-15T11:45:48.784+01:00</updated><title type='text'>ELOGIO DEL CAMINAR</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SybBPI8XpaI/AAAAAAAAATM/aoFuP9c-w8Q/s1600-h/Donuts.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415228067802490274" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 243px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SybBPI8XpaI/AAAAAAAAATM/aoFuP9c-w8Q/s320/Donuts.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Paseo con mi hija por el centro y los escenarios reproducen estampas o marcos vistos muchas veces. La plaza de toros muestra las luces y la fantasmagoría habitual de estas fechas: las bombillas en secuencias conocidas, los carteles pintados con animales supuestamente exóticos, la estridencia de ciertas músicas. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Observándola mirar, me pregunto cuánto de todo eso quedará en su retina como un paisaje conocido, habitual a la ciudad y a las Navidades. Y cuánta difusa imagen del recuerdo alcanzará el nivel de presencia necesario para formar parte de un pasado que periódicamente se hace presente con cierta moderada alegría, por más que a uno el circo no le guste.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Afortunadamente las calles repiten itinerarios conocidos, comercios que permanecen y otros que cambiaron, horas de la luz o de la oscuridad que son algo más que familiares. Hay en todo eso un aprendizaje manso y lento de las aceras, de las esquinas, una escenografía urbana muy asumida que ni extraña ni sorprende a quien la vive casi a diario, a quien incorpora los cambios y los mezcla con los recuerdos haciendo un todo materialmente indivisible.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Desde Marqués de Sotelo la plaza parece el oasis con palmeras que no es, la finca del Chavo se dispone a contar historias que no sé cuándo me contó mi padre, por ciertas calles ahora a mi espalda paseé sin alcohol ni drogas domingos por la tarde en un estado muy parecido a la felicidad, en esa tienda me acompañó mi madre a comprame mi primer traje, el Lluís Vives continúa siendo el lugar misterioso con promesa de fríos azulejos al que nunca entré, la torre de Sant Agustí sigue marcando como una bandera en el cielo el final y el principio de este barrio.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Enfrente, como culminación del día de fiesta, Laia y yo repetimos entre risas ese ritual ya tan nuestro de los donuts de colores después de comprar los libros, que espero que perdure como un buen y algo difuso recuerdo en su memoria. Y la vuelta a casa caminando hace que vuelvan a mí otros rituales perdidos: el bocadillo en el desaparecido Monterrey a última hora de la tarde del sábado, los camareros como amigos de siempre, las luces y el frío al salir, la textura exacta de la acera de la calle Abadia de Sant Martí, el coche en el aparcamiento de la plaza de la Reina, la vuelta a casa en familia, y la parada casi al doblar la esquina en el quiosco de Paco, cuando mi padre, en aquellos años de su gloriosa pero breve internada progre, compraba&lt;em&gt; Interviú&lt;/em&gt; y &lt;em&gt;Cambio 16.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-3180554990075852112?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/3180554990075852112/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=3180554990075852112&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3180554990075852112'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3180554990075852112'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/12/elogio-del-caminar.html' title='ELOGIO DEL CAMINAR'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SybBPI8XpaI/AAAAAAAAATM/aoFuP9c-w8Q/s72-c/Donuts.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2536975729759196353</id><published>2009-11-14T03:38:00.004+01:00</published><updated>2009-11-15T03:24:24.704+01:00</updated><title type='text'>TREBALLS D´AGRAÏMENT</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sv4X5UkuXOI/AAAAAAAAATE/KlDgPkKOGKc/s1600-h/madre-con-nino2.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 317px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5403782876433898722" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sv4X5UkuXOI/AAAAAAAAATE/KlDgPkKOGKc/s320/madre-con-nino2.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Disciplinadament jo observava a ma mare mentre ella mirava a un costat i a l'altre del carrer des de la balconada i en un moment molt concret em donava l´ordre de creuar. Jo caminava ràpid i orgullós els quatre o cinc metres que separaven una vorera de l'altra i que significaven haver assolit un cert grau de maduresa. En una mà duia un saquet per al pa fet per la mateixa que vigilava atemorida els meus passos. El puny de l´altra mà estrenyia amb molta més força de la necessària algunes monedes que estaven destinades a fer efectiva la meua primera i solemne transacció mercantil. Hi havia un moment en que ella em perdria de vista: el forn estava al girar un cantó, fora del seu abast. Recorde l´ordre ineludible de només entrar demanar el torn. I no recorde si n´hi hagué ocasió de demanar-lo. O si eren molts, pocs, o ningú els parroquians que tindria davant i que podrien fer que oblidara les dos barres de quart, la mitja dotzena d´ous i el paquet de rosquilletes que jo memoritzava amb força repentint-los. De ben segur era un dissabte de matí sempre assolellat.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Imagine els seus ulls clavats com desitjades i protectores mans en la meua esquena fins on li permetia la cruel geometria del carrer. Imagine la seua moderada por quan els minuts s´allargaven més del que havia calculat, el breu penediment per haver permés un capritx de xiquet, la seua calma al veure´m tornant i carregat d´un somriure triomfant i d´un saquet ple.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;En eixos minuts massa llargs que ma mare passà pensava ahir quan tornava amb ella de Serra. En les llargues hores que ara passa tots els dies fins que anem a arreplegar-la a les acaballes de cada dia. En les moltes formes de bellesa, de patiment o d´amor que conformen certa i molt estimada masa de carn, sang i ossos sempre diversa i sempre irrepetible.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2536975729759196353?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2536975729759196353/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2536975729759196353&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2536975729759196353'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2536975729759196353'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/11/treballs-dagraiment.html' title='TREBALLS D´AGRAÏMENT'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sv4X5UkuXOI/AAAAAAAAATE/KlDgPkKOGKc/s72-c/madre-con-nino2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-8901259053034897258</id><published>2009-11-05T00:04:00.006+01:00</published><updated>2009-11-05T00:47:04.234+01:00</updated><title type='text'>PLASTAS CONTEMPORÁNEOS: 2) LOS KIKOS</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SvH04PaQewI/AAAAAAAAAS8/0paSvMRMFvA/s1600-h/vidrieraq.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400366675240450818" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 233px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SvH04PaQewI/AAAAAAAAAS8/0paSvMRMFvA/s320/vidrieraq.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Lo peor es lo de la guitarra. Quien ha padecido una celebración de estos alegres catecúmenos sabe hasta dónde puede llegar el dolor. Cantan y cantan sin cesar espantosas tonadillas al ritmo de las sufridas seis cuerdas durante ceremonias interminables, repletas de niños, y llenas de incondicional exaltación.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Entre los más jóvenes de ellos, algunos gustan de adoptar un cierto aire falsamente hippie, algo sesentero, con el que de algún modo inconsciente intentan disimular la fuerza de la reacción que les anima. Pequeñas cruces de madera policromada con rústico hilo al cuello, cabellos algo más largos de lo que la ortodoxia tolera, adolescentes barbas ligeras y descuidadas de inequívocos aires nazarenos, de vez en cuando un taco, una opinión levemente descarriada... Los mayores los miran con cierto orgullo, creen ver una rebeldía que en modo alguno existe y que condescendientemente toleran con estudiada resignación generacional. Ah, los jóvenes... ya se sabe.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Se nutren de algunos colectivos ignorados por la sociedad, de personas a las que la vida abandonó o maltrató en cualquier esquina, y sobre todo de una endogamia feroz, conejil, prolífica hasta extremos inconcebibles, y que hace que sus vidas giren estrictamente entre el templo y los pañales, entre la terrible guitarra y la monovolumen de ocho plazas, entre la exégesis muy interesada de ciertos textos y la repetición -al estilo de las mejores madrasas islámicas- de supuestas verdades de realidad más que dudosa.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Son los responsables de que el cristianismo no sea todavía una extravagancia aún más minoritaria, los que llenan los estadios y los encuentros papales con furor francamente incomprensible para personas civilizadas, los que truenan -guitarra en mano- contra el aborto, el divorcio, el sexo fuera de la procreación y los orificios habituales, la eutanasia, la homosexualidad, la libertad, los que detestan íntimamente la modernidad y todo lo que implica.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Retirado el Opus Dei a sus turbios negocios de costumbre, los kikos se saben de algún modo la vanguardia y la &lt;em&gt;force de frappe &lt;/em&gt;de un cristianismo acomplejado, vencido por la sociedad civil, y exhiben con orgullo su condición debidamente aleccionados, con resultados francamente patéticos. Que los niños participen alegremente en todo este disparate tiene un pase: el de la magia bendita y necesaria a determinadas edades. Pero cuesta entender en individuos adultos cierta simpleza psicológica, cierta renuncia al conocimiento o a la inteligencia salvo que enmascare un reaccionarismo casi genético, un miedo cerval al desorden y una necesidad de fijar referentes fuertes, aun a despecho de una pérdida de humanidad que paradójicamente sin cesar predican.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Aunque lo peor es lo de la guitarra. Puestos a hacer de la ortodoxia y del fundamentalismo bandera, poco se entiende la renuncia o el ninguneo a lo mejor que la tradición estética cristiana ha dejado: el esplendor casi bizantino del culto, la emoción de las grandes catedrales, la música de Bach o Monteverdi. Y mientras tanto esta gente, en un ambiente entre maoísta y pasado de rosca, dándole y dándole a la guitarra y a canciones espectrales. Señor, qué tropa.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-8901259053034897258?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/8901259053034897258/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=8901259053034897258&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8901259053034897258'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8901259053034897258'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/11/plastas-contemporaneos-2-los-kikos.html' title='PLASTAS CONTEMPORÁNEOS: 2) LOS KIKOS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SvH04PaQewI/AAAAAAAAAS8/0paSvMRMFvA/s72-c/vidrieraq.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-6308904642175730592</id><published>2009-11-03T02:04:00.002+01:00</published><updated>2009-11-03T02:08:03.384+01:00</updated><title type='text'>PLASTAS CONTEMPORÁNEOS: 1) LOS GRAFFITEROS FIRMANTES</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Su-AkyupI1I/AAAAAAAAAS0/m2Vb9Hi-toU/s1600-h/bates_001.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 240px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5399675847821566802" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Su-AkyupI1I/AAAAAAAAAS0/m2Vb9Hi-toU/s320/bates_001.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Con nocturnidad suelen practicar sus deyecciones. De la indumentaria hacen ya triste bandera. Les encantaría ser de Baltimore o de Coney Island, y llevan como pueden sus orígenes o sus realidades. Son una infame turba sólo superada por los despistados que ensalzan sus bobadas por medio de rebuznos que indefectiblemente contienen al menos tres de estas cuatro ultrajadas palabras: urbano, alternativo, arte, creativo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Para dar salida a sus impulsos prefieren siempre a los más desgraciados. Sus idioteces con forma de firma nunca o muy raramente ensucian las paredes o las puertas de grandes almacenes o de bancos. Les resulta más divertido -y sobre todo más fácil- dejar sus miserias en la persiana metálica recién pintada de quien acaba de montar un modesto negocio, o en el exterior de un patio que con esfuerzo unos vecinos han reformado.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Neuróticamente firman sin tregua sus nombres inventados en un inglés que desconocen, y llevan cierta contabilidad de sus hazañas, de sus calles, de sus territorios marcados con ansia de primates. Se ceban con los barrios más populares, con las plazas más olvidadas, con los rincones adorables que no debieran visitar nunca. Igual les da una vulgar tapia que un monumento de seiscientos años. Viven en un presente sin pasado y tan vacío como sus cabezas.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Son la decadencia final -y muy honda- de las viejas pintadas reivindicativas, hoy de cierta capa caída pero de antiguos y nobles orígenes: las hay en Pompeya y Herculano. O la de la prodigiosa pornografía o escatología de los cuartos de baño públicos, tampoco en su mejor momento. Firmas absurdas e idiotas contra el esplendor de vulvas y falos: un desastre muy significativo.&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-6308904642175730592?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/6308904642175730592/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=6308904642175730592&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6308904642175730592'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6308904642175730592'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/11/plastas-contemporaneos-1-los_03.html' title='PLASTAS CONTEMPORÁNEOS: 1) LOS GRAFFITEROS FIRMANTES'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Su-AkyupI1I/AAAAAAAAAS0/m2Vb9Hi-toU/s72-c/bates_001.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-594166400522647689</id><published>2009-10-20T02:08:00.007+02:00</published><updated>2009-10-20T10:10:33.845+02:00</updated><title type='text'>DIES DE SERRA</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Stz-GQlpv6I/AAAAAAAAASk/s5wgjy3jls8/s1600-h/hospital.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5394465837168574370" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 206px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Stz-GQlpv6I/AAAAAAAAASk/s5wgjy3jls8/s320/hospital.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;La primera impressió no va ser bona. Arribàrem tard, i els tràmits d´admissió foren llargs i un punt desagradables. L´hospital, al bell mig de les muntanyes de Serra, semblava en aquelles hores fosques l´hotel de la pel·lícula &lt;em&gt;El Resplandor. &lt;/em&gt;Es va fer de nit molt ràpid i ens portaren darrere del llit de mon pare per un corredor al que només faltaven al fons les filles de Zapatero. De les habitacions eixien a parts iguals les olors aspres dels sopars malaltissos i els crits d´alguns interns que expressaven com podien els dolors o les pitjors impotències.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ja a la habitació, en aquella hora infame i baix una llum blanquinosa, ma mare es va afonar i va eixir a plorar a la terrassa, deixant fluir tota la tensió de les últimes setmanes. Mon pare semblava un ninot que es deixava fer i desfer. Jo volia que eixe dia acabara i que arribara el sol del matí esborrant-lo tot.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Moltes coses han canviat des d´aquella nit. El company d´habitació ha resultat tan excel·lent com va semblar el primer dia, quan va dir-me al temps que oferia enèrgic la seua mà: &lt;em&gt;Sóc Luis&lt;/em&gt;, i ell i la seua nombrosa família han esdevingut una font permanent de diversió i alegria per a mon pare. Bona gent d´Alaquàs i d´Aldaia. L´hospital ja no pareix el castell espectral on esperes en qualsevol moment l´aparició de Jack Nicholson destral en mà, i el personal és sense excepció magnífic fent un treball realment dur. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Els migdies assolellats passegem al mestre en la seua cadira de rodes pels voltants de l´hospital, i tot té un cert aire de balneari extrem en dia de festa, una tranquil·litat tan imposada com real, que recorda algunes escenes de &lt;em&gt;La Muntanya Màgica. &lt;/em&gt;Des de fora també es poden sentir de tant en tant els crits desesperats d´alguns malalts, però ja no atemoreixen, més bé t´apropen a una espècie de sincera pietat que desconeixies. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;De matí i de vesprada el duen al gimnàs on fa els seus exercicis de rehabilitació, i després ens conta i ens mostra orgullós els seus progressos. I admirem il·lusionats el miracle tremolós d´agarrar un got, o el d´alçar una cama, o el de mantindre una conversa. Coses que semblen inesgotables, que no ho són, i que mai valorem en la seua normalitat quotidiana.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Quan li portem als xiquets, a mon pare els ulls se li omplin de llàgrimes tendres que no deixem que acaben d´eixir, tallant eixa malenconia congènita tan nostra amb bromes i distraccions. I d´ací a no res, qualsevol diumenge, el durem a fer-nos una paella per allà, per les muntanyes de Serra. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-594166400522647689?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/594166400522647689/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=594166400522647689&amp;isPopup=true' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/594166400522647689'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/594166400522647689'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/10/dies-de-serra.html' title='DIES DE SERRA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Stz-GQlpv6I/AAAAAAAAASk/s5wgjy3jls8/s72-c/hospital.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2841860176472072876</id><published>2009-10-12T23:12:00.003+02:00</published><updated>2009-10-13T10:58:39.473+02:00</updated><title type='text'>HEART OF DARKNESS</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/StOPUBCwHGI/AAAAAAAAASM/mvKjNmJmalQ/s1600-h/venecia-aerea.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5391810752932748386" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 214px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/StOPUBCwHGI/AAAAAAAAASM/mvKjNmJmalQ/s320/venecia-aerea.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;Para Yolanda, por tantas cosas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Llegamos a Venecia con lo puesto. Los transbordos en Roma es lo que tienen, nos venían a decir los empleados del aeropuerto con cierto desprecio a una capital que no acaban de reconocer como propia. Yo esperaba llegar a Venecia a media tarde, recorrer con asombro el Gran Canal en el vaporetto mientras las siluetas que dejé atrás hace casi veinte años volvían a mis retinas y se fijaban en las tuyas ilusionadas. A cambio de eso tuvimos dos horas de espera y tontos papeleos durante las que agoté mi amplio repertorio de blasfemias y que trajeron el saludable desahogo junto a la ya habitual utilidad: las maletas no aparecieron.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;Pero el recorrido nocturno tampoco decepciona precisamente. Impresiona aún más. El contraste de las aguas oscuras y los palacios resalta lo más fascinante de la ciudad: la sensación de irrealidad y ensoñación que te atrapa y que llevarás contigo siempre. Y sobre todo calmó hasta anular mis ansias de venganza aérea. El hotel al final de la Riva degli Schiavoni -parada Arsenale, líneas 1 y 2- costó bastante encontrarlo. Dejar el equipaje más bien poco. Luego la cena nos reconcilió con todo porque estábamos frente a San Giorgio Maggiore y su campanario inolvidable, porque no hay necesidad de prenda o utensilio que pueda hacer la menor sombra a la mejor compañía, porque al fin, a pesar de todo, estábamos en Venecia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Me desperté viendo cómo el sol golpeaba y doraba aún más la arenisca de una vulgar y escondida fachada supuestamente sin interés pero que no olvidaré nunca. Le rodeaba el cielo azul de las mejores amanecidas. Esas eran las vistas. Pero para mí cifraron todas las bellezas que la ciudad guardaba y que se nos ofrecían sin más límite que dos billetes de vuelta para unos días después.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;Contra lo que se pueda pensar, pocas cosas hay más estimulantes que ser peatón en Venecia. Cumplido el gozoso trámite del Florian, de la Piazza, de San Marco o el de la Piazzeta y sus insufribles multitudes, nada como perderse sin rumbo por sus desiertas calles, por las amplias en las que el sol reina en los mediodías o por las que apenas dejan pasar un cuerpo pero permiten volar imaginaciones. Atravesar los incontables puentes, mirar las ventanas siempre diferentes y fantasear vidas posibles en un lugar tan fabuloso como delirante. Asomarse y descansar en los &lt;em&gt;campi, &lt;/em&gt;las plazas donde confluyen ciertas calles y en las que los árboles dan testimonio de su extraña vida lacustre.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;En Venecia descubres que es allí donde en realidad comienza Oriente. Está en los arabescos de muchas de sus fachadas, en la actitud indolente de sus habitantes, en las cúpulas bulbosas de algunas de sus iglesias, en el aire bizantino de San Marco. Contra el manoseado tópico, es más real la Venecia de los canales que ignora el vaporetto que el esplendor antiguo del Gran Canal y sus palacios. Como aquel remanso con intención de plaza&lt;em&gt; &lt;/em&gt;entre dos puentes donde apenas hablamos -no hacía falta- mientras tomábamos una cerveza, detrás de aquella iglesia tan antigua. Cansados y fascinados por todo. Las gafas de sol y el tabaco encima de la mesa. Había enredaderas que asomaban por las tapias, rostros de piedra en el centro de las puertas que daban al agua, envidiados balcones, una serenidad antigua y armoniosa sólo quebrada por alguna pequeña embarcación que rompía la calma de aquel mediodía.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Casi un día después llegaron las maletas, cuando en un bar junto al hotel yo leía una historia que me obsesiona: la de los caballos de San Marco que hechizaron a Napoleón hasta el punto de robarlos. La historia de su origen incierto pero muy antiguo, sus siglos en Constantinopla, su saqueo por los venecianos durante la cuarta cruzada. Y su estampa inquietante sobre la Basílica.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Después tantas y tantas cosas: la Fenice como un templo más, la cena junto al puente del Rialto y la segunda ingesta en aquella calle perdida y secreta, las olas que golpean mansamente los escalones y acunan las tercas algas, la casa de lord Byron, los recuerdos y la música de Brideshead en mi cabeza, los frescos extraños de Santa Maria Gloriosa dei Frari, el Museo Fortuny, el perfil inmortal de la Salute contra el canal, la belleza del Ghetto con sus sinagogas y sus fanáticos, la deseada sobredosis de Veroneses o Tintorettos, la silueta de San Giorgio y la luz tan blanca de su iglesia, el cabeceo constante de las góndolas como caballos inquietos, la Giudecca como asignatura pendiente, el chapoteo inolvidable del vaporetto, el puente de la Accademia y el recuerdo de quien yo fui hace ya demasiado tiempo en una noche en Venecia.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Sin despreciar -por plasmación pura del placer- el cambio de habitación del último día, con las mejores vistas de la ciudad desde la cama y desde un balcón en el que reinaba y reinará por siempre el león de San Marco, o el asalto al hotel Danieli y a su bar, en una noche en la que creímos ser ricos -lo fuimos gloriosa y falsamente por unas horas- mientras no había final para la felicidad o los cócteles y entre los que resultó claramente vencedor el Bellini. Y quienes recauden los intereses de las tarjetas de crédito, claro.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Noble y venerable ciudad que durante sus mil años de historia no tuvo más dueño que el que ella misma se procuraba. Ciudad lasciva, orgullosa, arrogante. Flor hermosa de desolación y decadencia. Frente a las aguas de la laguna, sentados en los escalones de cualquier embarcadero&lt;em&gt;, &lt;/em&gt;imaginábamos al Bucentauro, la galera solemne del Dux sobre la que cada año se celebraban los esponsales con el mar, una ceremonia de corte pagano en la que la máxima autoridad entregaba su anillo a las aguas como prueba de fidelidad y unión de la ciudad con el mar por el que llegó todo.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Porque más allá de Vivaldi o Casanova, más allá de Henry James o Proust o Hemingway, o de Guardi o Monteverdi, Venecia representa una metáfora perfecta de lo mejor de la Historia, de la Cultura, del Arte como creación humana. La belleza contra el limo pantanoso que roe incansable sus cimientos. Su esplendor y su inexorable condena. Lo mejor de lo que somos y de cuanto hemos hecho. El tiempo como cuadrícula fugaz sobre la que disfrutar por su mismo valor efímero, la vida como un vaso hondo que apurar hasta las últimas consecuencias elevándola con lo mejor, con lo más alto que tenemos. Y haciendo divisa de los versos de John Keats -otro ilustre enfermo de Italia-, cuando enunció el credo: &lt;em&gt;Belleza es verdad, y verdad es belleza; es todo lo que puedes saber, es todo lo que necesitas saber.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;La última noche cenamos frugalmente y después nos despedimos algo melancólicos de las silenciosas aguas. Paseando de vuelta al hotel, por un momento imaginé con una insana y extraña mezcla de atracción y repulsión las oscuras tinieblas fangosas que sustentaban tanta maravilla. Y bastaron tus ojos emocionados y el perfil imborrable de la ciudad para alejar para siempre todo aquello. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Ss0yPbg5DNI/AAAAAAAAAR0/VJDQRlEppxc/s1600-h/leone.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390019569697492178" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Ss0yPbg5DNI/AAAAAAAAAR0/VJDQRlEppxc/s320/leone.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2841860176472072876?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2841860176472072876/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2841860176472072876&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2841860176472072876'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2841860176472072876'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/10/heart-of-darkness.html' title='HEART OF DARKNESS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/StOPUBCwHGI/AAAAAAAAASM/mvKjNmJmalQ/s72-c/venecia-aerea.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-7984284239031818650</id><published>2009-09-23T11:55:00.002+02:00</published><updated>2009-09-23T11:59:19.995+02:00</updated><title type='text'>SÍSTOLE Y DIÁSTOLE</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SrnwfxQFOvI/AAAAAAAAARs/Xsap6vcnbGk/s1600-h/padre.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384599258085538546" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 256px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SrnwfxQFOvI/AAAAAAAAARs/Xsap6vcnbGk/s320/padre.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El corazón es un órgano musculoso y hueco formado básicamente por aurículas, ventrículos, válvulas, venas y arterias, todo ello dividido por algún que otro tabique. Una máquina de bombeo perfecta e incesante por la que inmensos flujos de sangre son contraídos y expulsados con una extraña constancia. Pero eso es simplemente lo que se ve.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Entre el fluir bestial de torrentes incansables y la mecánica ciega de los latidos también navegan las mañanas limpias de quien fue felizmente niño, las sombras largas de las tardes en la playa de Las Arenas, los primeros números o letras aprendidos, el descubrimiento del amor, los paseos por la ciudad, la fuerza furiosa de la carne, las muchas horas de tedio o de trabajo, la ilusión de los hijos, las alegrías, los olores perdidos de casas diferentes en las que se habitó, algunos desengaños, la esperanza de los días que están por venir.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El otro día a mi padre algunos coágulos se le escaparon del corazón y fueron a dar al lugar donde residen los sueños. Sentado junto a él en la cama, yo veo ahora su dificultad para hablar o moverse y miro sus ojos de niño inquieto o cansado intentando expresar lo que sus labios no logran articular apenas, y lo veo más niño y más indefenso que nunca. Y siento con una determinación inmensa y agradecida cuánto le quiero.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-7984284239031818650?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/7984284239031818650/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=7984284239031818650&amp;isPopup=true' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7984284239031818650'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7984284239031818650'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/09/sistole-y-diastole.html' title='SÍSTOLE Y DIÁSTOLE'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SrnwfxQFOvI/AAAAAAAAARs/Xsap6vcnbGk/s72-c/padre.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-6654497957702387524</id><published>2009-09-08T01:09:00.003+02:00</published><updated>2009-09-08T23:16:43.380+02:00</updated><title type='text'>SUMMER´S ALMOST GONE</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SqWLQqDIbKI/AAAAAAAAARc/LDTf_li1f9A/s1600-h/el-hombre-en-la-luna1.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 245px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5378858448245517474" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SqWLQqDIbKI/AAAAAAAAARc/LDTf_li1f9A/s320/el-hombre-en-la-luna1.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;En el verano de 1969 yo tenía algunos meses. Fue el verano de Woodstock, del estreno de Easy Rider, de la macabra matanza que las amigas del tarado Charles Manson perpetraron en el 10050 de Cielo Drive en Beverly Hills, del fin del sueño hippie. Pero según cuentan fue sobre todo el verano de la Luna.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Hay por casa de mis padres una foto en flamante blanco y negro que muestra a un niño de diez años con calzoncillos y camiseta imperio junto a un bebé más bien gordo, los dos recostados en el almohadón de una cama. El bebé soy yo y el niño mi primo Vicentín, ahora un cincuentón en forma y que ha acabado por convertirse en el semental de la familia con sus cuatro hijos. Por orgullo de estirpe quede constancia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;La foto -según cuentan- fue tomada en la espera interminable del salto y paseo de Neil Armstrong por la Luna, en una televisión que supongo pequeña, de visión constantemente nevada y coronada por dos antenas victoriosas. Yo imagino el calor de la noche de julio, los grillos incansables, los comentarios incrédulos o entusiasmados de la familia ante el espectáculo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Fuera de la casa, algunos pinos que han crecido conmigo respirarían con la juventud que ya no tienen. La noche sería silenciosa o tranquila y no habría coches que fuesen o viniesen con cierta absurda necesidad. Alrededor, una tierra sobre la que se sucederían los cambios para que nada cambiase y sobre la que yo andaría en veranos sucesivos un millón de veces, sobre la que rodaría en triciclo, en bicicleta, en moto, en coche.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Muchas veces, en las horas oscuras, me reprocho el apego excesivo y enfermizo a ese concreto paisaje, que por otro lado nada tiene de particular. Otras veces valoro todo eso como un patrimonio sentimental que guarda lo mejor de mí mismo, que alberga -por su mismo primitivismo- cierta pureza que la vida diaria no sabe conservar. En este verano de mis cuarenta años y que casi ya se ha ido, quizás al fin he entendido mi particular necesidad de reconocer, de fijar los referentes y la serenidad que me aportan, más allá de las valoraciones que la razón pueda hacer de todo eso.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;En una noche calurosa del verano de 1969, mientras unos tipos paseaban por la Luna, un bebé más bien gordo se dormía a su luz respirando olores que se trenzarían a su médula como una unión felizmente indestructible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;object width="425" height="344"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/DcEAI5p-wUg&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/DcEAI5p-wUg&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-6654497957702387524?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/6654497957702387524/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=6654497957702387524&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6654497957702387524'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6654497957702387524'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/09/summers-almost-gone.html' title='SUMMER´S ALMOST GONE'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SqWLQqDIbKI/AAAAAAAAARc/LDTf_li1f9A/s72-c/el-hombre-en-la-luna1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-5109886106150559194</id><published>2009-08-31T00:22:00.008+02:00</published><updated>2009-08-31T01:04:52.488+02:00</updated><title type='text'>LLUM D´AGOST</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Spr6rphyCEI/AAAAAAAAARU/0CsAc3qJmJg/s1600-h/verano.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5375884733008971842" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Spr6rphyCEI/AAAAAAAAARU/0CsAc3qJmJg/s320/verano.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tinc el record d´estius que cap a la meitat d´agost començaven a canviar. El cel s´omplia de núvols i&lt;/span&gt; &lt;span style="font-size:130%;"&gt;una pluja odiosa però ritual feia que l´aigua deixara de ser objecte de desig o de plaer. Els majors -com formant part del guió de tots els anys- amollaven inexorablement alguna sentència que duia implícita la terminació del temps de plenitud i de calor. Al eixir al jardí després d´una tempesta l´aire era fred i nou i l´aigua de la piscina estava tèrbola i la seua superfície apareixia coberta d´agulles de pi o de flors de buganvília arrancades pel vent. Era com una ofrena anticipada als dies que acabaven.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Enguany l´agost ha estat perfecte, i no només per qüestions atmosfèriques. I dir agost és dir estiu. I no sé exactament a qui tinc que agrair-lo, però tinc ganes. En una llista no exhaustiva deurien eixir: una xiqueta feliç que ha passat igualment feliços els dies que per sagrada edat li pertocaven, alguns camins entre boscos d´Astúries i Cantàbria, un amor que sent amor comença a semblar-se a un enteniment meravellosament indestructible, el &lt;em&gt;cocido lebaniego&lt;/em&gt;, les dunes de l´Almardà, un costum consolidat de beure en casa pròpia o d´amics en nits memorables i lluny d´artificiosos antros, una mare d´una xiqueta que amb natural elegància sap estar com poques al seu puesto, els llibres, l´equip de música del cotxe, els cels blaus i les vesprades d´ombres llargues, una casa i els seus habitants permanents o transitoris que per a mi són part de la millor mitologia, una platja perduda al Delta de l´Ebre en un dia de sol, els amics, la inminència de tornar a Itàlia. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;A tots, gràcies. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-5109886106150559194?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/5109886106150559194/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=5109886106150559194&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5109886106150559194'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5109886106150559194'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/08/llum-dagost.html' title='LLUM D´AGOST'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Spr6rphyCEI/AAAAAAAAARU/0CsAc3qJmJg/s72-c/verano.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-4326769156364913699</id><published>2009-08-17T16:18:00.003+02:00</published><updated>2009-08-19T22:42:59.774+02:00</updated><title type='text'>LOS LIBROS Y EL VERANO</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SobST1iBs8I/AAAAAAAAAQc/jihTO1pW0OY/s1600-h/libros.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5370210843915039682" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 212px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SobST1iBs8I/AAAAAAAAAQc/jihTO1pW0OY/s320/libros.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Debo a conjunciones diversas una ya antigua devoción por el verano. Escarbando en la memoria, esa preferencia no viene dada -o al menos no del todo, como yo probablemente querría- por una afinidad natural, elegida. El raro azar que rige la llegada de ciertos libros a las manos -igual que el más raro aún que rige nuestra inclusión en la extraña cofradía de los lectores- es quien condicionó en mí la asociación continua entre el verano y los libros que aún padezco.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No estoy hablando del tocho de turno que pasean por playas y residencias coyunturales aquellos que dicen no encontrar tiempo para leer durante el resto del año. Son los lectores de temporada, feliz y desdichadamente alejados de la enfermedad libresca. Cuidadosamente eligen, días antes de partir y junto a la ropa y los abalorios más adecuados, un libro preferentemente grueso, en formato rústico, del que llevan meses o incluso años oyendo hablar y deciden que llega en esos días de vacación el momento de hincarle el diente. Descubrí a ese lector de grandes ladrillos veraniegos en mi primer inter-raíl. Jóvenes mayoritariamente norteamericanos recorrían en tren Europa cargados con una enorme mochila de la que invariablemente salía, en las esperas de las estaciones o en los mismos trayectos, un tocho concienzudamente manoseado y literalmente deslomado y en el que la fotografía de Ken Follet o Stephen King animaba -es un decir- la contraportada, mientras nosotros, los enfermos, arrastrábamos libros ligeros y selectos que nos asistían en el descubrimiento inolvidable y solar de Romas o Estambules.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Yo hablo de veranos que se extendían como una línea recta y limpia durante casi tres meses, en un tiempo arcádico y dorado, hablo de una casa blanca y de una terraza que en realidad era una lanzadera espacial y temporal flanqueada por pinos como sombras tutelares. Los pies en alto, la botella de agua, la pila de libros elegidos sobre la mesa. A veces, en las tardes de poniente y como una metáfora de la felicidad, las piñas crujían por el calor abriéndose en lo alto mientras la familia observaba con escepticismo creciente tanto entusiasmo lector. Al abandonar la infancia se acoge con cierto orgullo al vástago de aficiones tales; pero al adolescente que persevera, algo cargado ya de gestos pedantes, se le empieza a recriminar tanto libro, tanto &lt;em&gt;perder el tiempo&lt;/em&gt;, con tantas cosas por hacer y una carrera seria por terminar...&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;También existieron ciertos privilegios que facilitaron las cosas. La continuada posibilidad de pasar el largo verano en un mismo sitio y fuera del habitual refugio del resto del año no fue el menor de ellos. Porque de algún modo, al repetirse el escenario, sobre él se repetían las sensaciones nuevas, los gozos sin las sombras, y se teorizaba o pensaba en función de su plasmación, de su fijación para siempre sobre el entorno. Un reconocimiento tan artificioso como real, una gloriosa impostura mezclada con sol y agua que acababa por condicionar la vida: la literatura como amor más que perdurable en medio de una concreta sensación física. Y una serie de autores, cuya obra se fundía entre la emoción y el verano, fueron leídos en el lugar y el tiempo adecuados, cerrando un círculo recurrente y vital del que ni querría ni sabría salir nunca: Camus, Durrell, Villena...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por todo eso quiero evocar y cantar ahora el verano del descubrimiento y atracón de Borges, que con su exotismo austral no dejaba de ser estival heterodoxia; el de Muñoz Molina y su prosa proustiana y hechizante; el de la iluminación de la poesía como género y como forma más alta de la literatura; el de Mujica Láinez y sus Bomarzos, escarabajos y unicornios; el de Henry Miller, que es el de Nueva York y el de los días tranquilos en un París no vivido pero añorado y que fue un grácil puente a Grecia y a los Durrell; el de los Carvalhos y las Barcelonas infinitas de Vázquez Montalbán; el del brillo de la inteligencia de Bioy Casares; el de la alegría melancólica de Bryce Echenique; el de Joan Fuster y su correspondencia inacabable y tan reveladora; el de Vargas Llosa y su mente prodigiosa hecha toda de libros; el de Robert Graves con sus reminiscencias paganas en las que encontré tanta vida; el de Robert Louis Stevenson o el de Jack London como literatura total; el de los raros, los heterodoxos, los malditos; el de García Márquez y sus ecos caribes; el de Terenci Moix y sus insuperables e inconclusas memorias; el de los libros que hablaban de Tiberio, de Alejandro Magno, de los almogávares; el del hallazgo de los partidarios de la felicidad del instante: Barral, Gil de Biedma, Goytisolo; el del deslumbramiento por Arthur Rimbaud, quizás el personaje más fascinante de la historia de la literatura; el de los diarios o los versos de José María Álvarez, que con su atractiva mezcla de reacción y culturalismo extremo pasearon conmigo en un verano extraño por las playas de Cádiz frente a la mar océana; el de Estellés, el de Cunqueiro, el de Kavafis, o el de tantos autores de un solo libro o de muchos a los que tuve el inmenso placer de destripar bajo la sombra huidiza y maternal de los árboles.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Pero entre tantos veranos y tantos libros, me quedo con el de mis catorce años. Sé que tenía esa edad porque hasta hace poco mantenía la nada original costumbre de firmar y poner la fecha en la primera página cuando me hacía con un libro, hábito que he abandonado hace algún tiempo sin saber muy bien porqué. No recuerdo cómo me enteré pero la entonces Caja de Ahorros de Valencia ofrecía -en una costumbre muy de la época, hoy en cierto desuso-, a cambio de una imposición a plazo fijo de una cantidad razonable y cuyo importe no recuerdo, veinte volúmenes de obras de Julio Verne encuadernados primorosamente: el &lt;em&gt;no-va-más &lt;/em&gt;para mí en aquel momento. Después de dar la tabarra a mi padre durante unos días, accedió sin ofrecer demasiada resistencia (era todavía la época aquella en la que mi afición o vicio se veía con buenos ojos, casi como algo de lo que presumir). Recuerdo perfectamente la llegada a la sucursal con mi padre, el papeleo interminable, y a un tipo con bigotes saliendo finalmente de un despacho cargado con dos cajas de cartón que en realidad eran el envoltorio de un faisán en veinte trozos que me iba a durar todo el inminente verano.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Mi abuelo -el único de casa que compartía la enfermedad- se agenció unos cuantos volúmenes algo divertido con la idea de revisitar unas historias que desde hacía más de cincuenta años tenía oxidadas. Y así pasamos el verano, de &lt;em&gt;Miguel Strogoff &lt;/em&gt;al &lt;em&gt;De&lt;/em&gt; &lt;em&gt;la Tierra a la Luna, &lt;/em&gt;de las &lt;em&gt;Cinco Semanas en Globo &lt;/em&gt;a &lt;em&gt;Héctor Servadac, &lt;/em&gt;de &lt;em&gt;Un capitán de Quince Años &lt;/em&gt;al &lt;em&gt;Viaje al Centro de la Tierra&lt;/em&gt;, acabando un libro y empezando con otro, comentando los muchos hallazgos y las escasas decepciones. Ni subiendo a la estación espacial viajaré tanto y tan fascinantemente como lo hice aquel verano, porque rodé el mundo entero en ochenta días y bajé a los abismos fosforescentes en un &lt;em&gt;Nautilus &lt;/em&gt;de tapas duras y letras doradas.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;De aquellos días hay una imagen que conservo intensamente y que me asalta con cierta frecuencia. Ignorando la siesta, después de comer me encerraba en una de las habitaciones de la casa para leer. Tendido en la cama, con los pies en la almohada y boca abajo, la cabeza al vacío y el libro en el suelo. Yo leía con felicidad inmensa&lt;em&gt; Dos años de vacaciones&lt;/em&gt;, una novela de Verne de la que no tenía referencia alguna y que me gustó especialmente. Tanto que no volveré a leerla jamás. La cortina se hinchaba por el viento y tamizaba una luz dorada que inundaba por completo la estancia. Todo era perfecto y de algún modo todo todavía está, aunque ahora en la casa se oigan voces nuevas y otras ya no se escuchen. A veces, a las mismas horas, repito teatralmente la escena -la luz venturosamente es la misma- y al salir deseo encontrarme a mi abuelo sentado en la terraza con &lt;em&gt;La Isla Misteriosa &lt;/em&gt;entre las manos y sus ganas de hablarme y divertirnos y comentar el libro, mientras algo tan fuerte como la ficción me ayuda y devasta y anula el tiempo y sus desgarros y sólo los pinos y sus verdes sombras me aferran suplicante y vencido a un espacio pasado y recobrado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5370934882065832546" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Solk0Z1J2mI/AAAAAAAAARM/zk1a3YSzu5U/s320/El_vedat_2.jpg" border="0" /&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-4326769156364913699?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/4326769156364913699/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=4326769156364913699&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/4326769156364913699'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/4326769156364913699'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/08/los-libros-y-el-verano.html' title='LOS LIBROS Y EL VERANO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SobST1iBs8I/AAAAAAAAAQc/jihTO1pW0OY/s72-c/libros.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-1226843346136194234</id><published>2009-08-10T01:28:00.003+02:00</published><updated>2009-08-12T12:42:36.435+02:00</updated><title type='text'>ALMARDÀ</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sn9WpxAMxEI/AAAAAAAAAQU/GK7UXV8mrtc/s1600-h/dunas.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5368104556377719874" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sn9WpxAMxEI/AAAAAAAAAQU/GK7UXV8mrtc/s320/dunas.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Al nord de la ciutat s´estén un barri de carrers que no són carrers i que acaben en la mar, on les palmeres s´acosten al sol més vertical en perfecte i constant desafiament, on les famílies benpensants compren eternament premsa conservadora i prou dolenta per a reproduir el tedi de la resta de l´any en pantaló curt i sandàlies mentre continua el somni de la vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;També hi han bars perduts al final de camins en obres i davant la mar, baladres com altars, gots de vidre que en realitat són calzes, casetes de gelats que amaguen secrets de joventut, closques deshabitades de caragols que pujant estranyes plantes acompliren el seu destí silenciós. L´aigua té tots els colors del blau i la meua ànima es debat entre l´atracció i la repulsió, entre la temptació i la fugida de l´arena. La batalla perduda a gust i a consciència de tots els estius.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;I també hi han moderats sopars per a dos a hores avançades prop d´un vell castell, gent coneguda d´ací o d´allà, músiques que no sonen per a tots, terrasses per a les que no tenim la nit o el dia, la intuïció de les dunes i la platja com una desitjada presència física, l´arena nocturna i freda que dona ales als peus nus, els cossos dins de l´aigua i la roba perduda mentre la lluna espargeix la seua llum lletosa per mig cel i per damunt de les ones purificant i donant sentit a tot en la nit més hermosa.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Thls_tMuFkc&amp;amp;hl=" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" fs="1&amp;amp;" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-1226843346136194234?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/1226843346136194234/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=1226843346136194234&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1226843346136194234'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1226843346136194234'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/08/almarda.html' title='ALMARDÀ'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sn9WpxAMxEI/AAAAAAAAAQU/GK7UXV8mrtc/s72-c/dunas.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2749565190010486280</id><published>2009-07-28T00:43:00.002+02:00</published><updated>2009-07-28T09:25:07.209+02:00</updated><title type='text'>MEDITACIÓN SOMBRÍA O EL BOSQUE DE LA NOCHE</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sm4oHrTCvnI/AAAAAAAAAQM/qDm3WJ12Fo8/s1600-h/la+Noche.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5363268318591630962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sm4oHrTCvnI/AAAAAAAAAQM/qDm3WJ12Fo8/s320/la+Noche.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El verano galopa como un caballo desbocado y el alma se pierde hacia arriba, en la invisible respiración de los árboles. El calor procura las excusas necesarias para una relativa y apetecida desnudez, y el viento en la terraza es una promesa de mares que tardaremos en ver.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Las noches cálidas están llenas de recuerdos y de futuros posibles: sorprendentemente niegan el presente eterno del día a día. La tan recurrente y celebrada invitación a la vida es en realidad una anticipación o un recuerdo de la felicidad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No hay más que ver quiénes pueblan la noche: perdedores de mil guerras, buscadores de futuros, huidores de los espantos más o menos llevaderos de lo cotidiano. Todos bajo muy logradas máscaras que van desde la desolación al entusiasmo. Se me dirá: ¿y la sana alegría de los que nada buscan, de los que sólo la esperanza de un razonable esparcimiento les empuja a pisar la sombra de la luna? A eso hemos jugado todos como un rito de paso, como una inercia, y nadie es culpable. Pero es falso, o su reiteración hace que se convierta en falso, una impostura que acaba por devorar cierta inocencia, cierta apetencia de mejor y más alta vida. En acertado y misericordioso verso de Villena: para saciar otra sed beben sin ganas. Y los que salen a la noche sin beber en realidad no salen.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2749565190010486280?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2749565190010486280/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2749565190010486280&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2749565190010486280'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2749565190010486280'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/07/meditacion-sombria-o-el-bosque-de-la.html' title='MEDITACIÓN SOMBRÍA O EL BOSQUE DE LA NOCHE'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sm4oHrTCvnI/AAAAAAAAAQM/qDm3WJ12Fo8/s72-c/la+Noche.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-8844575157047263719</id><published>2009-07-20T01:04:00.002+02:00</published><updated>2009-07-20T11:12:30.454+02:00</updated><title type='text'>FÍBER A LOS CUARENTA</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SmOmEdIaQMI/AAAAAAAAAQE/xXto7GMdMkg/s1600-h/voramar.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5360310576970612930" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 319px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SmOmEdIaQMI/AAAAAAAAAQE/xXto7GMdMkg/s320/voramar.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Con ganas de ir me había quedado más de un año, atraído por algún grupo o cantante puntual. Pero el FIB empezó cuando yo tenía veinticinco años, y la necesidad de hacerlo a base de dormida playera o tienda de campaña empezaba a quedarme un poco grande. De mis breves dormidas rebozado de arena de Dénia no guardaba demasiado buen recuerdo, y mi experiencia en tiendas de campaña se reducía, se reduce y se reducirá -salvo catástrofe estilo terremoto- a una semana espantosa con el colegio, en un sitio infecto de cuyo nombre no quiero acordarme, y donde llovió sin cesar embarrando las tiendas y los sacos, donde las supuestas diversiones de campamento me parecían coñazos sin fin de tufo catequista, y donde me robaron un paquete de galletas &lt;em&gt;Príncipe &lt;/em&gt;que mi madre me había puesto en la mochila con todo su amor, robo que nunca perdonaré. Sentimental que es uno.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Después ya podíamos permitirnos un apartamento o un hotel por unos días, pero siempre se nos movía el cuerpo demasiado tarde, o unos podían y otros no, o cualquier inconveniente de estos de tan frecuente aparición cuando no se tiene un interés desmedido por algo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Pero este año, como un autohomenaje por los cuarenta y alrededores de unos cuantos y por devoción antigua a los Oasis, nos convertimos en fíbers por unas horas. Pocas horas, la verdad, porque teníamos entrada de un día, y tal y como llegábamos a Benicàssim el punto de reunión era la terraza perfectamente acoplada a la playa del mítico hotel Voramar, donde trasegamos toda la tarde y sin freno licores variados mientras ponderábamos con ardor creciente culos y tetas de las ingenuas y cercanas bañistas. Un espectáculo -el nuestro- repugnante, vicioso y machista, sí. Lo pasamos de cojones.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El festival me sorprendió por su público. Acostumbrado por las imágenes de televisión o los relatos de los asistentes a aquel aire &lt;em&gt;indie &lt;/em&gt;pero nativo de los inicios -qué modernos éramos-, la realidad era una abrumadora presencia inglesa en su acepción más imperial. Por todas partes las caras pecosas y criptoalcohólicas de los nietos de los que dominaron el mundo -ahora en su versión más lúdica y respetuosa- nos transmitieron la sensación de encontrarnos como en casa, allá, en nuestro adorado Londres. Naturalmente, nada que objetar para una tropa enferma de anglofilia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;El concierto, magnífico a pesar de algún sobresalto propio del divismo de Liam Gallagher. Nada nuevo. Festivamente volaban las cervezas cuando se apagaron las luces y arrancó entre rugidos &lt;em&gt;Rock´n´Roll Star&lt;/em&gt;. Asumido que mayoritariamente vas a escuchar un &lt;em&gt;Greatest Hits&lt;/em&gt; dado lo mediocre de sus últimos trabajos, sólo queda disfrutar y esperar tiempos mejores. Si no llegan, siempre quedarán un par de discos más que memorables y la posibilidad de más conciertos y más veranos. Al acabar estuvimos dando una vuelta por allí y yo dudé entre la imposibilidad de hacerme un piercing, un tatuaje o una suscripción a una revista para estar a la última. Lo peor fueron los cien kilómetros de vuelta ya resacoso a las cuatro de la madrugada, mis camaradas roncando a mi lado y yo al volante. Heroico.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/5ZA9W0aF6BY&amp;amp;hl=" width="560" height="340" type="application/x-shockwave-flash" fs="1&amp;amp;" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-8844575157047263719?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/8844575157047263719/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=8844575157047263719&amp;isPopup=true' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8844575157047263719'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8844575157047263719'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/07/fiber-los-cuarenta.html' title='FÍBER A LOS CUARENTA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SmOmEdIaQMI/AAAAAAAAAQE/xXto7GMdMkg/s72-c/voramar.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-4458413430630827094</id><published>2009-07-13T23:49:00.005+02:00</published><updated>2009-07-14T16:55:46.036+02:00</updated><title type='text'>ELS DIES DE L´AIGUA</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SluoZWGA94I/AAAAAAAAAP8/ijM9R8g1nzM/s1600-h/sueca.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5358061335068342146" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SluoZWGA94I/AAAAAAAAAP8/ijM9R8g1nzM/s320/sueca.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Un diumenge de juliol pot portar més veritats d´estiu que els divertiments a data fixa d´agost. A la platja del Mareny de Sant Llorenç arribàrem després de recórrer un camí ple de baladres gloriosament florits i de canyes, de sèquies sinuoses i de sol. Abandonat el refugi del cotxe i el seu microclima, una senda perfectament traçada pels peus dels qui mai sabrem el nom condueix a les dunes quasi verges entre les que es divisa la mar com una reiteració coneguda i de la que els ulls mai es cansen.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;Però massa vent, massa lluita perduda per intentar llegir el periòdic, massa tables i veles com paracaigudes que no acaben de caure omplint el cel ras i l´aigua. El paradís té de tant en tant invasors francament indesitjables. Sempre queda l´opció de contemplar el dubtós espectacle dels variats colors dels artefactes contra el blau de la vesprada o contra les teues solitàries i ingènues pretensions. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;En realitat ens donava igual. Tot ja estava fet des de que complírem la il·lusió modesta d´un dia de platja, els senzills preparatius d´omplir la borsa de trastos, de llibres que acaben per no llegir-se, de periòdics, de claus i de monedes que resulten impossibles de traure. Per a evitar les hores més dures, res millor que les cerveses gelades des d´algú dels miradors perfectes del Racó de l´Olla, mentre els atrevits visitants del llac les passen putes pel calor damunt d´una barca heroica, allà, a l´altra banda del vidre.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;La immensitat exòtica dels arrossars només tallats per les muntanyes, el verd tan intens, el breu passeig i les aus trencant un silenci que ni nosaltres volíem profanar, el forn del Mareny de Barraquetes pres a l´assalt a mitja vesprada, amb el record encara viu a les genives de l´arròs a banda directament imperial de Casa Fede i acompanyat només d´un plat de tomaca tallada amb oli i sal. Veritats senzilles o primordials que ni la tristor congènita dels diumenges de vesprada pogué doblegar. Perque sonava al cotxe &lt;em&gt;King of Rome &lt;/em&gt;i perque jo estava amb la millor companyia que puga tindre o desitjar un home em vaig sentir per uns instants que sempre recordaré el rei de tot el que la vista abarcava.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Perduts pels camins que envolten Sueca vaig recordar aquelles nits de diumenge de fa mil anys quan tornàvem de Dénia per la carretera després d´un cap de setmana brutal. Amb els cossos desfets, encara ens quedava el martiri de les cues interminables de la tornada, i l´autopista era un luxe que no ens podien permetre o que ens havíem begut. Després de Sueca i fins a Sollana la carretera era una filera de cotxes parats al bell mig d´una mar d´arrossars, una illa perfectament recta i envoltada d´una negror fosforescent i sorollosa amb remors d´aigua o de granotes. Bastava llevar la música per a que tot arribara. Les finestres totalment baixades permetien entrar una olor densa i llacustre que intensificava la sensació de calor, una olor humida, nova i massa autèntica per als nostres sentits esgotats i a la que no renunciarien aquells malalts per la vida que érem.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/5_12wyOI5Uc&amp;amp;hl=" width="560" height="340" type="application/x-shockwave-flash" fs="1&amp;amp;" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-4458413430630827094?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/4458413430630827094/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=4458413430630827094&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/4458413430630827094'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/4458413430630827094'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/07/els-dies-de-laigua.html' title='ELS DIES DE L´AIGUA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SluoZWGA94I/AAAAAAAAAP8/ijM9R8g1nzM/s72-c/sueca.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2033086750302004839</id><published>2009-07-08T03:06:00.003+02:00</published><updated>2009-09-02T10:00:17.605+02:00</updated><title type='text'>CAPVESPRE</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SlPvmrHjTwI/AAAAAAAAAP0/UAsF5i_HPOk/s1600-h/atardecer.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5355887829562117890" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 239px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SlPvmrHjTwI/AAAAAAAAAP0/UAsF5i_HPOk/s320/atardecer.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;La terrassa del Westin amb bona companyia després d´un dia llarg i complicat, la calma, l´amabilitat exquisida i envejable dels hotels de luxe, on per unes hores ningú sap de tu i de la teua dubtosa solvència. Prop d´allí, un sopar frugal i a peu de barra en un bar que sembla i que no és una marisqueria. Fora, abans, a més de cent metres he reconegut la veu de la meua tia Paquita, eterna habitant del barri, mentre cridava a una veïna o a una amiga. Costa reconèixer esta cruïlla de carrers tan canviats si no els freqüentes a sovint. Però la seua silueta tan particular ha ajudat molt.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;Part de la família de ma mare habitaba al barri, on només la tia Paquita sobreviu amb la seua frenètica activitat de sempre. La memòria de la tribu. La que sap històries de totes les classes, de les que es poden contar i de les que no, de les que abans o després tornarà a contar, i de les que no contarà mai. La que té al cap tots els bons records, tots els greuges, tot el santoral, la que no deixa ni un any de felicitar-me pel meu aniversari, o per el de la meua filla, mentre enllaça eixa mateixa data amb qui sap quin fet més o menys memorable, un viatge, una mort, un fet històric -com si els altres no ho foren- o una anècdota que només ella pot recordar. La que anava d´excursió amb Estellés i altres companys del periòdic on treballava el seu marit, la que em contava que li deien &lt;em&gt;Aspirina &lt;/em&gt;perque sempre estava demanant una per mitigar els seus maldecaps continus o les seues pors. La que pensa que era un mal valencià, un catalanista, i ràpidament matisa: &lt;em&gt;Però era un bon home. &lt;/em&gt;Cada vegada que escolte la seua particular veu a l´altra banda del telèfon tinc la temptació d´eixir corrent cap a sa casa, segrestar-la, nugar-la a una cadira i dir-li: "Tinc menjar per a tres dies, parla, parla i parla sense parar, que jo vaig a gravar-lo tot. Perque no vull que res es perda, no vull que et vages, no vull que res s´oblide."&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Però hui estava tan lluny, i semblava tan ocupada com sempre, que he preferit no dir-li res. També teníem ganes de estar a soles, el dia donava una treva que no podíem ignorar, el cel s´omplia de grocs i d´intuïcions de mars o de vacances. Al final d´uns carrers rectes s´endevinava l´ombra immensa de Mestalla, tot un barri conegut i desconegut alhora, l´eterna i perduda olor a tabac d´aquells cantons, records que en realitat no puc tindre dels anys -potser- seixanta, el tram final d´Arts Gràfiques on un dia, eixint de la facultat, tant m´impressionà un cartellet en un conegut pati on s´anunciava al veïnat com un costum d´altre temps la mort de la mare de la tia Paquita, de la meua tia-àvia en realitat.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Poc després, a la terrassa del Westin i envoltats de rics estrangers o d´arbres perfectes, tots eixos exercicis reiterats de la memòria semblaven ciència-ficció. Del passat, però ciència-ficció.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2033086750302004839?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2033086750302004839/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2033086750302004839&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2033086750302004839'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2033086750302004839'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/07/capvespre.html' title='CAPVESPRE'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SlPvmrHjTwI/AAAAAAAAAP0/UAsF5i_HPOk/s72-c/atardecer.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2224379585532215405</id><published>2009-06-29T23:44:00.011+02:00</published><updated>2009-06-30T10:08:17.342+02:00</updated><title type='text'>AL OTRO LADO DEL RÍO</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SkSlkm_3EpI/AAAAAAAAAPs/8Hw0CNHncSQ/s1600-h/xuquer.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5351584305585263250" style="margin: 0px auto 10px; display: block; width: 320px; height: 213px; text-align: center;" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SkSlkm_3EpI/AAAAAAAAAPs/8Hw0CNHncSQ/s320/xuquer.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;Para mis amigos&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Si algún día pudiera hacer una película empezaría con un plano que arrancase muy alto en el cielo nocturno de la calle Gorgos en el cruce con Clariano, y desde allí la cámara comenzaría a bajar, avanzando a la vez a buena velocidad como en un vuelo rasante hacia la plaza Xúquer mientras empiezan a distinguirse las aceras repletas de maduros adolescentes, la hilera de coches atascados que avanzan lentamente y las luces de los bares. Podría ser 1990. Podrían ser las dos de la madrugada. Esa secuencia duraría exactamente los primeros cincuenta segundos de la canción &lt;em&gt;Just like heaven, &lt;/em&gt;de The Cure, y esa banda sonora acabaría diluyéndose después de ese casi primer minuto al mezclarse con las músicas y las voces reales de la calle, hasta plantarse la cámara en la cara o el cuerpo de algún protagonista de una historia que aún no he inventado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Arcadia feliz, infancia prolongada como un maxisingle eterno, los que por allí andábamos no queríamos creernos o disimulábamos nuestra condición de currantes tempranos o de universitarios primerizos, y nos tomábamos por niños algo grandes para los que de algún modo las cosas todavía no iban en serio. Como si la vida fuese a ser así para siempre.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Normalmente era sábado. Normalmente había jugado el Valencia muy cerca de allí unas horas antes y Penev había hecho algún gol a pase de Fernando. En las terrazas o de pie en la calle vaciábamos litros y litros de venenos que nos procuraban tantas dosis de felicidad como si fueran brebajes encantados. El parque del centro de la plaza estaba arrasado y completamente tomado por hordas que despachaban ruidosamente un botellón &lt;em&gt;avant la lettre. &lt;/em&gt;Las aceras se invadían de mesas sin horario y de una marea juvenil inacabable.&lt;/span&gt; &lt;span style="font-size:130%;"&gt;Nosotros a&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;rreglábamos el mundo a voces y con la falsa lucidez del alcohol hasta que algún vecino soberanamente harto nos lanzaba un cubo de agua o unas naranjas. Sin saberlo trenzábamos los lazos de amistades indestructibles. Las forjas de un pasado común.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Al otro lado del río hubo una vez una plaza luminosa en la que jugábamos a ser adultos, y en la que de entre todo lo vivido los errores y los excesos se guardaban en una cartera de la que los sacaríamos escalonadamente a lo largo de los años, mientras que los aciertos y los goces llegaban al instante, generando la adicción y las futuras nostalgias. Pero más allá de lo personal o lo grupal, la plaza Xúquer fue un maravilloso desorden que murió de su propio éxito y al que los vecinos -cargados de razón- liquidaron hasta hacerlo hoy irreconocible. Y más allá del hecho objetivo de las muchas horas de diversión o de martirio que procuró, también significó la creación de un espacio de ocio -y de vicio- libre y absolutamente interclasista. Un lugar en el que, a diferencia de otras zonas de la ciudad marcadas fuertemente por lo social o lo ideológico como el Carmen o Cánovas, los signos de reconocimiento jugaban un papel de perfil muy bajo, y donde la indumentaria o el barrio de origen eran simplemente una muestra de variedad que era bienvenida o directamente ignorada, pero nunca tomada como bandera que provocase adhesiones o rechazos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Todo aquello terminó al tiempo en que por otras razones empezábamos a vislumbrar que las cosas no serían siempre iguales, como una metáfora casi perfecta de la vida o de sus cambios. Ahora paso poco por allí, y casi siempre de día. Si comparo lo que veo con algún que otro recuerdo que yo me sé, lo que los ojos muestran podría ser París o Brooklyn. Pero basta cerrarlos y activar la máquina para que vuelvan a aparecer músicas inolvidables, el olor de mi primer coche o el de ciertos bares, mis padres tan jóvenes la mañana siguiente al despertarme, la felicidad a plazo fijo por muchas horas, el estrépito fangoso de alguna vomitona contra el asfalto. No todo eran lirios. Y también las chicas aquellas de apenas veinte años que ya son madres y que tantos derrames nos inspiraron, las luces, las palabras al cielo hasta la afonía, la sensación de plenitud tan intensa, la noche, la noche, la noche y toda la vida por delante.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="353" height="132"&gt;&lt;embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=2c14e13" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2224379585532215405?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2224379585532215405/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2224379585532215405&amp;isPopup=true' title='6 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2224379585532215405'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2224379585532215405'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/06/al-otro-lado-del-rio.html' title='AL OTRO LADO DEL RÍO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SkSlkm_3EpI/AAAAAAAAAPs/8Hw0CNHncSQ/s72-c/xuquer.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-7601741607511048665</id><published>2009-06-23T00:41:00.003+02:00</published><updated>2009-06-23T09:14:27.990+02:00</updated><title type='text'>HISTÒRIA, HOMENATGE I ELOGI DE LA FIGUERA (I D´ALGUNES FIGUES)</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SkAGjEL5WpI/AAAAAAAAAPc/rEKKiUU1t3w/s1600-h/Higos.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5350283556804975250" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 239px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SkAGjEL5WpI/AAAAAAAAAPc/rEKKiUU1t3w/s320/Higos.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tornant el divendres d´arreplegar a Laia de l´escola em trobí amb una figuera. Estava envoltada de plantes baixetes, de minúscules alfàbegues, d´efímeres flors d´un dia. I envoltada també d´un trànsit demencial i ben conegut. Faria llargament un metre i mig d´altura, branques ja formades, i alguns fruits creixien amb força desafiant les condicions nefastes. Era part de l´exposició botànica al millor postor que oferia, al bell mig de la vorera, una botiga d´aquelles tan recurrents i regentades per xinesos, que en realitat -com sap qualsevol- són fenicis disfressats de xinesos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Comprar-la i plantar-la al Vedat era una temptació antiga que ara s´oferia relativament senzilla. I a més es presentava com un rescat o un alliberament d´un entorn tan hostil com ridícul. Però la possibilitat de carregar fins a casa amb la figuera, la xiqueta i els trastos de l´escola semblava poc realista, francament. I les presses de sempre arribaren desbaratant-lo tot. Després vaig continuar amb els plans de la vesprada, però la figuera no se m´anava del cap. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Vingué la fugida i el descans, la dolça companyia, l´entorn de pins i baladres tan enyorat i tan fàcil, la temptació de l´aigua, les hores de parlar amb la tranquil·litat que el treball no permet. I tornà la figuera. Tan clar ho tenia i tan pesat estava que finalment decidírem buscar-ne una a l´endemà per un parell de vivers dels voltants.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;En els minuts d´abans de dormir jo recordava presuntuosament les fulles aspres i grans de les figueres que en el món han estat i de les que seran, imaginava l´ombra de les vesprades o les nits, i sobretot l´olor densa, tan dolça, quasi asfixiant, que sempre m´ha portat com poques coses la concreció del desitjat estiu i una forta sensació de retorn a no sé quin lloc, però amb la que voldria viure sempre. També em vingué al cap la seua sang lletosa, apegalosa, l´afortunat símil sexual del fruit filamentòs i perfecte, la seua forta filiació al món grec i romà, il·lustres i benvolguts pares de quasi tot el que som o serem. I em vaig dormir com un xiquet dorm la nit de Reis.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La trobàrem en el segon viver que visitàrem. Pràcticament clònica a la que havia deixat abandonada allà, i a la que vaig desitjar de cor el destí honorable que jo no puguí donar-li. La nostra ja està a casa, i només falta decidir per consens -l´altre dia no estàvem tots- el lloc millor on puga créixer i exercir el seu benèfic influx i el seu paper de màquina del temps, per als que la plantarem i per als que ens recordaran quan el vent òmpliga la casa dels olors de l´estiu.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Però el dia obertament figueril no havia acabat encara. A la nit, uns amics vingueren a casa i estiguèrem prenint a la terrassa els licors habituals amb la moderació pròpia de les recents temporades. Després baixàrem al poble on esclatava la verbena de sant Joan com una proclamació del temps nou i d´on fòrem discretament expulsats pels adolescents que reclamaven el seu espai natural. Prop d´allí, una terrassa de bar es plantejà com el millor exili possible amb el rerefons necessari de la música. Malparlant de la política municipal, alguns animàrem a un bon amic allí present a donar batalla a les pròximes eleccions. Aquell -després d´apurar la copa amb parsimònia- ens mirà seriosament i va dir: "Ja tinc el nom del partit: FPT." Es quedà callat uns instants i va afegir, aclarint la incògnita que tancava perfectament el dia: "Figues Pa Tots".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-7601741607511048665?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/7601741607511048665/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=7601741607511048665&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7601741607511048665'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7601741607511048665'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/06/historia-homenatge-i-elogi-de-la.html' title='HISTÒRIA, HOMENATGE I ELOGI DE LA FIGUERA (I D´ALGUNES FIGUES)'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SkAGjEL5WpI/AAAAAAAAAPc/rEKKiUU1t3w/s72-c/Higos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2857593381232789025</id><published>2009-06-15T23:53:00.001+02:00</published><updated>2009-06-16T00:17:13.863+02:00</updated><title type='text'>CORPUS</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SjF7AdwlWzI/AAAAAAAAAPU/uDVeTWzXJZQ/s1600-h/CORPUS+2.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5346189480584108850" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 213px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SjF7AdwlWzI/AAAAAAAAAPU/uDVeTWzXJZQ/s320/CORPUS+2.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Fue todo muy extraño. Pedaleaba por el entorno de Cavallers y llegué a la plaza de la Virgen. Era el sábado de Corpus y las rocas estaban expuestas, alineadas frente a la Basílica ordenadamente; toda esa fantasmagoría rodante y algo ingenua de animales imposibles y escenas más que dudosas. Aprovechando las rampas de madera por las que habían bajado las mismas rocas al centro de la plaza, me deslicé hasta alcanzarlo, ese espacio central y mítico siempre vedado por tres escalones. Sin prisa ninguna, curioseé los artefactos uno a uno sin descabalgar o echando el pie a tierra de tanto en tanto, leí piadosas y fechadas inscripciones, sorteé los escasos turistas que miraban extrañados la exposición, con cara de dudar sobre la permanencia o transitoriedad del variopinto museo. Y después salí de allí, enfocando de nuevo Cavallers. A cierta altura de la calle, apenas veinte metros tras dejar la plaza, es cuando ocurrió todo. Justo cuando acababa de sobrepasarlo, un músico ambulante situado junto a la valla que guarda los jardines de la Generalitat empezó a tocar un violín eléctrico. No sé porqué me di la vuelta. Era una melodía extraña, vieja, quizás improvisada. Melancólica y lánguida, lenta y armoniosa, algo que reconoces sin duda alguna y a lo que con la misma certeza sabes que nunca podrás dar nombre sencillamente porque nunca lo supiste. Me quedé mirándolo a unos metros. El sonido raro y metálico del instrumento mezclaba la pureza del violín con el sinsentido contradictorio del amplificador, creando una atmósfera de irrealidad que pocas veces he sentido. Entonces levanté la vista. Frente a mí, la Basílica y las rocas formaban un todo indisoluble: águilas floridas, ángeles triunfales, diablos rampantes, brazos detenidos en el aire, barras catalanas, hornacinas absurdas, flamígeras espadas, dragones ilustrados, vetustos tapices, griales, palomas, capiteles, tejas, cielos. El inmenso toldo que cubre la plaza se agitaba por el viento, creando sobre la fachada una rápida e inacabable sucesión de luces y sombras. Nubes cuajadas de agua de primavera corrían con fuerza y el sol jugaba con ellas. No sé qué fue. Quizás la hora primera de la tarde, ese momento algo irreal en el que el día pugna consigo mismo para no empezar a caer. La conjunción de una escena delirante con un instante de ánimo muy concreto, la música irrepetible, estos días extraños, una atmósfera de ensueño, quizás sólo eso, el rastro de un sueño. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2857593381232789025?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2857593381232789025/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2857593381232789025&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2857593381232789025'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2857593381232789025'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/06/corpus.html' title='CORPUS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SjF7AdwlWzI/AAAAAAAAAPU/uDVeTWzXJZQ/s72-c/CORPUS+2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-188337332223738400</id><published>2009-06-09T00:28:00.014+02:00</published><updated>2009-06-10T18:40:31.126+02:00</updated><title type='text'>QUÈ VOS PASSA, VALENCIANS?</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Si2Dnl_9RyI/AAAAAAAAAO8/_RAvAH3L9EQ/s1600-h/RITA.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5345073048997152546" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 235px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Si2Dnl_9RyI/AAAAAAAAAO8/_RAvAH3L9EQ/s320/RITA.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Comptat i debatut, em declare flipat. Afortunadament -tot i que resulta un consol ben trist- a la premsa de hui podia llegir-se un brillant paral.lelisme entre les figures de Berlusconi i Camps, tan diferents en aparença. També s´ha fet ressó d´eixa nova i molt interessant teoria un bon amic al seu blog parlant de les sendes de Silvio que ja comencem a caminar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El cas és que ja he perdut el compte de certes sessions televisives de diumenge amb l´estupefacció per bandera i el sopar per l´aire. Per a mi ha deixat de ser una qüestió purament ideològica. I ja em dóna igual si les comparances les fem amb les autonòmiques, les estatals, les europees de fa cinc anys o les eleccions a president de falla. El pitjor de tot probablement siga la &lt;em&gt;normalitat&lt;/em&gt; amb que milers i milers de valencians donen un suport incontestable a opcions profundament antivalencianes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No sé si alguna vegada arribarem a calibrar la desfeta que va deixar al seu moment l´anomenada &lt;em&gt;batalla de València. &lt;/em&gt;La manipulació més que calculada dels símbols entregà el gruix de les classes populars i mitjanes a la dreta més castellanòfila de l´estat, als que per cert el tema ni el coneixen, ni els preocupa ni els interessa perque tenen massa clar qui volen ser: una variant mediterrània i lúdica de Madrid. Per l´altra banda, alguns guardians de les velles i eternes essències catalanòfiles -conscients de la seua divinitat- es passaven per l´arc de triomf les regles bàsiques de l´arquitectura i s´obstinaven en començar la casa pel sostre, posant les coses encara més fàcils per als veïns d´enfront, que de construcció sabien i saben com ningú. Per a rematar la faena, un menyspreu incomprensible cap a certes manifestacions populars molt arrelades li regalava a la dreta els pocs despistats que havien quedat fora, que eren rebuts amb les cames ben obertes. Tots a una veu, germans vingau. I fins ara. D´eixes rendes -entre d´altres, però principalment- encara estan vivint. I amb una salut de ferro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;De la botiflera major del regne pensava dir alguna cosa, però crec que ho deixaré per a un altre dia. Miren, miren la fotografia. ¿Creuen realment que fa falta?&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-188337332223738400?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/188337332223738400/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=188337332223738400&amp;isPopup=true' title='9 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/188337332223738400'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/188337332223738400'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/06/que-vos-passa-valencians.html' title='QUÈ VOS PASSA, VALENCIANS?'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Si2Dnl_9RyI/AAAAAAAAAO8/_RAvAH3L9EQ/s72-c/RITA.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>9</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-3991052333415804199</id><published>2009-05-31T23:43:00.008+02:00</published><updated>2009-06-11T22:44:46.766+02:00</updated><title type='text'>VIDA Y DESTINO</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SiL3M9s0BaI/AAAAAAAAAO0/4EUgPku9SnQ/s1600-h/quart.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5342103910107841954" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 214px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SiL3M9s0BaI/AAAAAAAAAO0/4EUgPku9SnQ/s320/quart.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Nada como caminar ciertas calles muy queridas en la hora última de la tarde sintiendo en la piel el fuego que el sol dejó en el primer día entregado. La visión de las torres tiene algo más que el valor del puro reconocimiento, y se traduce en una imperceptible y leve sacudida al atravesarlas. Tótem y tabú a partes iguales. La plaza de Santa Úrsula es el remanso perfecto donde pararse unos minutos y encender el último cigarrillo de la tarde o el primero de la noche. Mi insobornable costumbre de secarme de mala manera permite que el cabello aún conserve la humedad de la ducha, y alguna gota que guarda todavía la apetencia olvidada del agua puede recorrer mi espalda dolorida por el sol para hacer aún más gozoso ese momento. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Es en estos días, antes de que un calor extremo los agote, cuando las hojas de los árboles han alcanzado su color más intenso, y al mirar desde abajo sus ramas se puede contemplar el cielo como un caleidoscopio en el que únicamente reinan verdes y azules. Pero los turistas sólo miran los expuestos menús, exprimen el manoseado mapa, desean una silla y una mesa y algo de color local. Yo reprimo las ganas de contarles un millón de cosas que no les interesan. Por ejemplo que la calle Quart es una flecha curvada que lleva directa al corazón de la ciudad. Otra vez el calor y estas horas últimas de las tardes y la inminencia de la cena o la compañía o la alta noche es el revulsivo que esperaba. La felicidad a veces es sencilla y suele darse en las previas del verano. Entre agudos gritos las golondrinas caen a plomo en sus últimos vuelos antes de ceder el puesto a los ansiosos murciélagos que ya calientan motores delante de las primeras cervezas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-3991052333415804199?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/3991052333415804199/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=3991052333415804199&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3991052333415804199'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3991052333415804199'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/05/vida-y-destino.html' title='VIDA Y DESTINO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SiL3M9s0BaI/AAAAAAAAAO0/4EUgPku9SnQ/s72-c/quart.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-1810084460923047196</id><published>2009-05-25T13:36:00.002+02:00</published><updated>2009-05-25T17:01:59.514+02:00</updated><title type='text'>POLS EN EL VENT</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Shp_tVfaq7I/AAAAAAAAAOs/wLT0HTF8p8A/s1600-h/calle.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5339720725040901042" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 235px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Shp_tVfaq7I/AAAAAAAAAOs/wLT0HTF8p8A/s320/calle.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Encara no sé perqué vaig acabar la nit del diumenge en un bar de barri amb amics que portaven allí massa hores. A banda dels habituals d´eixos llocs i eixos dies i la seua presència repugnant o patètica adossats a la barra, els meus amics duien l´acostumada provisió d´alegria i riures, d´històries per contar o ja contades i un excés més que evident de cerveses o de copes. El tranquil sopar a casa ni està ni arribarà. Un ànsia malaltissa per parlar desfà plans i allarga hores que deurien ser de descans o indiferència. Pel carrer només passen africans que van i vénen i que semblen saber que solament en nits com eixa són els reis absoluts de la ciutat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;De sobte una jove irlandesa trenca a plorar per la borratxera i perque al bar sona &lt;em&gt;Dust in the wind&lt;/em&gt; i li torna al cap el funeral del nuvi de la seua germana, un xic de vint anys traspassat per una malaltia fulminant. Jo imagine un fred i uns núvols del diable, rostres rogencs, corbates descol·locades, fetges hipertrofiats, desmais insuportables mentre la cançó ompli els ulls dels que es mantenen en peu amb les consabides racions d´absurditat, llàgrimes i malenconia. Entre sanglots ens conta que des d´aleshores va perdre tota fe en qualsevol forma de trascendència, tota esperança de redempció per part d´un déu injust i arbitrari. En eixir del bar, una planta diminuta i tan verda com Irlanda lluita, entre la grisor desoladora del carrer, per acomplir el seu destí absurd i heroic al mínim espai que deixen la vorera i l´asfalt, amb una tenacitat que sempre em commou de la mateixa manera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/goHYC6sfS2Q&amp;amp;hl=" fs="1" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-1810084460923047196?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/1810084460923047196/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=1810084460923047196&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1810084460923047196'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1810084460923047196'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/05/pols-en-el-vent.html' title='POLS EN EL VENT'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Shp_tVfaq7I/AAAAAAAAAOs/wLT0HTF8p8A/s72-c/calle.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-6348209362688986051</id><published>2009-05-15T01:50:00.005+02:00</published><updated>2009-05-16T09:36:27.946+02:00</updated><title type='text'>BOB DYLAN EN EL GIMNASIO</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SgykI1ddfJI/AAAAAAAAAOk/DlvRAWgRkCQ/s1600-h/gimnasio.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335820130223750290" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 235px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SgykI1ddfJI/AAAAAAAAAOk/DlvRAWgRkCQ/s320/gimnasio.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Desde hace algún tiempo tenía la dolorosa percepción de que, al margen de cuatro privilegiados, llegados a cierta edad el cuerpo se afloja y anquilosa, ya no vives de rentas, y operaciones tan simples como alargar el brazo para recuperar un objeto que ha rodado hasta debajo de un mueble puede desencadenar un tirón que, bajando por el cuello hasta medio brazo, te obligue a la analgésica blasfemia durante horas. O incluso durante días.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Por cosas como esa, y por poder entregarme de tanto en tanto con moderación a mis queridos excesos con algo menos de carga moral, me apunté al gimnasio. Contra todo pronóstico, después de mi flamante pero lenta adquisición de la ropa adecuada -a estas cosas tan duras uno debe mentalizarse poco a poco-, ahí me vi yo frente a docenas de tipos sudorosos, hostiles máquinas y el rumor de televisores siempre en marcha.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Algo aterrado, y como buen panoli recién llegado opté entre salir corriendo -una forma de gimnasia como otra cualquiera- o pedir auxilio al monitor, por lo que finalmente me decidí. Me preguntó qué quería. Descartada la posibilidad de pedirle unas bravas y una cerveza, le conté unas cuantas mentiras: perder bastante peso, poder correr la maratón, hacer algunas acrobacias de película porno, etc., etc. Me indicó que podía empezar por la bicicleta y así lo hice. Luego ya he hecho marcha por mi cuenta: autodidacta que es uno. Podrán ustedes recordármelo cuando les cuente mi lesión muscular irreversible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Lo primero que llama la atención es el lenguaje. Como en toda secta que se precie, hay cierta jerga que se exhibe a la menor ocasión. Puedes oír a tu lado una conversación como esta: &lt;em&gt;¿Vas a hacer cinta? No, hoy ya no hago más cardio. &lt;/em&gt;Por lo visto, cardio es todo aquello que hace sudar, que pone el corazón a todo trapo y que adelgaza. Creo que en este mundo es sinónimo de aeróbico, una esdrújula que me encanta y que también se oye mucho. &lt;em&gt;Hoy sólo voy a hacer aeróbico, tío.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El personal es de lo más variado. Están los muy jóvenes aspirantes a mascachapas de pelo casi rapado, o los que siempre van con camiseta de tirantes para lucir el trabajado musculamen, siempre con ese aspecto mezcla de pocas luces y cierta previsible bondad. Luego están los sexagenarios de prescripción facultativa. Son los que menos se divierten, los que están allí como cumpliendo una obligación algo penosa o combatiendo a desganadas pedaladas al colesterol. Son con diferencia los más proclives a hablar, y yo pego palique con ellos a menudo. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;La clásica y entrañable cuota sodomítica se deja ver poco, aunque supongo que el tomate se cuece en las duchas, territorio místico por excelencia y que yo no he pisado por razones de proximidad domiciliaria y cierta aprensión por los baños colectivos que cultivo desde pequeñito. Pero en general hay poca alegría para mi gusto, y todos parecen tomárselo demasiado en serio, y en según qué aparatos algunos ponen caras extrañísimas, al borde del definitivo colapso. La devoción casi siempre es mala.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;La proporción de hombres y mujeres es como de tres a uno. Un desastre. Descontadas para la contemplación las sexagenarias -que no para el palique-, si coges una sesión poco concurrida te quedan para llevarte a los ojos apenas media docena de eternidades. De vez en cuando los dioses se ponen de tu parte y te dejan caer en la cinta de delante una veinteañera corriendo mil kilómetros mientras la cinta -ese milagro estático- mantiene el prodigio de la carne que va y viene pero sin irse. Nada que ver con la fugaz visión de las calles que se pierde en un visto y no visto. Es cuando el espíritu olímpico se apodera de uno y los ocho minutos previstos se transforman en quince, veinte, los que sean que se ha marcado tu improvisada acompañante y a la que no abandonarás.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Para combatir cierta sensación de pérdida de tiempo he recuperado el iPod que compré hace siglos y casi no utilicé y que además parece formar parte del uniforme de casi todos los que sudan en silencio. Si tengo el día pedante de cojones, me arreo alguna de las conferencias que me bajo de la web de la Fundación Juan March, que por cierto les recomiendo. Pero lo mejor ha sido recuperar el Highway 61 Revisited de Bob Dylan, un disco al que en su momento no hice demasiado caso y al que ahora he pegado unas cuantas vueltas para disfrutar y descubrir que, sólo para este año, la mejor canción de Dylan de todos los tiempos es Queen Jane Approximately. Algo bueno de verdad tenía que tener todo esto.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/d6aFoxS9n6s&amp;amp;hl=" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" fs="1" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-6348209362688986051?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/6348209362688986051/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=6348209362688986051&amp;isPopup=true' title='14 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6348209362688986051'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6348209362688986051'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/05/bob-dylan-en-el-gimnasio.html' title='BOB DYLAN EN EL GIMNASIO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SgykI1ddfJI/AAAAAAAAAOk/DlvRAWgRkCQ/s72-c/gimnasio.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>14</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-629148791824241785</id><published>2009-05-07T01:15:00.011+02:00</published><updated>2010-05-10T00:18:43.842+02:00</updated><title type='text'>SEMPRE ADORADA PATRONA (TRÍPTIC)</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SgDG_JzPbmI/AAAAAAAAAOc/u6r8qVmZLQU/s1600-h/PÃƒÂ©talos.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; DISPLAY: block; HEIGHT: 313px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332480747071565410" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SgDG_JzPbmI/AAAAAAAAAOc/u6r8qVmZLQU/s320/P%C3%83%C2%A9talos.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Arreplegàvem flors com qui arreplega desitjos. Les demanàvem o furtàvem als veïns després d´haver arrasat les nostres. Bastava com a excusa del delicte o del atreviment el seu devot destí. Des de la terrassa, el meu avi ens mirava amb una ironia no verbal que només ara he entés. Guiats pels majors fèiem absurdes i festives corones o garlandes d´una breu però eterna ofrena pagana que fidelment complíem tant com ignoràvem. Després les trencàvem i el lleuger i oloròs fruit dels pètals queia mansament dins d´improvisades caixes o vulgars borses. Increïblement, la vesprada de diumenge s´omplia de felicitat i de benèfiques ombres -les nostres, les dels arbres, les del insinuat estiu- que s´allargaven entre una atmòsfera daurada, feta tota de llum i ara gravada en la meua personal mitologia. Encara no ho sabíem, però aquell era un dels últims jocs d´una infantesa que corria el seu tram final com la neu feta aigua d´eixa mateixa primavera i que mai havíem vist, que tardaríem encara en tocar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Els meus tios passaven a per mi cap a les set del matí. Jo els volia molt i ja han mort i els tire molt en falta i aquell jo creia en ells i en el que deien més que en la maredeueta, i tot el seu bagatge temperamental i primari era per a mi més que un referent o una herència indefugible. Calia ser valencià d´eixa única manera. Una barreja caòtica de fidelitats variades i veladament incompatibles: una harmonia tan impossible com necessària, un bàlsam per a consciències algo fosques. Allí estàvem els bons valencians. La missa d´Infants començava quan el fred de la nit acabava de desaparèixer. El cel perdia en uns instants els malves i els blaus intensos. Sempre feia sol. Jo mirava el perfil retallat de la basílica, els coloms endormiscats com pedres blanques ací i allà, la lluentor primerenca de les fulles dels arbres. Al meu voltant sempre algú reclamava silenci o atenció amb certa impertinència i un tan lleuger com evident grau de fanatisme. Els pits mostraven desafiants medalles religioses, consignes identitàries, devocions o emocions tan bàsiques com sinceres. Les mans un periòdic que en realitat era un garrot o una bandera.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;La processó exhibia el seu seguici conegut i insofrible: dones de negre amb pentinats ridículs i mantilla, fantasmes de variats llençols, ordres i aspectes com d´altre segle, molt discutibles glòries locals, fallers ritualistes i inacabables, creus dignes de reptar de nou al turc, a qualsevol turc. Tot davant d´un públic que es retroalimentava amb l´espectacle. Un jo adolescent o encara molt jove suportava la ressaca de la vespra com podia, fixava els ulls en els pits de les dones, en les fugaces aixelles, en els culs. Els engonals els imaginava. Mirava també el balcó aquell ara buit del carrer de la Bolseria, on tantes vegades va assistir, després d´arreplegar flors al Vedat com un joc més d´infantesa, a una festa dels sentits més que de les ànimes. La vesprada es diluïa contra la seua voluntat mentre el volteig de les campanes es feia més i més proper o intens. De sobte, al cantó del Tossal es sentia una remor que es transmetia com un corrent elèctric fins on jo estava. Enmarcat pel carrer, el cel era ja una perfecta i potent franja que per uns segons exhibia el blau exacte que tenen els somnis. Els pètals començaven a caure en una pluja delirant i perfecta. La llum dels fanals que duia la imatge donava el contrapunt de realitat a les mil variants del groc, del roig o del blanc que tapaven la vista. Després aquell jove encara ressacòs tornava a casa entre carrers estrets on es barrejava l´olor de les flors xafades i de l´encens com un aroma pagà, antic, inoblidable.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-629148791824241785?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/629148791824241785/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=629148791824241785&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/629148791824241785'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/629148791824241785'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/05/sempre-adorada-patrona-triptic.html' title='SEMPRE ADORADA PATRONA (TRÍPTIC)'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SgDG_JzPbmI/AAAAAAAAAOc/u6r8qVmZLQU/s72-c/P%C3%83%C2%A9talos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-8836638974871118887</id><published>2009-04-30T00:03:00.001+02:00</published><updated>2009-04-30T00:04:22.870+02:00</updated><title type='text'>BATTIATISMO</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SfgnBZIlktI/AAAAAAAAAOE/oB5wh05RzLE/s1600-h/battiato_roma.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5330053063873237714" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SfgnBZIlktI/AAAAAAAAAOE/oB5wh05RzLE/s320/battiato_roma.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No sé desde cuándo soy adicto a este tipo. Sé que ha ido unido a casi todo lo que me ha pasado desde que realmente -para bien y para mal- me pasan cosas. El primer disco suyo que descubrí -yo y tanta gente- fue aquel &lt;em&gt;Ecos de danzas sufí &lt;/em&gt;grabado por algún amigo en cassette y que tanto gustaba a mi madre. Quizás ese sea el primer recuerdo. Soleados sábados por la mañana en mi habitación mientras mi madre, en la contigua cocina -y las ventanas abiertas sobre el deslunado: las sombras y las luces del inminente verano- insólitamente me pedía que subiese el volumen. De aquel disco, y después de tantos años&lt;em&gt;, Sentimiento nuevo &lt;/em&gt;aún me sigue pareciendo la mejor invitación a la vida -el caso es que funcionó- de aquellos tiempos tan buenos como extraños.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Donde tantos vieron y ven letras absurdas yo ví versos deslumbrantes, intensas y hermosas imágenes de juventud evocadas desde el mismísimo sur, emociones y sensibilidades que quizás -sólo quizás- no existen y yo me invento. Con eso bastaría. Pero además le reconozco a Franco Battiato una suerte de magisterio moral al que recurrir de vez en cuando: en plena exaltación para acrecentarla; en bajada libre para aminorarla. Cuando ya no esté, además de quedar algo huérfanos unos cuantos, todos habremos perdido un personaje excepcional y un hombre machadianamente bueno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Lo peor es bregar -aunque en realidad ya casi no lo hago- con los que nunca se tomaron la molestia de &lt;em&gt;oírlo &lt;/em&gt;de verdad, con tantos que desprecian cuanto ignoran y que se quedaron con cierta sátira barata de algunas de sus canciones. Es un gesto conocido, repetido, una media sonrisa con la que se desprecia lo musical del personaje pero se le perdona la vida -a Battiato y de paso a ti mismo-, atendiendo principalmente al físico del cantante, fácil para la caricatura y la sal gruesa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;La realidad es que lleva más de cuarenta años haciendo música y reinventándose continuamente, siendo inmensamente respetado por la crítica mejor de Italia, mezclando magistralmente lo inmezclable, haciendo óperas, canciones, cine y hasta una editorial de temas esotéricos, faceta ésta última que no es de mi aprecio ni interés -volteriano que es uno-, pero que con las vueltas que da esto quién sabe si, dentro de unos años, acabaré místico perdido y leyendo esos libros vestido con un sari -y nada debajo, of course- sentado a la sombra de un olivo. Battiatista hasta el final.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Mañana mismo me compraré su último disco -Fleurs 2- para rendir tributo al maestro y para seguir con el caro y enfermizo coleccionismo que gozosamente cultivo sin posibilidad de arreglo. De momento me quedaré esta noche &lt;em&gt;Aspettando l´estate, &lt;/em&gt;oyendo una y otra vez ese estribillo hermosa y perdidamente podrido de melancolía que tanto me gusta.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;Anche se non ci sei &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;tu sei sempre con me&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;per antiche abitudini&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;perchè ti rivedrò &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;dovunque tu sia.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;TO THE HAPPY FEW&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329908378388015618" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 319px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SfejblsyKgI/AAAAAAAAAN8/3tp4NpxobHw/s320/battiato-fleurs-cop.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/GVI6KRhF06M&amp;amp;hl=" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" fs="1"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-8836638974871118887?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/8836638974871118887/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=8836638974871118887&amp;isPopup=true' title='7 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8836638974871118887'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8836638974871118887'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/04/battiatismo.html' title='BATTIATISMO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SfgnBZIlktI/AAAAAAAAAOE/oB5wh05RzLE/s72-c/battiato_roma.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-3079682447502869359</id><published>2009-04-24T01:22:00.005+02:00</published><updated>2009-04-24T11:20:35.908+02:00</updated><title type='text'>PRIMER RECUERDO DE ITALIA</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SfD2KXjCHmI/AAAAAAAAANs/cp-K47zJEv0/s1600-h/verona.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328029017159376482" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SfD2KXjCHmI/AAAAAAAAANs/cp-K47zJEv0/s320/verona.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Después de Niza, el tren retomó la marcha. Yo intenté disimular mi nerviosismo como pude y forcé una conversación que supongo inmensamente banal con mis dos compañeros de viaje. El paisaje no ofrecía demasiadas diferencias según avanzábamos, y el esplendor de la Costa Azul y del verano se mostraba intratable mirases donde mirases. Media hora después, alguien en el vagón dijo la palabra que yo hacía siglos esperaba: Ventimiglia. La perdida sensación de aquel instante quedó retratada para siempre por un joven de pelo largo y rubio que asomado a la ventana y dirigiéndose a todos y a nadie, gritó: "Ammirate il più bello paesaggio del mondo: siamo in Italia."&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Siempre le agradeceré a aquel salvaje que volvía junto a su ruidosa tropa de arrasar Salou aquella inmodesta y espontánea bienvenida. Me dio el referente inolvidable -y probablemente perfecto- de un momento que un pudor absurdo por ocultar mi emoción no permitió que se quedase en mí más allá de esa anécdota.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;Después San Remo, Bussana, San Lorenzo al Mare, Imperia. Una cartografía aprendida de memoria y que ahora contemplaba desde el tren. Y después Verona, al fin el pie a tierra, el albergue entre los árboles tan verdes y junto a la ciudad, las mochilas dejadas a toda prisa y que ya olían demasiado a comida y a calor, la ducha, el frescor tan agradecido del final de la tarde, la plaza con los frescos aquellos en lo alto medio deshechos por el tiempo y que tan grabados se han quedado en mí, las terrazas y la gente, la reconocida arquitectura de las fotos o los libros, los helados entre cigarro y cigarro, la sensación de plenitud o de felicidad tan intensa, y la bellísima joven aquella -belga o francesa- que antes de dormir, en el albergue, nos dio larga conversación y nos dejó clavados sus dientes tan perfectos y tan blancos en el cerebro y después -como actividad estrictamente mental- en la siempre inquieta entrepierna. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;Ya que nunca volverás a ser joven como entonces,&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;pide a la música hoy que te devuelva a Verona,&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;y en cualquier esquina de esta triste ciudad&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;ponle un pendiente de plata a aquel lejano amor,&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;y olvida que perdiste otro cuerpo imposible.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Luis Antonio de Villena&lt;/span&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-3079682447502869359?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/3079682447502869359/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=3079682447502869359&amp;isPopup=true' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3079682447502869359'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3079682447502869359'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/04/primer-recuerdo-de-italia.html' title='PRIMER RECUERDO DE ITALIA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SfD2KXjCHmI/AAAAAAAAANs/cp-K47zJEv0/s72-c/verona.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-812742765854852030</id><published>2009-04-14T01:32:00.001+02:00</published><updated>2009-04-14T01:34:39.141+02:00</updated><title type='text'>PASQÜES</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SePAPyHIXaI/AAAAAAAAANU/if3QEDh1dAY/s1600-h/catxirulos.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5324310561864310178" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 232px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SePAPyHIXaI/AAAAAAAAANU/if3QEDh1dAY/s320/catxirulos.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Estos quatre dies he omplit la casa d´amics, de mones, de música i paraules, de catxirulos i llonganisses de Pasqua, de dinars que s´han allargat durant vesprades de sol o de pluja. Ha hagut de tot. I ha estat com un homenatge a totes les Pasqües passades, a les humides plenes d´olors encara d´hivern -i racons secrets- i a les dorades pel sol des del matí a la matinada, insultantment vitals. Proclamacions variades de la primavera i a les que no vull ni puc renunciar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tinc units espais i dates d´una manera potser un tant insana. Fa ja molts anys, les Pasqües eren un temps que s´allargava fins a dotze o catorze dies. A la casa del Vedat estàvem tots: el meu avi es queixava de fred i mon pare apareixia amb la caixa aquella de magdalenes que es va instaurar com heterodoxa tradició d´eixes dates i que nosaltres assaltàvem furtivament i que ha esdevingut -tota la caixa- definitiva i particularment proustiana. Ara són quatre o cinc dies i dos els habitants fixos: Laia i jo. Les raons de les desercions són tan variades, comprensibles i humanes com la mateixa vida, que fa i desfà sense remei ni pietat, la molt puta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Ni abans ni ara vam fer massa cas al supossat recolliment de les festes. De fet, la visió accidental per televisió de processons o improvisats martiris més que indiferència ens provocava un rebuig tan primari com autèntic. Vam ser educats en una Pasqua que íntegrament era una festa allunyada de tenebroses figures, de sinistres silencis o tambors, de penitències poc comprensibles. I sempre agrairé que les coses foren així.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tinc també la sensació de que el meu cas no és poc comú. Tradicionalment, crec que la Pasqua valenciana ha estat, més que un catàleg de exhibides virtuts, una senzilla i inconscient voluntat de viure i homenatjar la vida que torna aprofitant un rerefons de pretesa religiositat. És més una imatge que evoca festives eixides al camp o a la platja, xiquets enlairant catxirulos o berenant entre rialles o mirades a la carn que desperta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Per tot aixó, per les absències que mai tornaran i per la voluntat de continuar fent certes coses i de ser qui se és, he omplit la casa de gent, d´amors nous i vells, d´olors perduts i retrobats, de paisatges o hàbits reconeguts i irrenunciables. Tot i que bàsicament es tractava de que Laia ho passara d´allò més bé, crec que ha començat a fer i sentir algunes d´estes coses. La memòria és un necessari present que dona o pot donar sentit al futur.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-812742765854852030?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/812742765854852030/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=812742765854852030&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/812742765854852030'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/812742765854852030'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/04/pasques.html' title='PASQÜES'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SePAPyHIXaI/AAAAAAAAANU/if3QEDh1dAY/s72-c/catxirulos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2157491383723318502</id><published>2009-04-02T01:37:00.003+02:00</published><updated>2009-04-02T01:48:33.339+02:00</updated><title type='text'>MEMORIAS ÓPTICAS</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SdPvlURAKDI/AAAAAAAAANM/itiWZSQoZ_I/s1600-h/gafas.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5319859009228908594" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 304px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SdPvlURAKDI/AAAAAAAAANM/itiWZSQoZ_I/s320/gafas.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Más a menudo de lo que quisiera la visión de las cosas se emborrona un poco, las letras pierden algo de su nitidez y ciertos contornos parecen entrar en desbandada. Entonces sé que ha llegado &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;el momento de volver a la óptica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No fui un miope temprano. Quiero decir que no fui uno de esos niños que de un día para otro aparecían en clase con gafas para convertirse en objetivo y carnaza de sus compañeros. Aquellos niños apocados, a los que el necesario complemento alejaba definitivamente -salvo honrosas excepciones- del grupo de los más atrevidos o los más capullos, gente ésta que ostentaba sin duda ninguna el liderazgo inalcanzable y mítico de aquellos años.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;También -en un paso más allá del dolor- estaban aquellos de lo que llamaban "el ojo vago". Tiernos infantes a los que, además del suplicio de las gafas, les caía el putadón de llevar una especie de parche en uno de sus ojos durante meses, durante años recuerdo incluso alguno. "Como un pirata", imagino que les dirían sus madres el primer día que los dejaban en la puerta del colegio de esa guisa, en un conmovedor y cariñoso intento de amortiguar el escarnio inminente que les esperaba y a los que la mística corsaria iba a servir de bien poco. "No te lo quites. Aunque se rían, ¿eh?". Y el caso es que no se lo quitaban. A pesar de la que les caía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;A mí la miopía sin corrección se me hizo insoportable alrededor de los catorce años. Como todos sabemos, una edad maravillosa y sin complejos ni bobería, definitivamente perfecta para que te arreen semejante artefacto. "Te las pones en el cine o en casa, para ver la tele", fue la frase piadosa de mi madre ante mi inicial y radical rechazo. Pero tampoco era cuestión de ir desconchando las esquinas o equivocándote continuamente de autobús. Y además yo no contaba con el placer ya casi olvidado de &lt;em&gt;ver.&lt;/em&gt; El que lo ha probado lo sabe. Después de unos años achinando los ojos y viéndolo todo regular, llegó un día en una óptica en que me pusieron una especie de gafas de tortura a las que un señor iba añadiendo o quitando lentes en función de mis respuestas más o menos acertadas a la trampa proyectada en la pared. Cuando pareció que había dado con la cifra de mi ceguera, me invitó a salir a la calle y mirar a lo lejos cargado con tan horroroso instrumento. Lleno de vergüenza, levanté la vista y &lt;em&gt;ví.&lt;/em&gt; Ví la plaza del Collado y me pareció Piccadilly Circus, ví la esquina de la Lonja en su perfección gótica, ví perfectamente las gárgolas y hasta me asusté, ví a la gente -mis semejantes, mis hermanos- con caras y ropas que me parecieron nuevas. Ví más cosas que el tipo de &lt;em&gt;El Aleph.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Y desde entonces no he abandonado la causa. Pasé una larga temporada de lentillas -alternada con gafas en la intimidad-, destrocé mis ojos por abusar de ellas en los años salvajes, volví a las gafas a pecho descubierto, cambié de modelos que ahora lamento no haber conservado -para recordarme pero más para reírme-, sorteé la moda de la operación con láser por mi cerval terror a los facultativos, y ahora he vuelto a las lentillas de un día, que utilizo muy poco y que dejo caer en el váter con aristocrático gesto al acabar la sesión.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;En la última visita a la óptica, ante mis preguntas sobre cierta y reciente lentitud de mi vista para adaptarse a los cambios rápidos de perspectiva, el óptico, pertrechado con su sanitaria y blanca bata, sonrió con suficiencia y me preguntó la edad. "Cuarenta", le dije. "Presbicia", contestó vacilón. "Me cago en tus muertos", pensé yo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Conclusión: ahora además de miope tengo la vista cansada. Para compensar tanta ignominia visual, cuando salía de allí me acordé -otra vez- de mi abuelo. En muchas ópticas todo está revestido de tanta ridícula sofisticación, queriendo dar un aire entre hospital de lujo y moderna tienda de ropa, que no pude evitar recordar el día en que mi madre nos contó el origen de las gafas que mi abuelo llevaba. Las compraba en la plaza Redonda. Lejos de los lujosos expositores de ahora, por lo visto había un tipo que vendía gafas de manera más o menos ambulante. Dentro de una caja de cartón, el cliente buscaba y buscaba, y cuando creía haber encontrado las que quería llegaba la segunda parte. La definitiva. Imagino a mi abuelo dirigiéndose al vendedor: "&lt;em&gt;¿Té vosté un diari per ahí?". &lt;/em&gt;Y aquél le acercaría un periódico ya algo mugriento. Y mi abuelo comprobaría que leía razonablemente, acordarían el precio y mi abuelo se volvería para casa con las gafas en el bolsillo de la camisa. Cuando mi madre nos contó esta historia, yo pensé y dije truculentamente que serían robadas. Algo escandalizada por su propio padre me desmintió enseguida: eran gafas de muertos. Definitivamente, eran otros tiempos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2157491383723318502?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2157491383723318502/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2157491383723318502&amp;isPopup=true' title='7 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2157491383723318502'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2157491383723318502'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/04/memorias-opticas.html' title='MEMORIAS ÓPTICAS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SdPvlURAKDI/AAAAAAAAANM/itiWZSQoZ_I/s72-c/gafas.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-5885872238855643855</id><published>2009-03-25T01:02:00.008+01:00</published><updated>2009-03-25T01:26:14.869+01:00</updated><title type='text'>RECAPITULACIÓN</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SclxknyhqeI/AAAAAAAAANE/ZUkz0mcoZuQ/s1600-h/amigos.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5316905709057714658" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 281px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SclxknyhqeI/AAAAAAAAANE/ZUkz0mcoZuQ/s320/amigos.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Al borde de los cuarenta años uno se ve obligado a hacer un cierto repaso. Un poco de reojo, porque algo te obliga a no tomarte demasiado en serio ni a echarte demasiadas culpas. Instinto de supervivencia y necesidad de mirar principalmente hacia adelante, supongo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Lo peor en todo caso -no se asusten: en esta parte seré breve- es cuando echas las cuentas. No las de lo vivido, que son sencillas: hasta cuarenta sabe contar cualquiera. Y a estas alturas todos sabemos o tenemos batallitas con las que dar la tabarra al personal. En realidad hablo de la incertidumbre del tiempo que vivirás en ciertas condiciones de plenitud física, de los años que están por venir y de los que ignoras casi todo. Y de los que las referencias que has ido recibiendo -familiares, amistosas, literarias, cinematográficas, hasta vecinales- te anticipan tantas cosas buenas como malas. Incluso muy buenas y muy malas. Una especie de ciega lotería y a la que no recuerdas haber pedido jugar. Aunque quizás el mismo hecho de participar sea el inevitable premio por haber llegado hasta aquí más o menos entero. Cuando eran veinte años los que cumplías, todo o casi todo estaba por hacer, y las referencias que habías recibido hasta entonces -familiares, amistosas, literarias, cinematográficas, hasta vecinales- eran, en el peor de los casos y salvo trágicas excepciones, regulares o directamente buenas. Una lotería casi siempre amañada a tu favor.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Versos y prosas son los modos que he elegido para defenderme de lo incierto. De la incertidumbre, incluso del miedo, me protegen las muchas formas del afecto o del amor que nos rodean y no siempre vemos. Eso es la lírica. La prosa se nutre de recuerdos irrenunciables y buenos propósitos para el futuro. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;De los recuerdos hago más que una coraza un modo de ser con el que me muestro, algo que me da señas de identidad, públicos y secretos códigos de conducta o pertenencia que procuran cierta seguridad en este maravilloso absurdo. Una compañía bastante estimable por lo que pueda pasar.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;En cuanto a los ingenuos y candorosos buenos propósitos que me asaltan a bayoneta estos días, están en primer lugar los de la inesquivable línea piadosa -por mortificantes- tipo fumar menos, beber menos, comer como una monja -pero de las flacas-, perder modernamente el tiempo en un gimnasio, etc, etc. Todos de dudoso cumplimiento. Aunque lo mejor probablemente sea la firme voluntad de no olvidar los beneficios que esta edad va aportando: una experiencia de las cosas que se traduce en una sorprendente capacidad para comprender y perdonar casi todo, una balsámica y bienvenida necesidad de sumar más que de restar. Ya pasada -o casi- la juvenil arrogancia, al empezar a entender que tu desvalimiento o tu debilidad es la de todos es cuando precisamente comienzas a entenderlo todo. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Porque irse haciendo algo mayor rodeado de gente querida -tus verdaderos compañeros de viaje- es quizás el mejor consuelo que tenga cumplir años.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-5885872238855643855?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/5885872238855643855/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=5885872238855643855&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5885872238855643855'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5885872238855643855'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/03/recapitulacion.html' title='RECAPITULACIÓN'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SclxknyhqeI/AAAAAAAAANE/ZUkz0mcoZuQ/s72-c/amigos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-3877724883101453966</id><published>2009-03-16T13:13:00.005+01:00</published><updated>2009-03-16T17:28:23.959+01:00</updated><title type='text'>DISCURS FALLER POLÍTICAMENT INCORRECTE (O COM QUEDAR MALAMENT AMB TOTS)</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sb4-2ZpeD5I/AAAAAAAAAM0/QcFrAjHn0CM/s1600-h/FALLA.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5313753714662444946" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sb4-2ZpeD5I/AAAAAAAAAM0/QcFrAjHn0CM/s320/FALLA.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No suporte alguns fallers que porten el pit ple d´insígnies i medalles, que tallen carrers com si foren generals de divisió, que diuen per on has de passar i per on no, gaudint d´una autoritat que molt probablement -pobrets- no tinguen a casa...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tampoc puc amb certs excesos més que evidents de la festa, i que acaben per sumar una casuística quasi infinita: la multiactivitat obligada dels casals i dels seus guardians, certa insolència d´alguns fallers cap als que no volen saber res de les falles, la multiplicació hipertrofiada de les carpes, la presència més que exagerada de l´ofrena de flors, un acte de tall més propi del anys del nacionalcatolicisme -quan es va instaurar- i que ha esdevingut l´acte central tot i la seua inessència fallera absoluta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Amb tot i això, a mi m´agraden les falles. No sé molt bé si és perque no puc deslligar el record de molts anys de passar-ho realment bé amb el present, quan tens la molt humana temptació de mirar la realitat pel filtre de lo viscut, que tot ho perdona.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Continuen agradant-me algunes hores de certes vesprades, quan pots passejar per carrers insòlitament sense trànsit, entre gent que va d´ací cap a allà amb una extranya calma i entre la remor de coets d´un nivell de soroll -diguem- raonable. I té ademés certa emoció. Perque tot pot trencar-se quan un fill de puta fa estallar al teu costat un masclet que et deixarà sord per a unes hores...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;I m´agrada molt l´ànima tan pagana de la festa, amagada com un tresor davall de tantes tonteries. I la joventut real -la que envolta els vint anys- escampant-se per tots els barris i racons de la ciutat sense treva. De dia i de nit, amb el mocador al coll, amb estimulants variats, omplint carrers com un exèrcit incansable d´una nova i periòdica Babilònia sensual, passant de les fosques discoteques als espais lliures de les places i vivint -perque els correspon i d´alguna manera ho saben- el seu somni de joventut i de llibertat, el somni i la realitat d´un any que eternament es renova.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Jo eixiré un parell de nits -i gràcies- perque el cos i les circumstàncies no donen per a més. Passejaré alguna vesprada i alguna ressaca. La mascletà la voré de lluny perque les multituts m´agobien prou des de fa uns anys. Tindré amb els amics el ja tradicional dinar a la platja. M´invadirà de segur a parts iguals l´avorriment i l´alegria de tornar a viure dies com estos. Una coneguda sensació tèrmica em donarà l´avanç del estiu. Però segur que el sentiment més present tornarà a ser l´enveja i el goig de vore tanta gent nova que repetirà, creguent-se els descobridors del món, la benvinguda que fem alguns valencians, des de fa unes quantes generacions, a la primavera i a la vida. Dues coses que són, en essència, una.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-3877724883101453966?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/3877724883101453966/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=3877724883101453966&amp;isPopup=true' title='8 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3877724883101453966'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3877724883101453966'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/03/discurs-faller-politicament-incorrecte.html' title='DISCURS FALLER POLÍTICAMENT INCORRECTE (O COM QUEDAR MALAMENT AMB TOTS)'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sb4-2ZpeD5I/AAAAAAAAAM0/QcFrAjHn0CM/s72-c/FALLA.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-7216044733353846068</id><published>2009-03-09T01:05:00.008+01:00</published><updated>2009-03-09T01:14:52.751+01:00</updated><title type='text'>NOU COS MORTAL</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SbRW9XcoC2I/AAAAAAAAAMU/1G5AwREYu2A/s1600-h/mapa-metro-londres.gif"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310965472842746722" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 214px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SbRW9XcoC2I/AAAAAAAAAMU/1G5AwREYu2A/s320/mapa-metro-londres.gif" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Leicester Square, Victoria, Aldgate, Richmond,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Green Park, Westminster, Edware Road, Old Street,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Covent Garden, Earl´s Court, Camden Town,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Hampstead, Hammersmith, Russell Square,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Charing Cross, Stratford, Leyton, Lambeth North,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Knightsbridge, Baker Street, Blackfriars,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Landbroke Grove, Borough, Embankment,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;West Kensington, Wood Lane, Regent´s Park,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Piccadilly Circus, Holborn, Cannon Street, Euston,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Fulham Broadway, Tower Hill, Hanger Lane,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Paddington, Goodge Street, Tottenham Court Road,&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Notting Hill Gate, Mornington Crescent, Marylebone, &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Mansion House, Holland Park, East Acton, Barbican,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Marble Arch, St John´s Wood, Gloucester Road,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Putney Bridge, Shepherd´s Bush, Oxford Circus,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Liverpool Street, Bayswater, London Bridge,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Queensbury, Lancaster Gate, Great Portland Street.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;And the Sun in Splendour, at Portobello Road.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310971077535961730" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 215px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SbRcDmjnkoI/AAAAAAAAAMs/K14QSyVpqg8/s320/sun.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-7216044733353846068?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/7216044733353846068/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=7216044733353846068&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7216044733353846068'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7216044733353846068'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/03/nou-cos-mortal.html' title='NOU COS MORTAL'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SbRW9XcoC2I/AAAAAAAAAMU/1G5AwREYu2A/s72-c/mapa-metro-londres.gif' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-3681732604977422829</id><published>2009-03-04T20:34:00.000+01:00</published><updated>2009-03-04T20:34:12.265+01:00</updated><title type='text'>INVENTARI</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sa7WO6rdJOI/AAAAAAAAAMM/S4HgIs1EojU/s1600-h/hopper.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5309416562474427618" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 264px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sa7WO6rdJOI/AAAAAAAAAMM/S4HgIs1EojU/s320/hopper.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Una casa càlida, menuda i a bon preu de lloguer, la coneguda cerimònia de la música, l´extrany costum d´escurar només acabar de sopar, una nevera mig plena, algunes dotzenes de llibres provinents d´una biblioteca dispersa: metàfora potser de mi mateix.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;També un cert reconegut desordre de roba: uns pantalons pengen, com derrotats, per la part de darrere del sofà, les camises usades s´acumulen en espera del pròxim cargament amb destinació materna, la rentadora manté la boca oberta com un avorrit i eternament badallant dipòsit de roba bruta, també en espera d´omplir-se i girar un milió de voltes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;La televisió sempre en marxa encara que siga sense volum: una animada i muda companyia. El pitjor de viure a soles és arribar a casa, tancar la porta darrere de tú, i tindre la sensació de que no tornaràs a parlar amb ningú fins el dia següent. Al principi era molt dur. I no sols per certes absències. Al cap dels mesos eixa sensació -sense desaparèixer del tot- va esvaint-se amablement. Com no imaginaves que ho faria. En qualsevol cas, e&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;l recurs del telèfon sempre està. Igual que està a l´altra banda tanta gent volguda, tants bons records i tantes coses que tenen que arribar. Coses que estan dins de mi i que són l´únic i millor patrimoni inexpugnable que pot tindre o desitjar un home.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Des de les finestres puc vore, a les hores més altes de la solitària matinada, una llum de neó verd parpellejant incansable. Tot un tòpic, sí, ja ho sé. Com en les millors pel·lícules americanes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-3681732604977422829?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/3681732604977422829/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=3681732604977422829&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3681732604977422829'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3681732604977422829'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/03/inventari.html' title='INVENTARI'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/Sa7WO6rdJOI/AAAAAAAAAMM/S4HgIs1EojU/s72-c/hopper.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-5216000507016248230</id><published>2009-02-25T01:44:00.001+01:00</published><updated>2009-02-25T01:46:14.527+01:00</updated><title type='text'>LA CLEMENZA DI TITO</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SaSSmFWMbpI/AAAAAAAAAME/UXR1OCihK3w/s1600-h/3415daaa926956f5fe4b731736376eab_23c.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5306527443917237906" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 245px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SaSSmFWMbpI/AAAAAAAAAME/UXR1OCihK3w/s320/3415daaa926956f5fe4b731736376eab_23c.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Un breve paso por un sarao de viernes tarde improvisó los planes del domingo. Se condicionó únicamente a la bondad del día, a la falta de otros compromisos insalvables, a la dormida plena de la noche del sábado. A lo que de uno depende y a lo que no.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Y el domingo amaneció radiante. Y todos unánime y extrañamente sobrios. Sonaban los teléfonos, se hacían encargos, se confirmaban futuros inmediatos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Al final, doce o catorce adultos. Y siete niños, todos entre los cuatro y los seis años. Unánimes hasta para engendrar. Un destino terco, tenaz, y de algún modo improvisado.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;La casa en Estivella ya nos conocía de otras veces. O de muchas, y todas memorables. El día parecía haberse conjurado en repetir su liturgia de anticipos y esplendores, y a las dos de la tarde el sol calentaba por igual naranjos que se desperezaban, paquetes de papas amontonados en absurdas cantidades, abandonadas chaquetas o suéters de los más precavidos o cobardes, el agua verde de una piscina a la que saludábamos como a un enfermo a punto de iniciar su cíclica remontada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Las cervezas se agotaban mientras el anfitrión, transformado en titán, Vulcano en dos fraguas, lidiaba con su arte habitual una paella para los mayores y, al mismo tiempo y a cincuenta metros de allí, un arroz apto para menores. Increíblemente con todo pudo; como suele, a todos dejó satisfechos. Un esfuerzo que no siempre se reconoce en lo que vale.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Y se repetían las cosas incansables: las risas, la música, el dejarse ser sin más, el habitual tintineo de vasos o botellas, las demandas de más hielo. Y el sol tan agradecido de febrero. No faltó de nada. Hasta uno de los niños vomitó como un dragón recién comido.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Fue como una primavera plena anticipada. Los niños jugaban y se perdían entre los árboles mientras nosotros caíamos en cierta somnolencia propia de la edad o de la hora. Enjambres de miles de insectos ejecutaban su danza frenética y el sol poniente les robaba su invisibilidad sobre las hojas brillantes de los naranjos. Había una luz que no quisiera olvidar nunca. Yo pensé que todo era un ensayo casi general de las glorias tan queridas del verano.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El Garbí acabó por comerse el sol y el día comenzó su retirada. En el húmedo pasillo del huerto, antes de llegar a la casa, las flores blancas de un ciruelo inmenso aparentaban agradecer la sombra recién llegada, y el árbol parecía disfrutar cierta umbría que resaltaba aún más su belleza. O quizás simplemente nos despedía.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-5216000507016248230?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/5216000507016248230/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=5216000507016248230&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5216000507016248230'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5216000507016248230'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/02/la-clemenza-di-tito.html' title='LA CLEMENZA DI TITO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SaSSmFWMbpI/AAAAAAAAAME/UXR1OCihK3w/s72-c/3415daaa926956f5fe4b731736376eab_23c.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-5669124005656904646</id><published>2009-02-19T10:30:00.000+01:00</published><updated>2009-02-19T10:30:33.409+01:00</updated><title type='text'>LAWRENCE DURRELL Y LA PLAYA</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SZ0j_tTRN4I/AAAAAAAAAL8/b1499ujjSdc/s1600-h/malva.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5304435513511458690" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SZ0j_tTRN4I/AAAAAAAAAL8/b1499ujjSdc/s320/malva.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Alrededor de mis veinte años supongo que hice muchas cosas buenas y muchas malas. Pero hubo una que reunía por igual las dos condiciones. La buena era que, enfermo de libros, caí víctima de un vitalismo intenso, casi solar, mezclado con una tenebrosa conciencia de fugacidad quizás algo insoluble con todo eso, y que acabó en una cumplida promesa conmigo mismo de gozar los privilegios de una edad que ya nunca volvería. Algo poco frecuente a esos años. Lo normal -lo realmente vital- es hacerlo, no pensarlo. El resultado fue la firme decisión de aparentar frente a mis padres la normalidad de la vida universitaria que se me suponía; la realidad fue que no aparecí por la facultad durante un par de cursos más que para asistir a determinadas fiestas. El reverso malo -y que no valoré entonces- es el reproche que ahora me dirijo por la frivolidad que todo aquello implicaba, el engaño en el que mantuve a gente muy querida y la ligereza que suponía vivir como el señorito que no era, todo a costa de la bondad o ingenuidad de mis padres y de su muy modesto bienestar conseguido a base de muchos esfuerzos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En realidad, tampoco aquellos años fueron la madre de todas las disipaciones. Ni podría escribir el gran libro de las perversiones sin fantasear casi todo. La falta de dinero -consustancial a aquella pretendida bohemia a medida que me hice como quien encarga un traje- dieron más bien para poco. Mucho libro y mucha noche podrían ser un resumen razonable. Y un par de veranos memorables con el inter rail en el bolsillo y el mundo abriéndose al este estación tras estación: mi irreductible obsesión de aquellos años.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los meses de mayo y junio, cuando se suponía que yo debía agotar mis horas entre estudios y exámenes, era cuando menos podía justificar mi presencia en casa de mis padres sin estar sumergido entre apuntes o libros de texto. Y eran los días y las noches en los que la presencia de los amigos resultaba más complicada, precisamente por las razones que yo despreocupadamente evitaba.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entonces llegó la playa como una posibilidad perfecta. No como un lugar en el que tumbarse a dormir o a mironear entre baño y baño. Allí es poco cómodo leer o fumar fuera de las maravillosas horas últimas de las tardes, y nunca he resistido demasiado tiempo un sol intratable sin refugio ni treguas. Pero existían los restaurantes o merenderos que ocupaban frente al mar el espacio entre el puerto y Las Arenas, por entonces una ruina que yo quería griega, llena de recuerdos familiares y con el aprendido encanto de los templos devastados.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No existía el actual paseo marítimo, y los restaurantes acababan en la misma arena. Estaban partidos en dos por un ancho pasillo que los seccionaba a todos ellos transversalmente por su mitad más o menos exacta. Un pasillo largo cubierto por un tejado traslúcido que tamizaba una luz anaranjada y total, y desde donde, al cruzarlo entre una parte y otra del local, empezaba a vislumbrarse al fondo el mar sugestivo y preciso de todos los veranos. La atmósfera calurosa y sofocante de aquel espacio vulgar, algo destartalado, se ha quedado grabada a fuego en mí como la promesa o la inminencia de una felicidad al alcance de la mano. Como un lugar al que siempre querría volver.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tiempos de feroz adicción a Albert Camus, de quien ya había aprendido el misterio abierto a todos de las nupcias a tres bandas del sol, del agua y del verano. Una sensualidad poética y teorizada que me resultaba muy próxima. El mejor catecismo de la primera juventud que pueda recomendarse a cualquiera. Yo llegaba cuando la gente estaba acabando de comer, averiguaba qué garito no cerraba durante la tarde, esperaba hasta poder ocupar la última mesa con sombra -la que estaba más cerca del agua y alfombrada de arena invasora sobre la que me descalzaba- y allí sólo necesité para ser inmensamente feliz, muchas tardes doradas, un libro, un paquete de tabaco y una jarra de sangría que alargaba durante horas ante el gesto cansado o directamente agrio del dueño del local.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Uno de esos meses de junio leí allí el &lt;em&gt;Cuarteto de Alejandría&lt;/em&gt; de Lawrence Durrell, al que me había llevado de la mano Henry Miller. Desde aquí le doy las gracias. Hubo otros libros, pero el recuerdo de aquellas tardes en la playa irá siempre unido al &lt;em&gt;Cuarteto&lt;/em&gt;. El rumor del mar y el de los bañistas va mezclado para siempre con la ciudad prodigiosa y mitificada, otro &lt;em&gt;cos mortal&lt;/em&gt; sobre el que caminan como sombras confundidas todos los aprendices del amor o de la vida. Siempre agradeceré que su buen recuerdo vaya unido al de aquellas horas de felicidad y despreocupación. Me gustó tanto que me obsesioné con la vida y obra de Durrell, obsesión que aún mantengo como un homenaje a aquel tiempo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y todas las tardes se acababan. Cuando la luz menguaba hasta hacer imposible la lectura, salía de allí entre preparativos de cenas. El coche aún mantenía un calor casi insoportable. Hacia mitad de la avenida del Puerto, parado frente a cualquier semáforo, alguna ligera brisa convertía la temperatura en perfecta, reaparecían los olores agotados por tanto mar, y me confirmaban el lugar en el que quería vivir y que reconocía muy claramente como propio.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-5669124005656904646?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/5669124005656904646/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=5669124005656904646&amp;isPopup=true' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5669124005656904646'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5669124005656904646'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/02/lawrence-durrell-y-la-playa.html' title='LAWRENCE DURRELL Y LA PLAYA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SZ0j_tTRN4I/AAAAAAAAAL8/b1499ujjSdc/s72-c/malva.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-8211478025840601347</id><published>2009-02-16T01:01:00.007+01:00</published><updated>2009-02-16T01:47:58.078+01:00</updated><title type='text'>PUENTES IMPREVISTOS</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SZisMbUV_pI/AAAAAAAAAL0/89__jrE-PjU/s1600-h/2598x8y.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5303177890720251538" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 239px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SZisMbUV_pI/AAAAAAAAAL0/89__jrE-PjU/s320/2598x8y.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Hay recuerdos con los que no cuentas. Puedes intuir con cierta facilidad que hay muchas fracciones aparentemente olvidadas de lo vivido que antes o después se harán presentes. Que volverán a aparecer con mayor o menor claridad a poco que salten los resortes adecuados por el puro azar que la vida impone. Y que siempre habrá a tu alrededor alguien que corrobore, niegue o matice lo evocado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Pero hay ciertas sensaciones primarias, básicas, en las que uno mismo era su único protagonista y testigo. Cuando se recuperan -y esto ocurre muy raramente- no es exactamente un recuerdo lo que sobreviene. Es la traslación plena de la sensación primigenia de algo cuya transmisión o explicación a los demás se presenta muy complicada, precisamente por no resultar clasificable como recuerdo sino más bien como una especie de reconocimiento.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Hay determinados recuerdos de sueños que, por cualquier circunstancia más o menos banal de la vida consciente, aparecen de pronto. Y se tiene la sensación más que certera de que has recordado ese sueño directamente rescatándolo del almacén de sueños que en algún sitio guardamos, sin pasos intermedios. Tienes en ese momento la seguridad absoluta de que, hasta ese instante mágico en que te es evocado, y por más tiempo que haya pasado entre el sueño y su recuperación, ese recuerdo nunca había pasado por tu vigilia despierta o consciente. Pero reconoces totalmente lo soñado y ahora puesto de manifiesto como tal. Y es como si dos mundos opuestos se cruzasen de repente, causando una sensación extraña.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Algo parecido a todo eso me ocurrió el otro día mientras repasaba con mi hija sus primeras palabras o frases leídas. De repente, con una inusual seguridad reconocí las letras agrupadas formando sílabas separadas sobre el papel, el enlace de unas con otras formando palabras, la dificultad para verbalizar las consonantes finales de determinadas sílabas. Reconocí un instante primigenio y me vi en mi hija. En la frustración de los errores y en la satisfacción del éxito de lo leído. No me acordé. Reconocí y hasta me llegó la sensación pura de aquel instante aparentemente perdido nunca sabré dónde. Una emoción extraña en la que hasta olores y sabores emergieron desde no sé qué ocultas simas. Fue como tender un hilo invisible y a nadie pedido entre el presente y un pasado remoto y expectante.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-8211478025840601347?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/8211478025840601347/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=8211478025840601347&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8211478025840601347'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/8211478025840601347'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/02/puentes-imprevistos.html' title='PUENTES IMPREVISTOS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SZisMbUV_pI/AAAAAAAAAL0/89__jrE-PjU/s72-c/2598x8y.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-4642227439864125004</id><published>2009-02-09T16:32:00.002+01:00</published><updated>2009-02-09T18:52:39.102+01:00</updated><title type='text'>MI HERMANO EN INDONESIA</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SZBMHXEO4WI/AAAAAAAAALs/eylQS5pr_os/s1600-h/selva.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5300820450749636962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 213px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SZBMHXEO4WI/AAAAAAAAALs/eylQS5pr_os/s320/selva.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Querida Familia&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Todo bien por aqui. Es tranquilo y verde y llueve como si fuera el fin del mundo, menos mal que la mama fue mujer precavida y me metio el chubasquero austriaco en la mochila. Ay la mama....siempre en todo. Que sol de mujer. Si no fuera por ella (y por la iaia) no creo ni que supiera aun atarme los zapatos, ni leer el reloj...ni limpiarme el culo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Hay mucha humedad (seg'un dicen en Indonesia llueven 326 dias del anyo) y es un poco desesperante, pero no hay nada como hacerse a la idea y dejar pasar los dias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estoy guay, como bien, duermo bien, no hay mosquitos, no me estoy gastando casi dinero y la gente es muy amable, tipo oriental siempre sonriendo y doblando el espinazo. Lo unico que me jode bastante es que cuando estas a punto de dormirte empieza a escucharse a toda tralla las cancioncitas que llaman al rezo musulman -tonin, al principio molan pero luego te cagas en sus muertos- pero se soporta bien.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Manyana o pasado voy a Sumatra, a la selva. Estare un par de dias incomunicado, ahi no hay nada de civilizaci'on, solo selva y macacos, pero tranquilos que son de los peque;os, no hay gorilas. Son monetes cabroncetes que como mucho te pegan una galta y te quitan las lupas, nada mas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De turismo res de res, no hay tiempo. Hay un templo muy chulo que le comente a toni, pero esta a un distancia como de Bilbao a Sevilla, y no me lo puedo permitir, por trabajo y por el dinero que me puede costar. Ademas tendria que ir solo y no me hace mucha gracia, ya sabeis que de Indiana Jones los Sabater tenemos poco...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Aqui estoy ahora con tres espanyolas voluntarias -tres supermujeres guerreras que se van solas a la selva en un par de dias para tres meses- que me dan conversaci'on y por lo menos me puedo dar una vuelta con ellas y ver el ambientillo cuando no estoy trabajando. Solo venden cerveza, de estrangis, pero te la venden siempre y cuando tengas monises.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Si todo va como tiene que ir -que ira- llego el jueves a las 2:30 de la tarde a Valencia. No se si podre escribir mas mails, pero si tengo alguna urgencia (que no creo, viendo el percal) ya llamare a Toni.Un beso a todos, especialmente a mis monas preferidas, y al pequenyo gran bailongo del Jordiet.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Vuestro cabut&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Cesar &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;PD: Disculpad que no ponga acentos pero en los teclados de Indonesia no exiten (o no los encuentro)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Este es el mail que mi hermano nos ha hecho llegar desde allá bajo el título "Noticias macacas". Supongo que es un acto de indiscreción flagrante, y más sin contar con su consentimiento. Pero tampoco revela nada del otro mundo, y la carta me gusta tanto que la he releído unas cuantas veces. En realidad, no sé si es eso o las ganas que tengo de verlo por aquí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Valga también esta indiscreción para pedirle excusas y público permiso por mi intención de apropiarme de la frase con la que empieza, para dar con ella inicio a todavía no sé qué si algún día me pongo a escribir algo en serio: Es tranquilo y verde y llueve como si fuera el fin del mundo. Es genial.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-4642227439864125004?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/4642227439864125004/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=4642227439864125004&amp;isPopup=true' title='6 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/4642227439864125004'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/4642227439864125004'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/02/mi-hermano-en-indonesia.html' title='MI HERMANO EN INDONESIA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SZBMHXEO4WI/AAAAAAAAALs/eylQS5pr_os/s72-c/selva.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2353402014025096194</id><published>2009-02-06T01:00:00.009+01:00</published><updated>2009-02-06T12:31:10.730+01:00</updated><title type='text'>DEL DIA A DIA</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SYtv4xgqAuI/AAAAAAAAALc/_YhThxvqqMg/s1600-h/308387506_5ff6691378.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5299452407685186274" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 241px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SYtv4xgqAuI/AAAAAAAAALc/_YhThxvqqMg/s320/308387506_5ff6691378.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Fa massa temps que no puje a un avió. O a un tren, o a un ferry d´aquells que acabaren sent quasi habituals en estius que semblen ja tan llunyans com la prehistòria. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Realment vull dir que fa massa temps que no faig un viatge que siga més que la clàssica i tan desitjada escapada de cap de setmana. No sé fins a quin punt és ja possible. Obligacions variades, renúncies inconfesables, un cert i algo amarg cansament complicat de reconèixer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Quan baixes del núvol i comprens que el temps té els seus premis i els seus peatges, i després d´agrair la benevolència amb la que la vida ve tractan-te, queda l´opció -desagraït que és un- del trencament per davant, és a dir, arriba el moment en que et pots plantejar -amb una commovedora serietat- la possibilitat de tancar la porta i eixir corrent.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;Però en realitat saps que les escases opcions d´alliberament que té jugar a qualsevol loteria són més consistents que la recurrent fantasia de trencar amb tot, deixar tot darrere, començar de nou -com si això fora possible- en qualsevol lloc de nom oblidat o exòtic i amb bona companyia...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;Per tot això, quan totes eixes coses passen com un llamp pel teu cap, és el moment de relaxar-se, asseure´s tan còmodament com pugues al sofà o a la cadira del treball, fumar-se el penúltim cigarret del dia, i recordar ciutats formidables, trens nocturns, albes sense son, la primera i colpidora impressió d´Itàlia, dies de sol a la fresca penombra d´un museu, vins i vesprades d´estiu, carrers per estrenar, i tots els perfils i les geometries noves que ens donaren per a sempre un equipatge i un món a l´esquena i que ens deixaren tota la vida per davant.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2353402014025096194?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2353402014025096194/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2353402014025096194&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2353402014025096194'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2353402014025096194'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/02/del-dia-dia.html' title='DEL DIA A DIA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SYtv4xgqAuI/AAAAAAAAALc/_YhThxvqqMg/s72-c/308387506_5ff6691378.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-5440163517010683</id><published>2009-01-31T00:53:00.007+01:00</published><updated>2009-01-31T01:21:02.835+01:00</updated><title type='text'>MÉS BARATES QUE NINGÚ</title><content type='html'>&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5296116099085909666" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SX-ViDc-PqI/AAAAAAAAAK0/sNG6xK2RTKI/s320/100_4467.JPG" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No sé quan seria la primera vegada que vaig fixar-me en ella. El que és segur és que des d´aquell moment incert, em resulta impossible passar davant seu i no tornar a mirar-la amb simpatia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Ben pensat, conflueixen tres factors que, si algú tinguera valor per a psicoanalitzarme -francament, no els recomane l´espectacle- donen probablement la clau: és una botiga "de les de tota la vida", té part dels rètols en valencià i està al cor d´un barri de carrers més bé llargs i moderadament antics; per a mi, molt probablement el barri més estimat de la ciutat més volguda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El cas és que no sé com encara està en peu, venent només mantes en estos temps de triomf insultant de l´edredó nòrdic. De vegades jo imaginava al propietari maleint a la mare que va parir als esquimals, a tota Escandinàvia i arribant a França, Suissa o Alemanya, per si de cas es deixava algú. O al empleat de torn, mirant caure les vesprades i recordant a l´únic client del dia que ha comprat, al voltant de les onze, una manteta d´eixes que ara diuen de viatge.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;La retolació em provoca a parts iguals un sentiment d´agraïment i de tendresa. Sobretot per la &lt;em&gt;normalitat &lt;/em&gt;amb que es degué plantejar al seu moment. No és ni ha estat mai un local de moda, ni del circuit -diguem- cultureta/conscienciat. Parlaven valencià els de dins i els de fora, i en valencià decidiren oferir el seu producte. Tan senzill, tan lògic i tristament tan poc habitual. Ara bé, diguem-ho tot. A l´hora de donar "nom" al local, triaren el castellà -també eren altres temps- i el batejaren com &lt;em&gt;Palacio de las Mantas, &lt;/em&gt;que té com una certa ressonància oriental... &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;En realitat, el valencià es quedà per a l´aspecte més comercial, d´atracció i compulsió del personal. Si passes quan la botiga està tancada, es pot vore, al llarg de la persiana metàl·lica, a doble espai i en diagonal, i per si encara mantenies algun dubte després d´allò del &lt;em&gt;Palacio&lt;/em&gt;, un lacònic però molt aclaridor M A N T E S que creua d´un extrem a l´altre. I de dia o de nit, amb fred o calor, laborables o festius, enmarcant l´entrada i donant pas, un gloriòs MÉS BARATES QUE NINGÚ.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;No sé que m´agrada més. Si la contundència pura de la frase, o el reclam sense complexos. És com un crit quasi ja perdut de mercat de carrer, ple de sol i de matins llargs i vociferants, hereu probablement d´altre tipus de venda. Fins i tot de vida.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Un ventós i clar matí de dissabte ens acostàrem per allí. Els propietaris foren enormement amables, respongueren preguntes pertinents i impertinents, es deixaren fotografiar sense recels. Gent oriunda de Beniarjó, la pàtria d´Ausiàs March, com ells mateixos recordaven amb un punt d´orgull, i que duen més de seixanta anys venent mantes al Cap i Casal. "Som ja més d´ací que d´allà", ens deien entre resignats i satisfets. Bona gent, com no podia ser d´altra manera. Jo vaig caure en la malaltia habitual i mentre parlàvem imaginava dies i dies d´alçar la persiana, els anys miserables de la posguerra, sols i núvols, la riuada del 57, aquell home creuant-se de segur amb el meu avi quan ell tornava a casa després de la seua irrenunciable tertúlia a El Micalet, tantes vegades. La vida com una cistella que fer i desfer. Interminablement.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Nosaltres compràrem una manteta per a Laia. A sovint, quan vé a casa, es queixa de fred. Ara segur que vorà des del sofà els seus dibuixos animats ben abrigada amb la seua manta nova. I tindrem un record lleuger i agradable de totes estes coses.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Jo els desitje de cor -a la botiga, a la gent que la regenta i al dubtós futur del negoci- una permanència eterna. Mentrestant, i abans de que tot passe, si el empleat de torn té el dia fluixet de clients, i no està l´amo, sempre pot eixir a la porta a fumar-se un cigarret i gaudir de la vista. Té davant les torres més belles del món.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5296116601561341570" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SX-V_TUc3oI/AAAAAAAAALE/5lePNtH-YLU/s320/100_4469.JPG" border="0" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-5440163517010683?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/5440163517010683/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=5440163517010683&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5440163517010683'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5440163517010683'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/01/mes-barates-que-ningu.html' title='MÉS BARATES QUE NINGÚ'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SX-ViDc-PqI/AAAAAAAAAK0/sNG6xK2RTKI/s72-c/100_4467.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2207762326911965176</id><published>2009-01-29T00:14:00.001+01:00</published><updated>2009-01-29T00:15:46.574+01:00</updated><title type='text'>VERANO</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SYDcBxCHjEI/AAAAAAAAALU/Mnr9P_EJU7Q/s1600-h/20061010112820-carretera.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5296475084687903810" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SYDcBxCHjEI/AAAAAAAAALU/Mnr9P_EJU7Q/s320/20061010112820-carretera.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Primero fue un tímido dejarse llevar por el viento. Después, ya habituado a su nuevo medio, se recreó en las ondulaciones del aire, en los tallos imprevistos, en los encuentros azarosos con miles de sus congéneres. Si le hubiese sido dado sentir, habría percibido el calor perfecto y tan llevadero del crepúsculo, la inacabable gama de colores en los márgenes del cielo, la belleza de las flores en rebelión contra el asfalto al borde de la carretera. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Tampoco oyó el fragor creciente que se acercaba. Mientras flotaba sin rumbo jugando con su técnica de vuelo recién estrenada creyó ver -sólo creyó- que una inmensidad de luz se le acercaba. Algo más fuerte que él, algo realmente nuevo, le hizo dirigirse como un autómata hacia aquella entidad extraña y deseada. La luz crecía y crecía hasta hacerse insoportable y el ruido iba aumentando con mucha rapidez hasta convertirse en algo monstruoso, pero se siguió acercando hasta tocarlo con una extraña voluntad, casi con un destino.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Si le hubiese sido dado sentir, habría percibido un calor inmenso, la absorción brutal y absoluta de su cuerpo y hasta del aire que lo rodeaba, su fragmentación y su muerte. Si le hubiese sido dado oír, entre el infernal ruido del motor y sus engranajes, por un instante antes de que todo acabase le habría llegado el eco de unas risas casi adolescentes, de una música alta y extraña y hasta el rumor de la alegría salvaje de cuatro jóvenes saliendo a la carretera en la noche sagrada que inicia el verano.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Primer aniversari de la Cretina Comèdia&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2207762326911965176?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2207762326911965176/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2207762326911965176&amp;isPopup=true' title='7 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2207762326911965176'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2207762326911965176'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/01/verano.html' title='VERANO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SYDcBxCHjEI/AAAAAAAAALU/Mnr9P_EJU7Q/s72-c/20061010112820-carretera.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2783010214930263114</id><published>2009-01-25T01:37:00.004+01:00</published><updated>2009-01-25T01:48:05.803+01:00</updated><title type='text'>REBUS SIC STANTIBUS</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SXuzeLaEIRI/AAAAAAAAAKU/WnfH70YVzuw/s1600-h/tosca-mapa-de-valencia-01-a-09-550.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295023117943709970" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 236px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SXuzeLaEIRI/AAAAAAAAAKU/WnfH70YVzuw/s320/tosca-mapa-de-valencia-01-a-09-550.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Plans que creus que no faràs, impossibilitat d´arribar a tots els puestos, necessitat de creure que ho faràs: una certa hipocondria del dia a dia. Però tot acaba per posar-se al seu lloc, per donar la modesta ofrena de les coses fetes quan es disposa de temps i de ganes. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Arribàrem a temps al desitjat desdejuni contra el sol i amb els diaris, a l´òptica on canviàrem les ulleres i fèrem encàrrecs diversos, a l´autobús perdut i retrobat (és el que tenen les línies gloriosament circulars com la del 5), a la botiga on volíem dotorejar i fer fotografies (i on férem les dues coses), a la ferreteria a la que déus anodins i de variades i no massa belles formes ens dugueren: carrer Bany dels Pavessos, sóc la quarta generació, ens digué aquell xic un tant sorprés per les meues extranyes preguntes i encantat -ara parle de mi- per l´olor a vell i les impensables ferramentes que s´acumulaven en un meravellòs i antic desordre. El pany estarà reparat d´ací a quatre dies. ¿I la clau? També. Seràn vint o vint i cinc euros. Molt bé. Adéu i gràcies.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;No arribàrem al Mercat Central. Volíem comprar el dinar, fer-lo a casa i tindre una vesprada tranquil·la, però només el varem vore -el Mercat- des de les brutes finestres de la Boatella, fregits variats per qui vullga (i puga resistir-los), estàvem ben cansats, i parlàrem amb uns bons amics, que vingueren, i cervesa va i cervesa vé, i vinga a parlar i a parlar (és com una meravellosa maledicció, això de no deixar de parlar), i el Mercat tancant-se. ¿I ara què fem?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Dinàrem a la Tasca Angel, i ens donaren un lloc de luxe al recer d´un vent que volia desfer-lo tot, en-dur-se-ho tot, però resistírem ajudats per la voluntat terca de viure i per sardines i vins que ens donaren consciència de la nostra impagable condició de mortals, i actuàrem en defensa d´eixa posició. De tan feliç com em sentia per aquelles hores, vaig tastar per primera vegada la lleterola, maleint i desfent amablement els meus vells prejudicis.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;El vent havia buidat el cel de núvols, i a la plaça del doctor Collado la terrassa del Lisboa era una temptació massa gran per resistir-se. Un capvespre com amagat i furtiu donava els últims arraps justament damunt de les taules. Demanàrem la dosi habitual per suportar tantes i tantes coses que fugien desesperadament: la vesprada, les domèstiques i ingènues intencions, certa ben coneguda voluntat de normalitat.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;Una simpàtica parella de lesbianes ens feren fotografies mentre parlaven amb nosaltres, i discutirem les diferents possibilitats de la neteja de les cases i la seua frecuència. Com cal, jo quedí com un porc -tres dones contra mi: es faran vostés càrrec-, però tot era massa divertit com per traure un gest greu o impertinent.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Després, ja dins del local, vingué un bon amic i continuàrem parlant. I ho férem de tot i de res, de tots i de ningú, de les ocasions perdudes i de les traicions, de passats i de presents, de les coses que canvien i de les que no ho fan ni ho faran, de les urgències horàries que venturosament trenquen o tallen les nits o les vesprades. De tant en tant, no amb tanta frecuència com voldríem, sembla que les coses estan bé com estan. Mai deuríem deixar de parlar.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2783010214930263114?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2783010214930263114/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2783010214930263114&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2783010214930263114'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2783010214930263114'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/01/rebus-sic-stantibus.html' title='REBUS SIC STANTIBUS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SXuzeLaEIRI/AAAAAAAAAKU/WnfH70YVzuw/s72-c/tosca-mapa-de-valencia-01-a-09-550.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-5337183694618651789</id><published>2009-01-20T01:48:00.005+01:00</published><updated>2009-01-20T02:07:46.829+01:00</updated><title type='text'>EL CLUB DE LOS OJOS EN BLANCO</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SXUemJ4KzaI/AAAAAAAAAKM/tgm_3DFFUwU/s1600-h/ferr.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293170577879256482" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 213px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SXUemJ4KzaI/AAAAAAAAAKM/tgm_3DFFUwU/s320/ferr.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Vaya por delante -malo cuando uno pone la tirita antes del corte- que esto no es una diatriba contra nadie. Al menos, no contra ninguno de los buenos amigos que con total sinceridad y entusiasmo presentan en los últimos tiempos serias candidaturas al club.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Realmente no sabría decir de qué lado veo ya más partidarios. Hasta hace pocos años, las extravagancias o la cómica prosodia de ciertos cocineros eran tratadas en general con una indisimulada sonrisa, casi con la piedad o el desdén que se concede a los orates. Ahora, raro es el grupo en el que, ante una conversación sobre cocina, no saltan dos o tres amantes de los orgasmos a pie de mesa a defender maridajes, retrogustos o las ya míticas deconstrucciones de variados vegetales. Son -seguro que ya lo habrán adivinado- el club de los ojos en blanco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Mi cansancio de ciertos excesos en el elogio, la consideración y el precio de determinadas ingestas curiosamente llega en el momento en que más y mejor me gusta comer y beber. Creo que valoro en su medida -que es mucha- a quien es capaz de dar de comer con calidad y gusto, a quien convierte un acto necesario en algo placentero, pero sigo pensando que no hay plato en una mesa que haga sombra al entorno, a la buena compañía o incluso a las expectativas de una tarde o una noche determinada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Y sobretodo no soporto la ridícula mitificación del cocinero. Y entiéndaseme bien: decir lo que acabo de decir no significa pensar que es un trabajo miserable. O sencillo. Es tan digno y tan complicado de hacer como cualquier otro trabajo cuando se hace bien. También me resulta profundamente cargante -y mala, muy mala a largo plazo para todos- la falsa incardinación de la cocina como un arte. No dudo de los ramalazos de placer de algunos al trasegar ciertos vinos (no hay más que ver sus caras, y sus ojos: en blanco), pero mi idea del arte está más cerca de cierta transcendencia y selección de lo mejor que hemos hecho, de lo más alto, de lo que aporta placeres de tono muy distinto a los que el paladar procura. Y el uso de su nombre en lo relativo a la comida es una prueba más de la banalización de casi todo y de un cambio de referentes que en realidad no aporta nada.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;Creo que el acto de cocinar, puestos a clasificar -&lt;em&gt;ellos &lt;/em&gt;lo hacen continuamente-, estará siempre más cerca de la artesanía que del arte, más cerca de un oficio digno y antiguo que se ejerce con más o menos habilidad o maestría que de la locura arrebatada de quien crea y aporta la intensidad o la emoción de algo que, años o siglos después, conmoverá y marcará para siempre a algún joven en una habitación revuelta o en cualquier rincón solitario de un museo.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Por todo eso no dejo de sorprenderme cuando veo en televisión a tipos en cocinas impolutas aplicando el mágico fuego de un soplete de la mejor estirpe metalúrgica -gafas protectoras incluidas- al acabado de un flan de nombre irreconocible, o a padres de familia ponderando las virtudes de las emulsiones o los gases licuados, las texturas o los gelificantes. Aunque lo mejor es cuando te cuentan las listas de espera de meses o incluso años para acceder a determinadas catedrales, todos con un buen puñado de billetes en la mano, dispuestos a dar el óbolo e ingresar en el club de los ojos en blanco mientras al fondo de la cocina alguien hace caja y se aguanta la risa como puede. Gente toda esta muy piadosa. En realidad, son los nuevos místicos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-5337183694618651789?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/5337183694618651789/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=5337183694618651789&amp;isPopup=true' title='8 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5337183694618651789'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5337183694618651789'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/01/el-club-de-los-ojos-en-blanco.html' title='EL CLUB DE LOS OJOS EN BLANCO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SXUemJ4KzaI/AAAAAAAAAKM/tgm_3DFFUwU/s72-c/ferr.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-6340785904538433956</id><published>2009-01-09T21:46:00.005+01:00</published><updated>2009-01-10T11:28:19.189+01:00</updated><title type='text'>EL TIEMPO DE LOS LIBROS</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SWegK5UrnRI/AAAAAAAAAKE/6tUD8J8wiu4/s1600-h/libros+1.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5289372396416638226" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 233px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SWegK5UrnRI/AAAAAAAAAKE/6tUD8J8wiu4/s320/libros+1.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Hacía bastante tiempo que no disfrutaba de un viernes como el de hoy. Por razones que no vienen al caso y que espero transitorias, salí pronto del trabajo y antes de la una ya estaba en casa de mis padres. La necesidad de pasar allí el resto del día -sólo alterada por la recogida de mi hija del colegio- me han regalado una tarde que no esperaba.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Bien es verdad que parte del disfrute ha sido a costa de aprovechar la algo inusual tranquilidad que traía la niña, ya que en lugar de pedir los habituales requerimientos de atención y la agotadora variedad de actividades, la bendita se ha pasado la tarde viendo películas de dibujos o pintando.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Todo eso me ha permitido -antes y después de su llegada- leer como un enfermo durante muchas horas, y del modo que ya sólo puedo hacerlo y muy raramente en algunos días de verano. En realidad, ya no sé qué me gusta más. Si el puro placer de leer cosas con las que disfruto mucho -los de hoy han sido lo penúltimo de Savater, lo último de Villena, y una muy interesante biografía de Martí de Riquer-, o el recuerdo y hasta la total traslación al tiempo absoluto de los libros, a esos años de adolescencia en los que leer constituía una obsesión enfermiza. Tiempos completamente despreocupados, que ahora se me antojan casi míticos, y en los que no existía apenas variación entre días de la semana, meses o estaciones del año, ya que todo era tiempo para leer.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Porque ahora, en mi vida de hoy, hay maravillosos descubrimientos que me hacen mantener interés hacia muchas cosas, pero nada con la intensidad de aquel vicio revelador y prodigioso que me hizo descubrir el mundo, y con el que enlazaba un libro con otro, un autor con otro, y se sucedían los libros que llevaban siempre a otros libros y abrían dos, tres, cuatro caminos diferentes cuya sóla contemplación y descubrimiento daba a la vez vértigo y ansia por empezar a transitarlos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Con la misma mezcla imposible pero real de ansiedad y despreocupación he pasado la tarde. Sé que tienen cierta condición de espejismo, pero otra vez han vuelto esos caminos a abrirse como flores benéficas o incitantes. Otra vez las horas veloces y tranquilas negando el día a día de los problemas y las lecturas apresuradas. Al otro lado de la ventana, un frío como de otro tiempo ponía su parte para traer el mejor recuerdo y el presente abolido de esos años. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5289370716895635362" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 212px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SWeepInq56I/AAAAAAAAAJ8/a22yNGTYSsU/s320/libro.bmp" border="0" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-6340785904538433956?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/6340785904538433956/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=6340785904538433956&amp;isPopup=true' title='6 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6340785904538433956'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6340785904538433956'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/01/el-tiempo-de-los-libros.html' title='EL TIEMPO DE LOS LIBROS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SWegK5UrnRI/AAAAAAAAAKE/6tUD8J8wiu4/s72-c/libros+1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2609735273687785426</id><published>2009-01-04T18:57:00.004+01:00</published><updated>2009-01-05T17:35:20.608+01:00</updated><title type='text'>RECUERDOS, VÍSPERA, TARDE, NOCHE Y DÍA DE REYES</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SWD3Bhi68iI/AAAAAAAAAJ0/eDK1YdFbkWk/s1600-h/reyes-magos-de-oriente.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5287497568089731618" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 305px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SWD3Bhi68iI/AAAAAAAAAJ0/eDK1YdFbkWk/s320/reyes-magos-de-oriente.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No creo que todavía esté vivo. Si lo está, será un nonagenario absolutamente &lt;em&gt;gagá &lt;/em&gt;y al que yo le deseo metafóricamente lo peor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Nosotros tendríamos siete años, éramos más simples que una piedra -yo persevero en esa línea- y se nos conocía en conjunto como la clase de 2º C. Él rondaría la jubilación, vestía un eterno traje gris con fino bigotito franquista y se le conocía como don Alfredo. Quizás no era un mal hombre, pero cometió un error fatal, inolvidable e imperdonable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Pocos días antes de las vacaciones de Navidad, hablábamos en clase de lo que más nos gustaba entre lo inminente. Ya saben: las papanatadas beatíficas, los regalos, la Nochebuena, la Nochevieja... Y entonces algún inconsciente le preguntó a don Alfredo por los Reyes Magos. Se hizo un silencio extraño, y el muy miserable, mientras se frotaba las manos igualito que un Pilatos sin agua -recuerdo ese gesto y las inmediatas palabras con una claridad impropia de esos años- dijo sin darle mayor importancia: "Eso es una bromita que os gastan los padres..."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;De aquella clase de cuarenta y tantos casi párvulos sólo cinco o seis -los más listos: fijo que ahora están en política- estaban en el ajo. Al ver confirmado su secreto, nos miraron a los demás con orgullo de ya iniciados -recuerdo algún vacilón "yo ya lo sabía..."- mientras en los demás nacían para quedarse la desolación y las caras de panoli. A mí se me cayó el mundo encima y la cara de panoli aún la llevo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tampoco quiero frivolizar. Sé que hay mucha gente a la que le han dado la liquidación, saldo y finiquito de su infancia de modos inmensamente más duros o peores que el mío, y de consecuencias irreparables. Pero tampoco voy a pedir disculpas por haber tenido una niñez razonablemente feliz, y por contar que en aquella clase y en aquel momento empecé a ver el alcance de la farsa. Muchos años después me reconocí en las palabras con voz de ultratumba de Leopoldo María Panero en &lt;em&gt;El Desencanto, &lt;/em&gt;esa gran antipelícula: "El colegio es una institución penal donde te enseñan a olvidar la infancia". En mi caso se cumplió a la perfección. Y con fecha de aniversario.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Recorrí el camino de vuelta a casa como sonámbulo, y pedí explicaciones francamente indignado -qué injusto es uno y cuántas veces- a mi madre mientras ella me hacía la merienda. Cuando me confirmó todo aquello, lloré quizás por última vez como un niño. Después llegó mi padre, y cuando se me fue el sofoco y el cabreo, me ofreció algo que siempre le agradeceré: yo haría con él de Rey Mago para mis hermanos pequeños.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Esa tarea se prolongó por unos cuantos años maravillosos, y constaba esencialmente de dos fases. La primera -y la que, gustándome, era la que menos me interesaba- tenía algo de espionaje. Se trataba de trincar las cartas de mis hermanos y por otro lado sonsacarles qué era lo que más ilusión les hacía. Cuando eso estaba claro, mi padre y yo nos íbamos una tarde entera a intentar conseguirlo. Era lo que llamábamos "comprar lo gordo", que no acababa con la compra, sino que luego parte del fandango era esconderlo por la casa convenientemente aprovechando la ausencia de mis hermanos pactada de antemano con mi madre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;La segunda fase era la mejor. La noche de Reyes, después de ver la cabalgata y volver todos paseando a casa entre un ambiente que me sigue pareciendo extraordinario, cenábamos con el nerviosismo habitual -yo algo sobrado; se harán ustedes cargo- y nos acostábamos. Al poco rato, mi padre se asomaba por la habitación que yo compartía con uno de mis hermanos y que ya dormía, y me susurraba: "¡Venga!".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Era la señal. Sin quitarme el pijama, me ponía encima la ropa que casi acababa de quitarme y que había dejado preparada. Entonces cogíamos el coche y nos íbamos al centro. No sé si mi fascinación por la noche arranca de todo aquello. Sé que literalmente yo alucinaba con la profusión ruidosa de gente, los atascos, las calles cortadas al tráfico, los cientos de puestos ambulantes por entre los que nos movíamos, las sombras del Mercado, las gárgolas de la Lonja, los bares, la gente con bolsas en un ambiente plena y sinceramente festivo y alegre. Mi padre siempre intentaba aparcar por allí, y recuerdo aquel coche nuestro -un seat 124 de un terrible color marrón- quedándose por un par de horas en huecos imposibles o aceras maltratadas. Pero nosotros teníamos que hacer como fuera el recorrido que consistía en comprar algo de la quincalla que allí se ofrecía y afortunadamente aún se ofrece. Cuentos para pintar, algún trasto aparente pero barato, y sobre todo los dulces: monedas de chocolate, botellas de champán de chocolate, paquetes de cigarrillos de chocolate, caramelos o gominolas que empezaban su indiscutible reinado por aquellos años. Y carbón dulce, por supuesto: aquellos tochos imposibles de hincarles el diente y que acababan tirándose a la basura un mes o dos después...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Hace ya bastantes años que mi padre se retiró de ese maravilloso recorrido nocturno. Yo sigo haciéndolo y lo haré mientras pueda. Hubieron años en los que, ya todos los de casa en el &lt;em&gt;secreto, &lt;/em&gt;se siguieron haciendo las cosas igual. Ahora disfruto como un enano viendo la cara de mi hija en la cabalgata, en la vuelta a casa, en su terror y su ilusión de antes de acostarse, y en la sorpresa soñolienta de su despertar ansioso. Para algo es la mejor fiesta del año.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Yo sigo escapándome a eso de las once. Quedo con amigos que quiero mucho en los alrededores del Mercado. Cenamos en la calle un bocadillo de blanco y negro. Nos tomamos una o dos copas. Disfruto de la noche y me acuerdo de muchas cosas. A eso de las dos, empezamos la retirada y la compra de los dulces. Ya saben: monedas de chocolate, etc, etc. Después, ya en casa, sólo queda inflar los globos con aliento algo alcoholizado, colocarlo todo para que el impacto sea el que yo recuerdo con felicidad extrema y, mientras se hace todo eso, rezar para que Laia no se despierte y se vaya todo al traste. Para algo es la mejor fiesta del año.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2609735273687785426?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2609735273687785426/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2609735273687785426&amp;isPopup=true' title='16 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2609735273687785426'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2609735273687785426'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2009/01/recuerdos-vspera-tarde-noche-y-da-de.html' title='RECUERDOS, VÍSPERA, TARDE, NOCHE Y DÍA DE REYES'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SWD3Bhi68iI/AAAAAAAAAJ0/eDK1YdFbkWk/s72-c/reyes-magos-de-oriente.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>16</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-7337778353938392960</id><published>2008-12-31T00:50:00.013+01:00</published><updated>2008-12-31T01:14:17.450+01:00</updated><title type='text'>¿DÓNDE FUERON LAS FLORES?</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SVqvt5M5qmI/AAAAAAAAAJs/Y9-T2A65fcU/s1600-h/hippy%2520bus%252078.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5285730315656604258" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SVqvt5M5qmI/AAAAAAAAAJs/Y9-T2A65fcU/s320/hippy%2520bus%252078.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Ayer me crucé con dos hippies, y parecían de verdad. Quiero decir que no eran dos capullos disfrazados. Tendrían más de sesenta años, hablaban entre ellos en inglés, pieles muy morenas y envejecidas, muñecas y cuellos con abalorios variados, ropa salida de otro mundo. No sé qué se les habría perdido en una ciudad que está tan a la última idiotez como la nuestra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tengo muy poco de hippie. A pesar de eso, siempre me atrajo fuertemente no tanto el hippismo en sí -que también- sino todo lo que lo rodeó y significó. Me sigue fascinando la explosión casi desde la nada de un movimiento que dio la réplica y la vuelta a una serie de convenciones, de modos de vida incluso, que en algunos casos provenían directamente de una moralidad del medievo. O del infierno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Y por supuesto me encanta la facilidad de literaturización de todo eso: el verano del amor, Allen Ginsberg y sus moviditas, Woodstock, las comunas, California, Berkeley, una música realmente prodigiosa que con seguridad torció la línea recta para siempre, utopismo a chorro, la elección de los colores como una fondo sobre el que vivir y que probablemente hoy nos cuesta entender cuánto significó, el sexo como arma de liberación, las drogas con su utilización candorosamente ingenua pero tan bienintencionada... &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Cuando todo se hizo demasiado evidente y empezó una politización en realidad &lt;em&gt;no real&lt;/em&gt;, o cuando llegaron los escándalos o los tarados tipo Charles Manson, los mejores o los más atrevidos optaron por la diáspora gloriosa: Estambul, Kabul, Katmandú, Lahore, las playas de Goa y las varillas de incienso como ofrenda única al más allá, mientras languidecían o se morían en esas u otras partes del camino entre recuerdos de juventud y sueños cumplidos a medias, muy a medias.&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;Felizmente su legado sobrevive en hábitos que llegaron para quedarse. Aunque en el fondo lo que suponía todo aquello -creo habérselo leído a Marvin Harris- era una revolución que en nada inquietaba a las estructuras de hierro del sistema, y es por lo que no se la combatió con excesiva ferocidad por parte de los de siempre. Sabían -son gente muy preparada: no lo olviden para la próxima- que todo aquel movimiento supuestamente contracultural llevaba dentro su propio veneno, y sólo era cuestión de tiempo. Pudo escandalizar a más de un padre, pudo dar una apariencia más o menos intensa de cambio o subversión, pero la propia esencia de inacción del movimiento -ese pacifismo a ultranza- en realidad lo desarmaba frente al orden establecido y frente a nuestra propia naturaleza. Para los que de verdad gobernaban y gobiernan el mundo y lo miran desde sus altas ventanas, el espectáculo no pasó de ser una fiesta ingenua y colorista, que en ningún momento puso en peligro -ni de lejos- los privilegios de unos cuantos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Nunca una revolución fue en realidad más inocente o más inocua. Nunca más hermosa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;param value="http://www.youtube.com/v/Quhj6PEboCU&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1" name="movie"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param value="true" name="allowFullScreen"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param value="always" name="allowscriptaccess"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Quhj6PEboCU&amp;amp;hl=" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" fs="1" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-7337778353938392960?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/7337778353938392960/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=7337778353938392960&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7337778353938392960'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7337778353938392960'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/12/dnde-fueron-las-flores.html' title='¿DÓNDE FUERON LAS FLORES?'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SVqvt5M5qmI/AAAAAAAAAJs/Y9-T2A65fcU/s72-c/hippy%2520bus%252078.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-7278789412769475380</id><published>2008-12-25T13:32:00.005+01:00</published><updated>2008-12-25T21:34:06.824+01:00</updated><title type='text'>CANCIÓN DE NAVIDAD</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SVN73VwB4iI/AAAAAAAAAJk/8zuUR9LKtsU/s1600-h/hdg.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5283702978497339938" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SVN73VwB4iI/AAAAAAAAAJk/8zuUR9LKtsU/s320/hdg.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Nunca me gustó demasiado la Nochebuena. Uno es como le han hecho, y a estas alturas cambiar parece algo complicado. La tarde que la precede me sigue resultando extraña, con gentes apresuradas de aquí para allá y comercios que cierran más pronto de lo normal. Es como una tarde que se cierra en falso, algo inacabada. Y después la cena, con cierto protocolo que se da un aire como impostado. Quizás la culpa sea mantener el mismo escenario de tantas cenas de diario y hacer algo especial sin que el entorno físico lo sea especialmente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;De cuando niño recuerdo perfectamente la llegada de mis abuelos, a media tarde, cargados con parte de la cena, él con su selección de frutos secos o los langostinos y su mejor o único traje, con su eterno sombrero -"&lt;em&gt;¡fa un fred que pela!"- &lt;/em&gt;y mi abuela con las manos que habían cocinado aproximadamente un millón de platos dispuestas para ayudar a mi madre con la cena.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Después todo transcurría como muy rápido. Más rápido en cualquier caso de lo que se suponía que aquel sarao debía durar. Sorprendentemente dábamos cuenta del botín en un visto y no visto -no sin ponderar los adultos en sus repetidos, eternos y algo cansinos comentarios la bondad o no de lo tragado-, y todo más o menos ya había acabado. Nunca fuimos de ir a misa -entrañable no costumbre que seguimos no manteniendo-, pero aquellos años míos de niño eran los de los dos únicos canales de televisión, y en la 2 -entonces bajo el inquietante acrónimo UHF- daban la del Gallo desde Roma, de cuya puntual visión, ya con sueño, me quedó un recuerdo francamente tristón, casi siniestro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Después vinieron los años en los que la Nochebuena me gustaba porque era una gran noche para salir. Ahora que mi abuelo ya no está y mi abuela es apenas una sombra que sólo piensa y espera, me maldigo por la prisa que yo inducía para llevarlos a su casa en aquel descacharrado Ford Fiesta mío -dónde estarás, viejo camarada-, y no disfrutar con ellos más horas que en aquel momento no valoré en lo que valían. Pero entonces, cuando los dejaba en la calle Túria, se abría la noche con el esplendor que acostumbra a ciertos años, y hubieron unas cuantas Nochebuenas gloriosas en las que reunirnos todos a partir de cierta hora y aquellas primeras copas en Cavallers de Neu eran el preludio de una noche magnífica, con sus habituales dosis de borrachera, risas y búsqueda algo desesperada -lo importante es participar, amigos- de sexo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Pero lo que siempre me gustó y aún me gusta es el día de Navidad. La mañana en la feria o en el Jardí Botànic, el habitual día frío pero muy soleado, la llegada a casa de los abuelos, los primos, aquel maravilloso jaleo, la sopa cubierta, la carne mechada, aquella inmensa macedonia de frutas, los turrones, los polvorones, las nueces -"&lt;em&gt;quina ardor que tinc; trau, trau l´aigua de Vichy"- &lt;/em&gt;y lo mejor del día: las estrenas. Hacíamos la ronda de la mesa felicitando a los adultos y nos arreaban aquellos billetes casi míticos, nuevos y que olían a nuevo -mi padre lo tenía fácil: era bancario, que no banquero- sobre cuya cantidad final especulábamos como pequeños avaros entre nosotros mientras hacíamos cábalas acerca de cómo y en qué nos los machacaríamos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Hoy nos toca cambiar de posición y daremos a los nuevos llegados -porque nos gusta y porque es de ley- sus primeras estrenas.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-7278789412769475380?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/7278789412769475380/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=7278789412769475380&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7278789412769475380'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7278789412769475380'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/12/cancin-de-navidad.html' title='CANCIÓN DE NAVIDAD'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SVN73VwB4iI/AAAAAAAAAJk/8zuUR9LKtsU/s72-c/hdg.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-4921426716121351470</id><published>2008-12-20T17:19:00.030+01:00</published><updated>2008-12-20T23:25:07.702+01:00</updated><title type='text'>DE CARRERS I POETES</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SU0dZF8-KiI/AAAAAAAAAJc/MCx2R2RPx5M/s1600-h/1302021823_286f00dc30.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5281910254907304482" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SU0dZF8-KiI/AAAAAAAAAJc/MCx2R2RPx5M/s320/1302021823_286f00dc30.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;Omplir un imprés per a fer un Alta d´Autònom pot tindre curioses consecuències. Sobretot quan tens que buscar el codi postal del aspirant a Autònom a la voluminosa guia que conté tots els codis per poblacions i carrers.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Si tens el dia -per exemple- desficiós, pots deixar córrer la vista per la llarga nòmina de poetes que figuren com a tals per la llista de carrers de la ciutat. És una llista arbitrària, feta a colps d´excavadora, francament poc internacional, i amb moltes vergonyoses i il·lustres absències.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Per raons purament alfabètiques, s´inicia el recordatori etern amb els poetes àrabs de la terra: Aben al Abbar i Al Russafí. ¡Ah, si algú dels guardians de les essències coneguera de les veleitats sodomítiques del Russafí i cóm cantava les esbeltes cintures dels seus amants masculins en aquells mítics jardins de la mítica Russafa...! Segur que si s´enteren li lleven el carrer i tot, al pobret.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Respecte als que venen després, la immensa majoria són poetes del vernacle, dòcils en general i de tall àmpliament jocfloralesc, i la llista és llarga: Alberola, Altet, Cabrelles, Artola, Asins, Badenes, Liern, Llombart (este no massa dòcil, no), Llorente (¡el patriarca!), Mas i Ros, Monmeneu, Navarro Cabanes... Altre dels jocfloralescs, el poeta Querol, disfruta d´un carrer ample i cèntric (codi 46002), de famílies benpensants però amb poca memòria, i que probablement ni imaginen que l´insigne i valencianíssim poeta va titular el conjunt de la seua obra com &lt;em&gt;Rimes Catalanes&lt;/em&gt;. Poca broma amb tot açó, perque si arriben a enterar-se, l´anatema està servit, i el carrer probablement per l´aire.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;N´hi han poetes que han eixit clarament guanyant, i tenen més rellevància morts de la que vius no podien ni somiar. És el cas d´Emilio Baró (codi 46020), que ha esdevingut un dels carrers més coneguts de la ciutat, i del que ningú sap ni on paren els seus llibres. Molt prop d´allí, i al mateix codi postal, el poeta Carles Salvador té el seu carrer al cor del seu benvolgut Benimaclet. La quota de correcció política la cobreix (i de llarg: codis 46006, 46007, 46020 i 46026) el plorat Federico García Lorca. La d´incorrecció -eren altres temps- la donen dos poetes catalans: el beatífic Mossén Jacint Verdaguer (codi 46008) i l´homèric Joan Maragall (codi 46007).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Però algun regidor despistat o líric -qui sap si malalt per fer versos- va ser qui va donar a la llista de carrers el nom més poètic de tots, i que curiosament tanca la llista com un lleuger i emotiu homenatge a tots aquells que en algun moment han sentit la temptació de la forma més alta de literatura: carrer dels Poetes Anònims (codi 46020). &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5281905462117480498" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SU0ZCHa1ODI/AAAAAAAAAJU/IegdDgCJkUs/s320/4.jpg" border="0" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-4921426716121351470?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/4921426716121351470/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=4921426716121351470&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/4921426716121351470'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/4921426716121351470'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/12/de-carrers-i-poetes.html' title='DE CARRERS I POETES'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SU0dZF8-KiI/AAAAAAAAAJc/MCx2R2RPx5M/s72-c/1302021823_286f00dc30.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2837483430609297959</id><published>2008-12-12T11:03:00.004+01:00</published><updated>2008-12-12T14:16:41.695+01:00</updated><title type='text'>MEMORIAS ANTICIPADAS</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/MLn6pUOd5CE&amp;amp;hl=" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" fs="1" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Cualquier domingo de un invierno que ya huele a primavera. La ciudad parece despertar definitivamente de su muy particular y modesto letargo, de ese invierno como de broma pero con algunos días de frío castigo. Puede ser 1.964 o 1.965. Mi padre baja ligero la escalera, saluda vecinos, esquiva el tranvía que se pierde hacia las torres y acaba comprando tabaco en la &lt;em&gt;paradeta &lt;/em&gt;habitual. En casa -un piso alquilado en la calle Murillo- han quedado la hermana pequeña durmiendo con la plenitud o la sinceridad con que se duerme a esos años, mi abuela iniciando las previas de una comida a la que vendrán las hijas casadas y los primeros nietos, y el hermano que sigue encerrado en su cuarto estudiando, siempre estudiando. Mi abuelo salió hará ya más de una hora a tomar café con los amigos en el sitio de costumbre.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El domingo es el único día en que su trabajo en el banco le permite disfrutar de una mañana libre. Ya es, en esencia, lo que será siempre: un hombre bueno. Aún no sabe que le esperan muchos años de madrugar, muchos domingos como ese, mucha gente por llegar a su vida. Sabe que todavía es joven, casi muy joven, pero ya siente con una extraña determinación que pronto deberá casarse, tener piso propio y esperar a los hijos que sin duda vendrán. Felizmente, no se hace demasiadas preguntas. Es lo que toca hacer y lo que hará.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Enciende un cigarro con ese gesto tan estudiado de las películas americanas, mira el reloj y comprueba que aún falta más de media hora para acudir a recoger a su amigo, tal y como habían quedado la víspera. Para hacer tiempo, recorre las calles de su barrio, llega hasta la plaza del Mercat, mironea -él y todos- a dos insólitas extranjeras que contemplan la Lonja, compra el periódico y vuelve a subir. En la calle Moro Zeit el sol casi alcanza la vertical y la inunda de luz de domingo. Allí vive Tomás, &lt;em&gt;Tomaset, &lt;/em&gt;el mejor amigo de mi padre, y al que muchos años después un coágulo rebelde y miserable dejará para siempre sin habla ni apenas movilidad en el transcurso de una operación supuestamente banal. Pero ahora -como una cruel paradoja anticipada- es un joven muy hablador y divertido, que hace de la simpatía un arma para las batallas de la edad o de la vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Toman cerveza y habas en &lt;em&gt;la Pilareta &lt;/em&gt;mientras discuten de fútbol o de mujeres. Después callejean sin rumbo y a su paso las iglesias se van vaciando de fieles y en las pastelerías empiezan a pedir turno señores con corbata. La mañana y las calles van perdiendo cierta pureza natural y se van transformando en una mezcla de respetabilidad burguesa y de resignados hábitos o convenciones. De una ventana surge y se derrama por las aceras una canción que reconocen. Quizás sea &lt;em&gt;Run Around Sue&lt;/em&gt;, aunque nunca sabrán su nombre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El tranquilo callejeo termina, como viene siendo habitual últimamente, en &lt;em&gt;Monterrey,&lt;/em&gt; una cafetería&lt;/span&gt;&lt;em&gt; &lt;/em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;de moda -&lt;em&gt;snack bar, &lt;/em&gt;nada menos- junto a la calle de Sant Vicent&lt;em&gt;, &lt;/em&gt;justo enfrente de la puerta lateral de Sant Martí&lt;em&gt;.&lt;/em&gt; Quizás otra cerveza, quizás un vaso de vino. Allí saludan a algún conocido y hacen planes para la tarde. Ir a bailar es una posibilidad bastante frecuente. Mi padre hace un gesto imperceptible y en el que sin saberlo evoca un limbo inexistente y en el que bailamos unos cuantos. Esa tarde conocerá a mi madre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Alguno de los amigos allí encontrados lleva una cámara. &lt;em&gt;Posa´t ahí, Toni, i te faig una foto. ¿Ahí? Sí, perfecte. &lt;/em&gt;Clic. &lt;em&gt;Ja està.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5278841117080310962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 229px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SUI2BwlMVLI/AAAAAAAAAJM/-e64XxCS4cg/s320/SABATER+GENOVES2.jpg" border="0" /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2837483430609297959?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2837483430609297959/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2837483430609297959&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2837483430609297959'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2837483430609297959'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/12/memorias-anticipadas.html' title='MEMORIAS ANTICIPADAS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SUI2BwlMVLI/AAAAAAAAAJM/-e64XxCS4cg/s72-c/SABATER+GENOVES2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-1114971523542770713</id><published>2008-12-05T10:55:00.005+01:00</published><updated>2008-12-05T14:21:26.844+01:00</updated><title type='text'>BREVE Y DEVOTO HOMENAJE A LUIS ANTONIO DE VILLENA</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Agonizo otra vez,&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;al borde de otro día.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5276241775060214962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 166px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/STj58I-KZLI/AAAAAAAAAI0/VLhg4KSi2Bg/s320/bgt.bmp" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-1114971523542770713?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/1114971523542770713/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=1114971523542770713&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1114971523542770713'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1114971523542770713'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/12/homenaje-luis-antonio-de-villena.html' title='BREVE Y DEVOTO HOMENAJE A LUIS ANTONIO DE VILLENA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/STj58I-KZLI/AAAAAAAAAI0/VLhg4KSi2Bg/s72-c/bgt.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-3480244388659043058</id><published>2008-11-27T01:50:00.007+01:00</published><updated>2008-11-27T12:27:47.146+01:00</updated><title type='text'>CIUTAT DE VELLS I D´INFANTS</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SS3wC2N0uDI/AAAAAAAAAIs/bsd5OI4Ru70/s1600-h/2426433360_5cb3638be3.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5273134670424619058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SS3wC2N0uDI/AAAAAAAAAIs/bsd5OI4Ru70/s320/2426433360_5cb3638be3.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No vull fer elegies quan ja no estiga. Preferisc ara parlar d´ella i dels dissabtes o diumenges de matí, i de la seua breu però intensa alegria quan veu a les nostres filles, les seues besnétes. El meu germà i jo hem fet ja de tot això un ritual més, del que ni sabem ni volem saber quin dia tindrà terme.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Ella mai ha entés del tot perqué té que estar allí. Tingué a sa mare a casa fins que va faltar, i troba un tant inmoral que ella tinga que acabar els seus dies en la relativa solitud d´una residència. De poc li val que siga una de les millors de la ciutat, que estiga ben atesa, que no deixem de visitar-la molt a sovint fills, nores, gendres, nebodes, néts, besnéts i fins i tot veïnes, o que ma mare no puguera més i tinguera que triar entre tornar-se loca o deixar que gent preparada es fera càrrec d´ella. El cas és que d´alguna manera l´entenem. Ha viscut quasi literalment un altre món ja perdut, amb altres regles i costums i del que només ella sobreviu, i no es difícil posar-se al seu lloc, amb eixe cap perfecte que manté i un cos en fugida -va camí dels noranta cinc anys- i entendre les seues ganes d´acabar, que de tant en tant manifesta amb plena llucidesa i certa llum de derrota. Per això ens agrada tant fer-li la visita dels dissabtes o diumenges de matí, i observar cóm la presència sorollosa de les besnétes és de les poques coses -jo diria que ja només en té eixa- que encara li ompli el cor d´una alegria sincera. És realment un gust vore la seua cara quan les xiquetes pujen a la cadira de rodes per a donar-li un bes, i quan, poc abans d´eixir d´allí, li donen els dibuixos que li fan cada dia que anem i dels que en té ja una bona col·lecció.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Serà que som animals de costums. Per això les xiquetes fan festa cada matí de dissabte o diumenge que agafem l´autobús, baixem a la plaça d´Alfons el Magnànim i caminem Pau, Comèdies, i a la font de la plaça de Sant Vicent Ferrer juguem amb eixa aigua que vé i s´en va per art de màgia i de les nostres disimulades pisades al mecanisme quasi ocult. I baixem el carrer Comte de Montornés fins arribar a Governador Vell, on elles reconeixen ja el camí.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Lucía i Laia saben que, després de la residència, els caramels i els dibuixos, arriba per a elles la millor part del matí. Creuem Nàpols i Sicília -el nostre particular estret de Messina- i pugem el carrer del Palau, la plaça de l´Almoina, la làmina d´aigua on volen sempre tirar monedes (i a vegades les deixem), parelles de Lleida per ahí dalt, i de sobte, en doblar un cantó, apareix sant Vicent amb el seu sant ditet posant pau entre Centelles i Vilaraguts: &lt;em&gt;Vosaltres, si voleu rebre lo Sant Esperit... &lt;/em&gt;i em vénen al cap aquelles brutalitats urbanes que conten les cròniques: la nostra particular versió de guelfi i ghibellini, la ciutat tota feta un camp de batalla, però sense Florència, sense colines plenes de xiprers incendiant-se cada vesprada, segurament igual de bèsties ací que allà, fent del Arno -¿o era el Túria?- un pou on abocar cosos desfets per les armes entre sedes, sang i crits remots i antics ...&lt;em&gt;que hajau concòrdia uns ab altres...&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;div align="justify"&gt;Després la plaça, els coloms, la coneguda venedora de menjar per als coloms -som bons clients, francament- i Laia i Lucía prenen l´espai central com un terreny alliberat de les voreres estretes i els cotxes, i van i vénen, i tornen, i riuen, i ignoren Centelles, Vilaraguts, els ossos que seran ja pols i que sense dubte xafen, vells soldats romans llicenciats i als que es donà una terra pantanosa on reproduiren orgullosa i modestament l´única ciutat possible, i on començarem a fer-nos qui som. Tampoc veuen -¿o sí?- les torres esbeltes de Sant Llorenç o Sant Esteve, les dotze parròquies, les dotze mesquites, la molta gent que ens envolta, les manifestacions de baixa intensitat a les que la plaça sembla abonada, les mostres musicals del &lt;em&gt;regionalismo bien entendido &lt;/em&gt;i el seu invariable públic, les terrasses plenes i el sol tan agraït d´estos dies.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="justify"&gt;Mentrestant, la meua àvia -la iaia Lola per a les xiquetes- deu haver acabat el dinar amb l´habitual desgana, i segur que a eixes hores massa coses li omplin el cap de malenconia. El meu germà i jo hem fet ja de tot això un ritual més, del que ni sabem ni volem saber quin dia tindrà terme.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5273133673671084306" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SS3vI1BQyRI/AAAAAAAAAIk/pZf411Ba1WU/s320/2934693899_07ac007845.jpg" border="0" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-3480244388659043058?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/3480244388659043058/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=3480244388659043058&amp;isPopup=true' title='6 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3480244388659043058'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3480244388659043058'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/11/ciutat-de-vells-i-dinfants.html' title='CIUTAT DE VELLS I D´INFANTS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SS3wC2N0uDI/AAAAAAAAAIs/bsd5OI4Ru70/s72-c/2426433360_5cb3638be3.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-5599356385953003160</id><published>2008-11-19T13:44:00.001+01:00</published><updated>2008-11-19T13:45:39.443+01:00</updated><title type='text'>ESTELLESIANA (i III)</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SSHzABq4boI/AAAAAAAAAIM/MPBzhZlmIIM/s1600-h/Templo_Romano_1.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269760220774035074" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 238px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SSHzABq4boI/AAAAAAAAAIM/MPBzhZlmIIM/s320/Templo_Romano_1.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;res no m’agrada tant&lt;br /&gt;com enramar-me d’oli cru&lt;br /&gt;el pimentó torrat, tallat en tires.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;m’agrada molt el pimentó torrat,&lt;br /&gt;mes no massa, que el desgracia,&lt;br /&gt;sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;l’expose dins el plat en tongades incitants,&lt;br /&gt;l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal&lt;br /&gt;i suque molt de pa,&lt;br /&gt;com fan els pobres,&lt;br /&gt;en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;després, en un pessic&lt;br /&gt;del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,&lt;br /&gt;agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,&lt;br /&gt;eucarísticament,&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;me’l mire en l’aire.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;cloc els ulls i me’l fot.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;Vicent Andrés Estellés. Horacianes.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-5599356385953003160?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/5599356385953003160/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=5599356385953003160&amp;isPopup=true' title='7 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5599356385953003160'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/5599356385953003160'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/11/estellesiana-i-iii.html' title='ESTELLESIANA (i III)'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SSHzABq4boI/AAAAAAAAAIM/MPBzhZlmIIM/s72-c/Templo_Romano_1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-6838262283329123916</id><published>2008-11-13T01:15:00.006+01:00</published><updated>2008-11-13T10:24:15.349+01:00</updated><title type='text'>ARRABALES DEL DÍA</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SRtxM3aejWI/AAAAAAAAAHU/pN8vHASNR14/s1600-h/patriarca03.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5267928654987300194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SRtxM3aejWI/AAAAAAAAAHU/pN8vHASNR14/s320/patriarca03.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Un tiempo muerto esperando a que una Notaría abra sus fauces puede ser un motivo excelente para volver a fatigar ciertas calles. A esa hora primera de la tarde, y en estos días tan cortos, a las cuatro y media casi se pintan crepúsculos mansos y domados sobre las fachadas. La Universitat Vella parece una casa de huéspedes despistados de la que entran y salen tipos de funcionarial aspecto, y la calle Salvà es una cuesta con promesa de plaza.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Otra vez contemplo el derrotado asfalto, las aceras nuevas, las excesivas farolas, y otra vez el milagro de la plaza del Patriarca se abre a la derecha para hacer creer a uno que está en Italia. Tampoco hace falta fantasear demasiado. A&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;hora basta con levantar la vista. El sol ya sólo guerrea con los campanarios de las iglesias. Enfrente, el de la antigua san Andrés ofrece una de sus caras exactas al poniente, que golpea cansado su mitad más alta. A la derecha, a la misma altura, el campanario del Patriarca recibe la misma ración de fulgor dorado en esta tarde precipitada. El resto del escenario ya está asumiendo la todavía muy leve dosis de penumbra con la resignación acostumbrada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Siento que puedo permitirme uno de esos raros momentos de felicidad encontrada. En la plaza, algunos niños quizás convalecientes y librados del colegio juegan entre los naranjos. Al fondo, una terraza de bar ofrece la falsa posibilidad de sentarse, pedir tres o cuatro gintónics y olvidarse de todo. Pero la luz que llena el espacio es tan hermosa y tan perfecta que el error sería ver cómo desaparece. Una insólita ausencia de coches y de gente permite hasta oír el rumor viejo del agua de la fuente. Me vienen a la cabeza la misma plaza y ciertas noches en llamas. De repente, una ventana se cierra con estrépito a mis espaldas. Y lo sé: es la señal. Habrá que salir de allí antes de que todo desaparezca.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-6838262283329123916?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/6838262283329123916/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=6838262283329123916&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6838262283329123916'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6838262283329123916'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/11/arrabales-del-da.html' title='ARRABALES DEL DÍA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SRtxM3aejWI/AAAAAAAAAHU/pN8vHASNR14/s72-c/patriarca03.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-3839949407240932605</id><published>2008-11-07T15:33:00.001+01:00</published><updated>2008-11-07T15:35:25.155+01:00</updated><title type='text'>RETORNOS</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SRQ3KX_AFoI/AAAAAAAAAHE/3VC6y7FTuvc/s1600-h/oxford.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265894515679434370" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SRQ3KX_AFoI/AAAAAAAAAHE/3VC6y7FTuvc/s320/oxford.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Lo de menos es la excusa. Cualquiera es buena para reunirse otra vez e intentar hacer de la celebración una fiesta, como si nosotros, los de entonces, fuéramos todavía los mismos. Hacer por unas horas como si no existiesen mujeres, ni novias, ni hijos. Ni siquiera hipotecas. Como si estar al borde de los cuarenta años hiciese necesario la creación de espejismos puntuales, endulzando con la plata vieja de la nostalgia ciertos espacios tempranos de madurez que -al menos de vez en cuando- a algunos nos vienen grandes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Esta vez la excusa fue un pase conjunto de la adaptación cinematográfica de &lt;em&gt;Retorno a Brideshead. &lt;/em&gt;En su día, los cuatro que ayer fuimos al cine veneramos la serie como un licor exquisito y selecto, que comentábamos después hasta el cansancio en aquellas memorables sesiones cargadas de alcohol, música y palabras, tantos viernes y sábados de Xúquer alrededor de letales cubalitros y recreando en una antinomia imposible realidad y flores de decadencia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;De todo aquello nos quedó a algunos -entre otras cosas- un invencible amor por Inglaterra en general y por Oxford en particular. Con brideshediano impulso hemos peregrinado allí un par de veces -y volveremos a hacerlo-, y hemos envidiado con saña a los jóvenes millonarios que por allí habitan probablemente sin valorar el privilegio que les ha sido dado: las inmensas praderas, el Magdalen, el All Souls, el Merton, el Hertford y su patio mítico, las pintas en The Eagle and Child y la sombra de Tolkien, los insultantes claustros, más pintas, la literatura como enfermedad total y todo lo que da forma a una ciudad detenida en el tiempo y en la que siglos de juventud han dejado una huella inextinguible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;De la película poco que decir. No levantará pasiones ni dejará grandes recuerdos, desde luego. A los de la vieja hornada, nos cuesta dar a los personajes otros rostros nuevos. Se agradece que Brideshead, la imponente mansión, sea la misma. Es también el mismo Oxford, y Venecia. Acostumbrados a la gloriosa banda sonora de la serie, la música de la película parece un pretencioso recital minimalista. Difícilmente se alcanza a ver la fascinación de la familia Marchmain y su inquietante influjo en Charles Ryder. En fin, lo mejor que se puede decir es que se deja ver. Sin duda lo mejor de la sesión fue la previa: las cervezas, el torrencial palique, las risas en la sala y esa ficción de la que hablé al principio. Por un rato pareció que volvíamos a tener veinte años. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/RYsMO3rBtYY&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/RYsMO3rBtYY&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-3839949407240932605?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/3839949407240932605/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=3839949407240932605&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3839949407240932605'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3839949407240932605'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/11/retornos.html' title='RETORNOS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SRQ3KX_AFoI/AAAAAAAAAHE/3VC6y7FTuvc/s72-c/oxford.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2923181893187407789</id><published>2008-11-02T21:53:00.012+01:00</published><updated>2008-11-03T17:18:53.311+01:00</updated><title type='text'>"CALLE PEQUEÑITA Y MUY QUERIDA"</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SQ4nVpoQiZI/AAAAAAAAAG0/4ZXcnM0RKts/s1600-h/jaumei.gif"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5264188267348134290" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 273px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SQ4nVpoQiZI/AAAAAAAAAG0/4ZXcnM0RKts/s320/jaumei.gif" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Ja em deixà estranyat al seu moment, ja. Pasmat em quedí quan vaig llegir que l´alcaldessa Rita Barberà prenia en consideració la proposta del Consell Valencià de Cultura de canviar el nom de l´actual plaça del Ajuntament pel de Jaume I.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Però la premsa d´ahir portava la resposta a l´enigma: &lt;em&gt;"Barberá rechaza dedicar a Jaume I la&lt;/em&gt; &lt;em&gt;plaza principal". &lt;/em&gt;El millor no era la més que previsible decisió. El millor eren les divertidíssimes raons donades. Li tocà defendre la posició a la regidora de Cultura (!) María José Alcón: &lt;em&gt;"(...) El cambio de nombre causaría un gran perjuicio económico a los vecinos y comercios de la plaza (...) En un contexto de crisis causada por el peor y más nefasto Gobierno de España, los ciudadanos no están para soportar frivolidades y gastos superfluos". &lt;/em&gt;Després de meditar sobre les modestes economies dels sofrits i nombrosos veïns de la plaça, sobre la culpabilitat universal de Zapatero, sobre frivolitats variades i sobre la caiguda de Constantinopla, m´he recuperat i he pogut llegir que la regidora va enaltir la "&lt;em&gt;calle pequeñita y muy querida" &lt;/em&gt;que porta des de 1843 el nom de Jaume I al centre històric.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;La "calle pequeñita y muy querida" és un carreró perpendicular al carrer de Quart, perdut i abandonat absolutament per a la memòria d´una ciutat que va tenint dimensions més que notables. Un carreró que té com a activitat principal soportar estoicament els alleujaments de líquids provinents dels excedents de la marxa de la zona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Ben pensat, no podia ser d´altra manera. Molta ofrena floral, molts càntics, molt Any Jaume I i el que vullguen, però en un ratet tot això s´acaba. Ara bé, donar a la plaça principal de la ciutat i amb voluntat de permanència el nom de qui ens va fer els que som, venint d´on venia, parlant la llengua que parlava... És molt millor deixar les coses com estan. Plaça de l´Ajuntament és un nom neutre, sense connotacions, tan pràctic com idiota. Asepsia pura. Que es quede així, no siga que si el canvien, a algú li done per pensar. I fins ahí podiem arribar.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2923181893187407789?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2923181893187407789/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2923181893187407789&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2923181893187407789'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2923181893187407789'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/11/calle-pequeita-y-muy-querida.html' title='&quot;CALLE PEQUEÑITA Y MUY QUERIDA&quot;'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SQ4nVpoQiZI/AAAAAAAAAG0/4ZXcnM0RKts/s72-c/jaumei.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-1942721953052244021</id><published>2008-10-28T10:15:00.005+01:00</published><updated>2008-10-28T16:10:51.469+01:00</updated><title type='text'>ESTELLESIANA (II)</title><content type='html'>&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SQZM-ujTMjI/AAAAAAAAAGc/P8bTxYc0OqU/s1600-h/2554233775_d94206ac32.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261977855160693298" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 213px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SQZM-ujTMjI/AAAAAAAAAGc/P8bTxYc0OqU/s320/2554233775_d94206ac32.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Després d´aquell colpiment vingueren anys d´oblit i de moltes tonteries. I la vida espentava quasi tot amb tota la força que és pròpia de qui reclama lo seu. Però poc a poc, com un retorn pactat en silenci, arribaren a les mans llibres que parlaven d´aquells versos, hàbits vells i nous, i el descobriment definitiu del &lt;em&gt;Llibre de Meravelles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No deixa de ser curiòs que un llibre que parla d´un espai i d´una gent vençuda, agenollada, entre el desànim, la fam i la por d´uns anys miserables, estiguera destinat a convertir-se en el millor homenatge literari mai fet a la ciutat de València.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tinc molt clar que quantitat no sempre és sinònim de qualitat. Tot i això, és prou revelador que les successives edicions del llibre continuen esgotant-se any rere any, i més si estem parlant d´un llibre de versos. Sóc responsable en part d´eixa devastació forestal. No sé quants exemplars hauré regalat al cap dels anys, i tampoc sé quants tindré, ni per on paren.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El problema -l´unic problema- és el de totes les malalties cròniques. Després, es fa molt difícil viure amb certa normalitat i amb eixe delicat verí esta ciutat de tots els amors i de tots els dimonis. Complicat passejar per l´Albereda, assomar-se al riu, disfrutar crepuscles, sentir tramvies reals o imaginaris, cases o cuines o terrasses ocultes, entreveure fosques escales, caminar les nits d´estiu o d´&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;hivern, creuar els ponts, imaginar dies passats, amors i carrers. Sobretot carrers. Perque és eixa conjunció de vivències íntimes i colectives amb la verbalització de noms d´espais, pobles, places i carrers el que dóna cos i sentit a tot. La sensació de reconeiximent com a matèria prima elemental.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Pel carrer de Borrull visqué la teua mare;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;era una criatura humil i vivacíssima;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;les nits d´estiu eixien a la porta de casa;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;s´oïa, lluny, la música d´algún acordió.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Pel carrer de Murillo pujava la foscor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Puc recordar encara amb certa emoció la primera lectura enlluernadora del poema &lt;em&gt;Cos Mortal&lt;/em&gt;, una pura i llarga successió de noms de carrers de la ciutat sense sentit aparent:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;Trinquet dels Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies, &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;Barques, Transits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís, &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat (...)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Poques vegades he sentit com aquella -i com cada vegada que el rellig- el sentit perfecte i harmònic entre el títol i el text estricte del poema. Perque és realment la plasmació del &lt;em&gt;cos mortal &lt;/em&gt;-el de la ciutat i el nostre- pel que caminem, amem, patim o vivim dia a dia amb més o menys entusiasme o indiferència. I és el &lt;em&gt;cos mortal &lt;/em&gt;pel que transitaren els que ens feren possibles, ara només ombres de variats records. I és genialment, definitivament, la unió d´ells i nosaltres en un espai comú i molt volgut que ens ha fet com som.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;Els amants, Temps, Un amor, uns carrers, D´un any, Crònica especial, Testament mural... &lt;/em&gt;Tot el &lt;em&gt;Llibre de Meravelles &lt;/em&gt;és un univers conegut i alhora sempre per descobrir o reconèixer. Impossible no acabar amb tots i amb qualsevol dels seus poemes.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;DIES&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Carrer de Samaniego, aquell taller d´orfebre&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;on fores aprenent per ser alguna cosa, &lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;perque calia ser, llavors, alguna cosa,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;i fores aprenent en un taller d´orfebre.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Conserves el record com en un cossiol,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;és un record humil, com un gerani pàl.lid.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Hi havia unes finestres ventrudes i solemnes&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;que donaven a un pati; potser fou una casa&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;-¿qui sap?- senyorial. Aquells vespres llarguíssims&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;de l´estiu, unes veus que vibraven, anònimes,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;eixint de qui sap quina finestra, l´alegria&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;de l´aigua rebotant en qui sap quines cuines&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;i arruixant l ´aire espés d´aquell agost horrible.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Et suava la mà agafada al cisell.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tu tindries, llavors, tretze o catorze anys.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;T´agradava la vida, el carrer dels Serrans,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;les gents que van i tornen, compren una cistella,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;un cavall de cartó, el fil d´empalomar.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Et menjaves el teu entrepà pel carrer,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;mentre veies les gents que anaven i tornaven,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;allò que més t´agrada, que t´agradava més,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;t´agradava la vida com el pa amb oli i sal.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;L´església cremada de la Maedéu Grossa,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;una parella es perd pel carrer de Roters,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;el mercat que hi havia darrere de les torres,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;aquella dignitat italiana, em pense,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;la vida entre les pedres cultes i nobilíssimes,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;les fulles de lletuga espargides per terra, &lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;les taronges, les llimes, una vivacitat,&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;una olor de cordells, l´olor de saladura.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261964617965925458" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 237px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SQZA8OKIdFI/AAAAAAAAAGU/Izkse_8OPWM/s320/Portada-Llibre_de_meravelles%5B1%5D.JPG" border="0" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-1942721953052244021?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/1942721953052244021/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=1942721953052244021&amp;isPopup=true' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1942721953052244021'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1942721953052244021'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/10/estellesiana-ii.html' title='ESTELLESIANA (II)'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SQZM-ujTMjI/AAAAAAAAAGc/P8bTxYc0OqU/s72-c/2554233775_d94206ac32.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-1262258762720857156</id><published>2008-10-23T01:09:00.001+02:00</published><updated>2008-10-23T01:10:43.710+02:00</updated><title type='text'>PARAÍSO SOÑADO</title><content type='html'>&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5260108302617839314" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SP-oocmehtI/AAAAAAAAAGE/3yEpw3mbYng/s320/flores.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Recuerdo débilmente la sombra del verano, el sentimiento viejo y perpetuamente renovado cada tarde precisa y preciosa ante cualquier sol que rinde eterno tributo, eterno homenaje al placer de los mortales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Rumiar sobre tu cuerpo frases insidiosas mientras el descrédito de los ojos nos transporta al alba dorada y fría de un aliento transparente que yace infinitamente en un mar de flores azuladas como el cielo en días de calor y de deseo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Océanos y mares derramándose en una interminable y vertiginosa catarata de despropósitos vagamente intuidos en un marco iridiscente, palacio descomunal de inacabables estancias forradas de marfil, oro y pedrería. Eso eres tú.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El poderoso perfume de las rosas esparcidas sobre un suelo amarillo y ocre, país solemne y único que habita sobre las aguas en el que el ansia de muerte apenas es un ideal viejo y superado ante el que tú enmudeces con un ruido de fondo que te anuncia que el sueño acaba.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/tuxYIUsKDx0&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/tuxYIUsKDx0&amp;amp;hl=en&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-1262258762720857156?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/1262258762720857156/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=1262258762720857156&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1262258762720857156'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1262258762720857156'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/10/paraso-soado.html' title='PARAÍSO SOÑADO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SP-oocmehtI/AAAAAAAAAGE/3yEpw3mbYng/s72-c/flores.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2824903075740000204</id><published>2008-10-20T13:42:00.006+02:00</published><updated>2008-10-20T16:04:16.675+02:00</updated><title type='text'>LA PLAYA QUE FUE</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SPxlWbAgFOI/AAAAAAAAAF8/6jPr3Mg7Eio/s1600-h/palmera.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5259189900743283938" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SPxlWbAgFOI/AAAAAAAAAF8/6jPr3Mg7Eio/s320/palmera.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;En algún sitio le leí a Bar Torino alguna referencia a Casa Aquilino, en Natzaret. Por eso el otro día, después de una tranquila noche oyendo caer la lluvia, nos acercamos por allí para almorzar. Bastó preguntar a un paisano y nos dio las indicaciones adecuadas, acabando con cierto tono de modesto orgullo frente a los forasteros: "Son amigos míos".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Sorprendimos al personal comiendo, en ese turno imposible de las doce o doce y media de los que han de dar de comer más tarde. Es un local muy sencillo pero amable, más restaurante modesto para familias del barrio que bar con los clásicos adosados a la barra o el asqueroso sonido de las máquinas de premio. Poco bar en definitiva.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Quería ir por allí por un par de razones. Una era cierto afán de exotismo de la propia ciudad -no sé si me entienden-; otra era ver el espacio de la playa que ya no existe. Recuerdo que Bar Torino contaba con nostalgia que allí fue donde su madre le enseñó a nadar, convirtiéndose en uno de esos escenarios que sólo perviven en la memoria. Mientras le leía eso, me vino a la cabeza algo que me contó mi abuelo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Cuando llegaba el verano, para la chiquillería de Russafa parece que era todo un ritual enfilar el desaparecido Camí de les Moreres hasta llegar a la playa de Natzaret para bañarse. Por lo visto, durante un tiempo más o menos breve se acumularon algunas muertes de niños ahogados en aquella playa, y las madres, para evitar que fueran a nadar, les cosían a sus hijos el botón más alto de la camisa de modo que no pudieran quitárselo y así no meterse en el agua. Como manda la vida, aquéllos no sé cómo pero se las ingeniaban para burlar el obstáculo, bañarse, y regresar a casa sin rastro que revelase el engaño. Mi abuelo contaba que una de esas veces algún descuido delató la acción prohibida, y se acordaba de su madre que entre sollozos, besos y lágrimas le recriminaba una desobediencia que no era más que su terror a perderlo, algo que quizás mi abuelo sólo entendió muchos años después, y que dejaba un brillo de aguas en sus ojos azules mientras me lo contaba.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El otro día hacía una mañana húmeda y con el cielo cerrado. Después de almorzar, recorrimos entre charcos la calle Castell de Pop hasta su final mutilado. Unas grúas inmensas a las que la bruma del día daba una cualidad algo fantasmagórica marcan a lo lejos el espacio de la playa que ya no existe. Hay jardines solitarios y alguna fábrica olvidada o saqueada que acentúan la sensación de abandono, y las palmeras sorprenden por su número. Me trajeron la habitual melancolía. Hay algunas casas que enfocan al espacio vedado, unas vistas a la nada en la que han convertido todo aquello, y los gatos son los dueños de aquel tranquilo reino. Cuando volvíamos hacia el coche, me fijé en una de las palmeras. La más alta, la más vieja. Quise pensar que, en días perdidos de verano, esa palmera vio al niño que fue mi abuelo y a sus amigos corriendo desafiantes y felices hacia la playa.&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2824903075740000204?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2824903075740000204/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2824903075740000204&amp;isPopup=true' title='6 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2824903075740000204'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2824903075740000204'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/10/la-playa-que-fue.html' title='LA PLAYA QUE FUE'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SPxlWbAgFOI/AAAAAAAAAF8/6jPr3Mg7Eio/s72-c/palmera.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-3877613233249049649</id><published>2008-10-09T23:06:00.009+02:00</published><updated>2008-10-10T00:34:07.140+02:00</updated><title type='text'>NOU D´OCTUBRE: GOTA FREDA I CAVALCADA</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SO5-Q3v61XI/AAAAAAAAAFk/iBcnlPSnkRw/s1600-h/jaime+I.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5255276643495892338" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SO5-Q3v61XI/AAAAAAAAAFk/iBcnlPSnkRw/s320/jaime+I.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Des de que tinc memòria a València es produeix un fenòmen físic que singularitza la ciutat dins del món conegut. Bé, realment no només a València. Es dona també dins de la comarca de l´Horta. A tot tirar, podem allargar l´àmbit de la inusual excepció a les lleis universals fins a Sagunt pel nord i allà per Cullera cap al sud. Consisteix l´impresionant fenòmen en que l´aigua, la necessària i elemental aigua, en els dominis esmentats, o està calenta, o està gelà. I no tenim més que parlar. O el que és el mateix: mai pot estar freda.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Perque si l´aigua està freda, i ho dius, pots fer pensar a segons quins interlocutors que eixa aigua (freda) sorgeix directament del Montseny o de qui sap quines pirenaiques i sospitosíssimes muntanyes. És el que em diguerem a mi farà uns anys:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;- Això és català. Es diu gelà.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Per això esta vesprada, quan estava amb la meua filla mirant la cavalcada històrica (res de l´altre món, però bona iniciativa) envoltat per un grup -diguem- pintoresc, m´ha sorprés gratament observar cóm entre els comentaris variats que he tingut que patir alguns feien referència a la "gota freda", bé que amb un cert to irònic (el que podien donar-li, que no era massa). Alguna cosa bona haurà fet Canal Nou, he pensat ingenuament.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Poc després, la meua filla -cinc anys- s´ha allunyat un poc del nostre puesto inicial, i per fer-la tornar, pràcticament he cridat:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;- ¡Laia!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;I no han tardat ni dos segons:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;- ¿Laia? ¿Laia? ¿Què sou, catalans? ¿Què feu ací? ¡Torneu-vos a Catalunya!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Hem acabat de vore la cavalcada. Hem aguantat la pluja (amb aigua quasi freda, per cert). Hem agafat l´autobús i hem tornat a casa. A una casa de valencians farts d´esta puta gentola.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-3877613233249049649?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/3877613233249049649/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=3877613233249049649&amp;isPopup=true' title='14 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3877613233249049649'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3877613233249049649'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/10/nou-doctubre-gota-freda-i-cavalcada.html' title='NOU D´OCTUBRE: GOTA FREDA I CAVALCADA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SO5-Q3v61XI/AAAAAAAAAFk/iBcnlPSnkRw/s72-c/jaime+I.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>14</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-6483529518678276903</id><published>2008-10-07T10:20:00.011+02:00</published><updated>2008-10-07T16:34:38.590+02:00</updated><title type='text'>CARRER TÚRIA</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SOsXp05nx_I/AAAAAAAAAE0/bI5MDVTWznU/s1600-h/TURIA+009.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254319397600217074" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SOsXp05nx_I/AAAAAAAAAE0/bI5MDVTWznU/s320/TURIA+009.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;-Vull que esta casa que t´agrada tant siga per a tú.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Molt a sovint som presoners de les paraules. Les que acabe de transcriure em foren dirigides, no farà massa anys, i es capgiraren com un destí irrenunciable. Potser absurdament irrenunciable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El cas és que el moment tan temut va arribar -no creguen que estic parlant de gratuïtes herències- i vaig tindre que prendre una decisió. Ja no es tractava d´anar i deixar llibres, o fumar un parell de despreocupats cigarrets mirant sense cansament per les enormes finestres, o jugar a imaginar milionàries i genials reformes, tot això aprofitant una espècie de limb legal en el que estigué el pis durant alguns anys. Ara anava de veres. O em feia amb ell o ja no tornaria allí mai més. Però la meua voluntat era tan forta que vaig falsificar nòmines i rendes, al temps que declamava solemnes però dubtoses declaracions de solvència, tranquil.litzava més que raonables temors familiars i feia públics i privats compromisos de pagament que mai he trencat, tot siga dit. En resum: una &lt;em&gt;subprime &lt;/em&gt;de llibre, però amb bon final per al banc, almenys de moment.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Després vingueren circumstàncies personals que no venen al cas, una nit amarga que em deixà clar que aquell no era el millor moment per als somnis i una promesa amb mi mateix d´aplaçament dels variats intents de la felicitat.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Vé tot açó perque he llogat el pis. No sé per quants mesos o anys deixaré de vore el Botànic des de les seues privilegiades finestres. Espere que siguen els suficients per a recuperar-me d´algunes coses, i reprende-les de nou amb més ànims que en temps passats. El pitjor de tot ha estat buidar definitivament el pis. Ma mare -que naixqué allí- tingué una mala vesprada. De cada calaix, de cada armari, sorgien els records de tota una vida, traduint-se en llàgrimes calmades i dolçes. Del trasllat dels llibres -un malsomni de caixes i borses que pesaven com el plom- més que llàgrimes vaig expulsar les habituals i relaxants blasfèmies, tan volgudes per mi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Quatre jòvens que em donaren molt bona impressió -i que esperem que continue- ocuparan la cuina on jo parlava amb la meua àvia, mentre ella feia el dinar, aquells dimecres de facultat, o el llarg corredor on un xiquet que era jo assajava com donar un pas darrere d´altre en aquella immensitat, o el menjador on vaig passar hores i hores de conversa amb el meu avi, o les habitacions on vaig imaginar assolellats dissabtes plens de coses per fer i envoltat per una immensa biblioteca, o l´espai perdut dels sorollosos dinars de Nadal, tot amb la remor quasi exòtica del Botànic i les campanes de Sant Sebastià com un ritual que marcava les diferents hores de la llum. I tants i tants records de passat i de futur. Tot arribarà al seu temps.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Valga també esta entrada com a disculpa als benvolguts Cretins, als qui vaig oferir una sessió de vesprada -que de segur hauria arribat a la nit amb els licors habituals- amb les millors vistes de València com a teló de fons. Però la necessitat obliga. Ara només ens queden les fotografies i, per la meua banda, una moderada confiança en el destí. Tot arribarà al seu temps.&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;-Sí, iaio, jo tinc que comprar i viure en esta casa. &lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254419926087959458" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SOtzFWs1A6I/AAAAAAAAAFc/OW0bSQtj1mk/s320/IMGP0694.JPG" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-6483529518678276903?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/6483529518678276903/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=6483529518678276903&amp;isPopup=true' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6483529518678276903'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6483529518678276903'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/10/carrer-tria.html' title='CARRER TÚRIA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SOsXp05nx_I/AAAAAAAAAE0/bI5MDVTWznU/s72-c/TURIA+009.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-938982994754931223</id><published>2008-09-30T11:46:00.000+02:00</published><updated>2008-09-30T11:46:43.717+02:00</updated><title type='text'>TRABAJOS DE PENITENCIA</title><content type='html'>&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SOHwkO3mV7I/AAAAAAAAAEs/qHdTmVkE_eY/s1600-h/lluvia.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251743145747961778" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SOHwkO3mV7I/AAAAAAAAAEs/qHdTmVkE_eY/s320/lluvia.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Mitificamos la oscuridad y de ella aprendimos muchas cosas. Pero a veces la noche juega malas pasadas. Palabras equivocadas, gestos indeseados, euforias excesivas. El difícil aprendizaje de la madurez del que hablaba el otro día un amigo, sobretodo en su arriesgada pero inevitable combinación con hábitos adolescentes. Poca capacidad, al final, para valorar lo que tienes. Y una facilidad realmente decepcionante y todavía sorprendente para acabar haciendo aquello que en cualquier otro condenarías. Quizá fue la lluvia. Bueno, realmente he de convencerme de que la culpa la tuvo la lluvia. Y la lluvia mansa y constante siempre acaba llevándome los mismos versos a la cabeza. Versos que robo, que no son míos, pero que ahora los hago míos, sólo para hacerte una petición tramposa de perdón -tramposa porque ya me lo diste-, un fervoroso, rendido, público y secreto homenaje, después de un tiempo largo y muy duro, a ti, la mejor novedad de mi vida.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Es todo lo que queda,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;dirigirse,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;por las ramblas del tiempo transcurrido,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;hacia la periferia de esta turbia ciudad,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;bañada en charcos,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;donde sólo el refugio de los toldos&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;ayuda a combatir el aguacero,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;donde nadie me habla,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;ni comparte&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;las caras interiores de tus muslos,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;mi enferma inclinación a visitarlos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-938982994754931223?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/938982994754931223/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=938982994754931223&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/938982994754931223'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/938982994754931223'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/09/trabajos-de-penitencia.html' title='TRABAJOS DE PENITENCIA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SOHwkO3mV7I/AAAAAAAAAEs/qHdTmVkE_eY/s72-c/lluvia.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-1451011284996463487</id><published>2008-09-28T15:58:00.005+02:00</published><updated>2008-09-28T16:31:47.506+02:00</updated><title type='text'>EL GRAN PAUL</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SN-U3hMJrnI/AAAAAAAAAEk/BIm_AqAqkMI/s1600-h/Paul_Newman.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251079372060339826" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SN-U3hMJrnI/AAAAAAAAAEk/BIm_AqAqkMI/s320/Paul_Newman.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Ayer a última hora de la tarde me llamó mi hermano.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;- Oye, ¿tú no tendrás mi DVD de El Buscavidas? Es que quería verla esta noche para hacerle un homenaje al gran Paul y no lo encuentro.&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Así me enteré de la muerte de Paul Newman. Leí con tristeza no hará más de un mes que había abandonado el hospital para acabar entre los suyos, desahuciado ya por los médicos. A pesar de eso, saber que ya no estaba me ha dejado cierta sensación de orfandad que se repite a mi alrededor demasiado a menudo últimamente, y la seguridad de que el mundo es hoy peor porque falta uno de los grandes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Iba a escribir alguna cosa más de él, pero esta mañana, al leer en &lt;em&gt;El País -&lt;/em&gt;perdonadme, apestosos y falsos liberales- la necrológica del gran Carlos Boyero, he comprendido que cualquier cosa que yo hiciese no expresaría mejor lo que siento que transcribir ese artículo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Decían los griegos antiguos que mueren jóvenes los elegidos de los dioses. A veces también, unos cuantos elegidos, mueren viejos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;La eterna seducción&lt;br /&gt;CARLOS BOYERO&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/eterna/seduccion/elpepicul/20080928elpepicul_3/Tes?print=1"&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a class="popup_299x644" title="Enviar" href="http://www.elpais.com/envios/enviar_noticia/index.html?xref=20080928elpepicul_3.Tes&amp;amp;type=&amp;amp;anchor=elpepicul&amp;amp;d_date=&amp;amp;aP=modulo%3DEnviar%26params%3Dxref%253D20080928elpepicul_3.Tes%2526type%253D%2526d_date%253D%2526anchor%253D" jquery1222611525031="34"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Ha sido elegante y discreto hasta para morirse. No puede ser de otra forma cuando esa actitud vital no responde a una careta estratégica sino a la autenticidad. Hace unos meses comunicó que se lo llevaba la muerte, que la esperaría en su casa rodeado de las personas que amaba, que no le dieran la brasa ni montaran productivos circos con su agonía, que le dejaran irse tranquilo al otro barrio. Algo muy consecuente en alguien que jamás montó numeritos ni practicó el exhibicionismo, aficiones lamentablemente repetidas en el universo de esos seres con una luz y un talento especial que han alcanzado el estrellato. Y yo sentí ante la despedida de ese desconocido que algo se me rompía por dentro, que era como si la palmara alguien cercano por el que sientes tanto respeto como admiración, un ser que te ha regalado muchas e impagables sensaciones en el curso del tiempo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Desde la primera vez que le iluminó una cámara, este tipo escandalosamente guapo estaba destinado al amor incondicional y eterno de ésta. También a que ella contagiara esa fascinación a los espectadores de cualquier parte con un mínimo sentido del gusto. Del Newman joven es incuestionable su hermosura pero también la tendencia a la sobreactuación, a los tics que deja impresos el pretencioso, narcisista, psicológico y retorcido Método. Ello no impidió que cuando tenía 30 esplendorosos años, bajo la mirada lúcida y sobrecogedora de Robert Rossen creara al inmortal Eddie Felson en esa reflexión genial y estremecedora sobre el triunfo y el fracaso, artistas y explotadores, pecado y redención, soledad y desesperación, miedo y desafío, titulada El buscavidas. Pero cuando este hombre llega a la conclusión de que ya sabe cómo expresar lo máximo con lo mínimo, cuando le sale alguna arruga en el rostro y en el alma (debe de ser complicado sobrevivir emocionalmente al suicidio de un hijo), sus interpretaciones de cualquier tipo de personaje alcanzan una hondura, una precisión, un magnetismo y una verdad incomparables. En comedia y en drama, dando vida a personajes cotidianos o excepcionales. Cualquiera de sus interpretaciones constituye un espectáculo, algo que siempre te va a compensar independientemente de la calidad del producto final. Junto al grandioso pero a veces muy pasado Brando, ver y oír a Newman representa la plenitud de la hipnosis, la imposibilidad de desconectar ante una presencia y una personalidad majestuosas. Te enamora cuando ríe, cuando sufre, cuando se gusta, cuando anda perdido, cuando es fuerte, cuando está desvalido, cuando tiene miedo, cuando es el más chulo, cuando bromea, cuando se pone serio. Sus registros son muy amplios. Hará que te creas a sus personajes aunque nunca puedas olvidar que esos hombres siempre son Paul Newman. O sea, seducción en estado puro. De joven y de viejo, intemporal, con efecto perdurable para los espectadores del próximo siglo. Jamás fue una moda o un lujoso producto de marketing. Newman era más que un actor; constituía un género. No tiene reemplazo. Se ha ido el más grande.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-1451011284996463487?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/1451011284996463487/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=1451011284996463487&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1451011284996463487'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1451011284996463487'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/09/el-gran-paul.html' title='EL GRAN PAUL'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SN-U3hMJrnI/AAAAAAAAAEk/BIm_AqAqkMI/s72-c/Paul_Newman.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-887236569355022056</id><published>2008-09-24T01:01:00.006+02:00</published><updated>2008-09-24T01:20:15.882+02:00</updated><title type='text'>AEROSTÀTICA</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNlx68x565I/AAAAAAAAAEc/PLCFznnc6I0/s1600-h/burbulla.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249352098238819218" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNlx68x565I/AAAAAAAAAEc/PLCFznnc6I0/s400/burbulla.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNlvkbY34FI/AAAAAAAAAEU/doM_yG_QbpA/s1600-h/globo.bmp"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;He imaginado la escena muchas veces. La he visto igual en una mañana de primavera o en revueltas tardes de otoño. A mi abuelo le gustaba resaltar esa parte de su pasado. Quizá se hacía perdonar a sí mismo el poco entusiasmo o el olvido que la losa de tantos años de plomo había dejado en él, probablemente de un modo algo indolente, una doma lenta pero constante. Quise mucho a mi abuelo y le echo mucho de menos. Dicen que me parezco a él en muchas cosas. Gestos, hábitos, hasta vulgares movimientos del cuerpo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Su padre le llevó a la Escuela que la Fraternidad Republicana de Russafa había montado para los suyos, sufragada a escote con las trabajadas cuotas de los fieles, y de nombre -cómo no- Escuela Laica La Luz. Las puras cenizas del blasquismo. Imagino que sería el clásico reducto ante el que los devotos del barrio pasaban apretando el paso, temiendo el contagio o el garrote. Un lugar modesto y limpio, con una docena de libros venerados y un entusiasmo algo ingenuo y feliz.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Después de casi ochenta años, mi abuelo aún recordaba con emoción al profesor, D. José Arnau, a quien me gusta imaginar como un personaje de otro siglo, volteriano y feroz con la clericanalla, afrancesado a rabiar, obsesionado en su idea de progreso. Siempre vestido de negro, la fina y sucia corbata, los puños de la camisa arrasados, con algún libro entre las manos y carraspeos o toses de fumador antiguo atravesando el espeso bigote.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;"Quan els de coleges de retors o de monges portaven als xiquets a missa, D. José Arnau mos duia al llit del riu a fer globos de paper, i mos ensenyava els principis de la aerostàtica".&lt;/em&gt; Y mi abuelo pronunciaba "aerostàtica" casi separando las sílabas, devotamente, acompañándolo de un movimiento de la mano con el índice en alto, resumiendo en ese respeto el modo de entender la idea del conocimiento o la ciencia que le inculcaron.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Esa es la escena que imagino. Tiene la atmósfera de un sueño o de algo parecido a la felicidad. Da igual que la ilumine el sol atrevido de las mañanas o el oro de las tardes. Muchas veces, asomado al río y devastados los jardines, creo ver una docena de niños con baberos oscuros, algunos con gorra, alrededor de una figura vestida de negro, mientras en el aire se elevan tres o cuatro globos de papel entre los vítores de la chiquillería, hechos con hojas del diario &lt;em&gt;El Pueblo &lt;/em&gt;de la víspera. Detrás, mi ciudad. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-887236569355022056?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/887236569355022056/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=887236569355022056&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/887236569355022056'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/887236569355022056'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/09/aerosttica.html' title='AEROSTÀTICA'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNlx68x565I/AAAAAAAAAEc/PLCFznnc6I0/s72-c/burbulla.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-1480309172800969379</id><published>2008-09-21T23:04:00.002+02:00</published><updated>2008-09-21T23:06:19.341+02:00</updated><title type='text'>TRIO D´ASOS</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNavFRPjKeI/AAAAAAAAAD0/7yHEO9UpNb0/s1600-h/Ricardocosta.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5248574920809720290" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNavFRPjKeI/AAAAAAAAAD0/7yHEO9UpNb0/s320/Ricardocosta.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNau85CX9gI/AAAAAAAAADs/2o4VqC3vIJs/s1600-h/garcia-gasco_vicente.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5248574776873055746" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNau85CX9gI/AAAAAAAAADs/2o4VqC3vIJs/s320/garcia-gasco_vicente.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNau5JG1ufI/AAAAAAAAADk/qteTKZoPf2I/s1600-h/foto_282062_CAS.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5248574712467274226" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNau5JG1ufI/AAAAAAAAADk/qteTKZoPf2I/s320/foto_282062_CAS.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Els presente els meus tres personatges públics més apreciats. Formen un autèntic trio d´asos que&lt;/span&gt; &lt;span style="font-size:130%;"&gt;representen valors tan arrelats i estimats per tots com Tradició, Modernitat, Amor Per La Llengua Pròpia Dels Valencians, Esdevenimentisme, Menfotisme i una llarga llista de la que no podem excloure les velles virtuts teologals, tan determinants per a moure´s al món cruel -oh tempora, oh mores- de hui en dia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;Trien, trien el seu favorit. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-1480309172800969379?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/1480309172800969379/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=1480309172800969379&amp;isPopup=true' title='10 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1480309172800969379'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1480309172800969379'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/09/trio-dasos.html' title='TRIO D´ASOS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNavFRPjKeI/AAAAAAAAAD0/7yHEO9UpNb0/s72-c/Ricardocosta.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>10</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-7070391153528171048</id><published>2008-09-20T01:17:00.005+02:00</published><updated>2008-09-20T01:59:24.187+02:00</updated><title type='text'>GRANDEUR</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNQ8NNxEVXI/AAAAAAAAADc/GeGcZX8mJJw/s1600-h/WMF%20COPA%20CERVEZA%20CLEVER.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5247885663524902258" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNQ8NNxEVXI/AAAAAAAAADc/GeGcZX8mJJw/s320/WMF%2520COPA%2520CERVEZA%2520CLEVER.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tenía una copa de cerveza en la mano, ya mediada, inequívocamente sacada de un bar. Supongo que la habría distraído de alguno cercano, y era la clásica copa de "doble", esas de tallo no muy grueso y algo alargado seno. Me llamó la atención porque no bebía el inevitable tetrabrick o la ya bastante inusual botella, sino un "doble" en toda regla, sentado en su banco que había monopolizado con la habitual quincalla: carro de supermercado, cartones, artefactos extraños y algún cordel que siempre cuelga de algún sitio y del que nunca consigo averiguar con qué utilidad.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Además de la barba por parroquias, el pelo a jirones y la ropa impecablemente sucia, calzaba unas gafas de sol de inspiración Matrix que armonizaban el conjunto hasta el horror.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Al pasar nosotros a su lado, se levantó, y alargando el brazo en el que sostenía la cerveza, como en un literal y solitario brindis al sol, gritó: &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;- ¡Siempre en copa, siempre en copa! ¡Elegancia, clase, distinción! ¡Siempre en copa, siempre en copa!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Nada más sobrepasarlo, mi hija me miró buscando complicidades y conteniendo una expresión entre la risa y el miedo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;- ¿Está loco, no?&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No recuerdo qué le he contestado y creo que ni me ha oído. Detrás de nosotros, aquel seguía tronando su pequeña venganza, su rebelión, su orgullo:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;- ¡Siempre en copa, siempre en copa!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-7070391153528171048?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/7070391153528171048/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=7070391153528171048&amp;isPopup=true' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7070391153528171048'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/7070391153528171048'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/09/grandeur.html' title='GRANDEUR'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNQ8NNxEVXI/AAAAAAAAADc/GeGcZX8mJJw/s72-c/WMF%2520COPA%2520CERVEZA%2520CLEVER.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-428394181746089172</id><published>2008-09-17T01:42:00.007+02:00</published><updated>2008-09-17T12:10:56.731+02:00</updated><title type='text'>UNA RECOMENDACIÓN Y UN RUEGO</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNAsVXzER0I/AAAAAAAAADM/9VMPEsag4ZM/s1600-h/Inviernomediterraneo.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5246742311563708226" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNAsVXzER0I/AAAAAAAAADM/9VMPEsag4ZM/s320/Inviernomediterraneo.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Descubrí a Robert D. Kaplan con &lt;em&gt;Fantasmas balcánicos. &lt;/em&gt;Y fue uno de esos descubrimientos azarosos, que no vino por influencia alguna, y que son probablemente los que mejor sabor de boca dejan. Poco tiempo después le leí un par más de volúmenes aunque -siendo buenos libros- ninguno alcanzase el interés y la calidad del primero. Y así me quedé hasta que los dioses me pusieron delante &lt;em&gt;Invierno mediterráneo.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Esto no pretende ser una crítica convencional: es un elogio baboso y rendido. Porque lo que Kaplan hace en el libro es en principio sencillo: evocar varios viajes de juventud por el Mediterráneo central y oriental, acompañado por alguien que es una difusa y cambiante sombra en el relato, que apenas tiene presencia. Pero lo hace mezclando prodigiosamente erudición y recuerdos personales, veneración por el pasado y emociones y reflexiones que conmoverían a cualquier poeta en ciernes. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Ahora es un prestigioso analista de política internacional, miembro de más de un gabinete de influyentes asesores, pero el Kaplan de entonces era un joven norteamericano de familia modesta lleno de ilusiones y proyectos y fascinado por la historia, que viaja en invierno sin apenas medios, fuera de temporada, &lt;em&gt;"(...) en un periodo de toldos enrollados, de hoteles medio vacíos y de solitarios restos arqueológicos algo descuidados (...), &lt;/em&gt;haciendo del relato un continuo ir y venir entre lo lírico y la mejor recreación y constatación del pasado, y en el que los protagonistas son&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt; Rodin, Flaubert, Cartago, Marsella, Túnez, Dido y Eneas, Virgilio, Yugurta, san Agustín, Paul Klee, Kairuán, Roger de Lauria, Roma, Sicilia, Tucídices, Siracusa, Palermo, Alcibíades, los normandos transplantados al sur, Agrigento, Caravaggio, Villa Adriana (y el gran Adriano, claro), Split, Dubrovnik, Diocleciano, Atenas, Bizancio, Lawrence Durrell, el monte Athos, Robert Byron, Mistra...&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Sólo una muestra: &lt;em&gt;"Esa tarde nos permitimos el despilfarro de dar un paseo en calesa por tres dinares tunecinos. Desde el cementerio tomamos el tren hacia el norte y descendimos en el pueblo de Sidi Bu Saïd, donde por ocho dinares pasamos la noche en una antigua mansión señorial. Ésa fue la única noche en todo el invierno en que disfrutamos de calefacción central. Al atardecer subimos las escaleras que llevan al Café des Nattes de Sidi Bu Saïd para tomar té con piñones. El techo de nuestra habitación estaba decorado con espejuelos de colores y azulejos azules. Afuera en el jardín, encontré a la mañana siguiente adelfas rosa, naranjos, hibiscus, buganvilias y un solitario y monumental ciprés. Recuerdo el liviano caminar de un gato mientras un hombre acudía con una escoba a barrer los pétalos caídos."&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Compré y leí &lt;em&gt;Invierno mediterráneo &lt;/em&gt;en el verano del 2.004, y desde entonces tomé como una muy agradable rutina -ya saben cuánto disfruto con algunas- releerlo todos los veranos. Me gusta tanto que o no lo leo nunca más o lo releo muy a menudo, y así no dejo lugar a la decepción que el tiempo -bueno, la vida- gusta de arrearnos de vez en cuando. Ahora acabo de terminarlo otra vez.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Bien, pues hasta aquí la recomendación. Y ahora el ruego: no se lo pierdan.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5246743238828265410" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNAtLWIKj8I/AAAAAAAAADU/zM8DwVW179A/s320/img.jpg" border="0" /&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-428394181746089172?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/428394181746089172/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=428394181746089172&amp;isPopup=true' title='7 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/428394181746089172'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/428394181746089172'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/09/una-recomendacin-y-un-ruego.html' title='UNA RECOMENDACIÓN Y UN RUEGO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SNAsVXzER0I/AAAAAAAAADM/9VMPEsag4ZM/s72-c/Inviernomediterraneo.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-6187049638008009891</id><published>2008-09-15T15:26:00.002+02:00</published><updated>2008-09-15T15:27:37.052+02:00</updated><title type='text'>EL CENTRO</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SM5eOxaxH0I/AAAAAAAAADE/BeY8zPxqYBk/s1600-h/armonica.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5246234223809994562" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SM5eOxaxH0I/AAAAAAAAADE/BeY8zPxqYBk/s320/armonica.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-size:130%;"&gt;Mi primer recuerdo claro y cierto de esas calles va asociado a la principal de ellas y a un tipo que por allí deambulaba de un modo bastante particular.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Yo era un niño todavía, y entonces los adultos todos quedaban incluidos sin mayores distingos en un enorme saco que abarcaba desde los recién ingresados en la juventud -un reino muy ansiado- hasta los maduros ya más contumaces, y del que sólo se excluían los claramente inmersos en la ancianidad más decrepitosa, gente esta última que salía del mencionado saco en virtud de unas limitaciones de movilidad y un aspecto inequívoco que los dejaba fuera del amplio grupo de los invariablemente llamados -no sin cierta solemnidad y misterio- “mayores”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Aquel tipo, que por entonces se me antojaba simplemente un adulto, un “mayor” de aquellos, a la memoria que hoy sobrevive se presenta más bien como un hombre que apenas sobrepasaría la cuarentena, y a quien su calvicie brutal y absoluta y una notable gordura podían añadir seriedad o más años. Porque de él me ha quedado el recuerdo de su muy brillante y esplendorosa calva, de su impecable y clásica vestimenta que resaltaba su enormidad, y de su costumbre de tocar la armónica mientras paseaba arriba y abajo, una y otra vez, la mencionada calle.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;De las causas últimas de su pintoresca afición nada sé. Recuerdo que mi madre insinuaba cierto probable desarreglo mental, y que inmediatamente compensaba su increída maledicencia alabando la pulcritud de su persona -aquellos trajes impecables- y su semblante pacífico y bonancible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Dada mi condición de escolar, aquellos encuentros con tan armónico individuo se producían siempre los sábados, día escogido por mis padres para dar un paseo por el centro con su ruidosa tribu, por lo que ignoro si aquellos paseados recitales se daban a diario o, como nosotros, el señor gordo y calvo aprovechaba la alegría ingenua de los sábados por la tarde para dar rienda suelta y pública exhibición a su pasión. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Del repertorio con el que obsequiaba al personal nada recuerdo, pero me gusta pensar que abarcaba desde las piezas más populares del momento hasta espantos en la línea de &lt;em&gt;Clavelito&lt;/em&gt;, pasando por versiones de las músicas mejores y más conocidas de los &lt;em&gt;westerns&lt;/em&gt;, tan proclives al sentimentalismo facilón de la armónica.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5246216600746822402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SM5OM-ZFiwI/AAAAAAAAAC0/koHzO6xlkIk/s320/passeig.bmp" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Y es que aquella calle principal estaba marcada por el cine, por los cines. El Lys, el Eslava, el Artis. Pero sobre todo el Serrano. Con sus dos escaleras simétricas y su entrada en alto, y su enorme cartel de la película de turno, un amplísimo -a mis ojos de entonces- rectángulo pintado con más o menos acierto y en el que artistas locales versionaban el cartel original de la película en exhibición, lo que constituía un nudo en el estómago y un reclamo perfecto. Una necesidad creada sabiamente.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El barrio del que hablo es muy sencillo. Lo delimitan la plaza de &lt;em&gt;l´Ajuntament&lt;/em&gt; y el amplio codo en el que acaban y empiezan &lt;em&gt;Colom&lt;/em&gt; y &lt;em&gt;Xàtiva&lt;/em&gt;. Consta de dos calles principales y casi gemelas, y unas cuantas que las atraviesan o las comunican. De las dos gemelas, todos saben muy bien cuál es la principal: &lt;em&gt;Passeig Russafa&lt;/em&gt;. Y cuál la secundaria: &lt;em&gt;Ribera&lt;/em&gt;. Ésta última contó con un solo cine, el Capitol. Y a pesar de que probablemente era el más grande, y de que el edificio que lo albergaba tenía un valor arquitectónico infinitamente mayor que los de todos los demás cines juntos de la calle gemela, nunca ir al cine tuvo el mismo sabor en una calle que en otra.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Porque &lt;em&gt;Passeig Russafa&lt;/em&gt; forma parte de una línea imaginaria que, partiendo de la plaza de &lt;em&gt;la Reina&lt;/em&gt;, atraviesa el primer tramo de &lt;em&gt;Sant Vicent&lt;/em&gt;, dobla ligeramente y enfila la plaza de &lt;em&gt;l´Ajuntament&lt;/em&gt; en toda su extensión este, se adentra en nuestra gemela principal y agoniza en su tramo final en la hoy muy decaída calle &lt;em&gt;Russafa&lt;/em&gt;. Poco, bien poco queda ya en ésta última de aquella vitalidad tan real, tan festiva y moderna que evocaba Estellés:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(…) Irromperen de sobte&lt;br /&gt;les trompetes del jazz, el carrer de Russafa&lt;br /&gt;tan divers dels neons en els establiments,&lt;br /&gt;alegre de teatres, de cafés i de vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;Es un recorrido en el que se da algo parecido a lo que en Italia llaman la passeggiata, por su valor de paseo puramente recreativo y mirón, presa fácil para un público algo aburrido y ritualista, de esos que van y vienen, indistintamente de sábados o domingos, y es a la vez uno de esos enclaves del inconsciente colectivo que arrastra por su animación, más atento siempre a los locales de ocio que a lo estrictamente comercial, parcela esta última en la que muchas áreas de la ciudad le han ganado claramente la partida.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Probablemente por esa condición de eslabón importante o principal en la mencionada línea, &lt;em&gt;Passeig Russafa&lt;/em&gt; desplazó con claridad a &lt;em&gt;Ribera&lt;/em&gt; en el liderazgo del barrio del que hablamos, como siguiendo la premonición estellesiana de modestia y ambigüedad: &lt;em&gt;El carrer de Ribera era confús i alegre&lt;/em&gt;. Y esa causa produjo a su vez el efecto casi contrario en ésta última. Si no un remanso de paz, &lt;em&gt;Ribera&lt;/em&gt; ofrece cierta tranquila calma en pleno centro y en una calle amplia, algo que sin duda lamenta el rentista de sus plantas bajas -es un decir- pero agradece el paseante.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Para mí, además de aquel primer recuerdo asociado al extraño paseante, esas dos calles fueron el descubrimiento de la inmediatez y realidad del centro estricto, el atisbo de la vida adulta y de cierta ingenua y primera autonomía: ir al cine con los amigos del colegio, liberado ya de la presencia de los padres, imitando sin embargo algo de sus formas en bares baratos, enfocados a un público adolescente y ansioso, con prisa por crecer, incapaz de distinguir el fulgor y el rumor brutal de la plaza de toros al final de la calle, aún aturdido por las primeras cervezas.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Y luego, atravesándolas, quizá las mejores, las otras: &lt;em&gt;Mossén Femades, Martínez&lt;/em&gt; &lt;em&gt;Cubells, Convent de Santa Clara, Forners&lt;/em&gt;. Calles tapizadas por restaurantes como exhibicionistas y permanentes verbenas. Calles de negocios y escaso vecindario. Calles que sostuvieron por un tiempo el sueño de una burguesía imposible y de una ciudad que pudo ser. Calles por las que pasear a última hora de las tardes del verano recién estrenado o agotándolo, ya entre luces, con el cuerpo envenenado de melancolía y recuerdos de otras tardes y otras luces.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5246217424699497698" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SM5O872tnOI/AAAAAAAAAC8/8Q109LZETBY/s320/ribera.bmp" border="0" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-6187049638008009891?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/6187049638008009891/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=6187049638008009891&amp;isPopup=true' title='7 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6187049638008009891'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6187049638008009891'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/09/el-centro.html' title='EL CENTRO'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SM5eOxaxH0I/AAAAAAAAADE/BeY8zPxqYBk/s72-c/armonica.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-229055030760158040</id><published>2008-09-11T11:56:00.001+02:00</published><updated>2008-09-11T12:01:34.534+02:00</updated><title type='text'>FALSOS MODERNOS</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Hace poco, en una conversación sobre música, algún pobre ingenuo tuvo la osadía de mencionar elogiosamente a Coldplay. Rápidamente, uno de esos bobos de &lt;em&gt;lo último&lt;/em&gt;, torció el gesto y los despachó en pocas palabras: "Son unos moñas". Quien decía eso es el mismo que, siete u ocho años atrás, se entusiasmaba -y nos daba la tabarra- con Coldplay, entonces una banda de la que llegaban las primeras canciones entre brumas de maquetas y prestigios de entendidos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Aquel ilustre contertulio forma parte de una legión de musiqueros para los que, dando por sentado un mínimo francamente bajo de calidad, cierta marginalidad o minoritarismo son un valor en sí o, en algunos casos extremos de idiotez, son &lt;em&gt;el valor &lt;/em&gt;en sí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Para ellos, que un grupo saque al mercado tres o cuatro discos y que todos alcancen un nivel de ventas y de popularidad más bien alto, son el síntoma inequívoco de una decadencia y una entrega a "lo comercial" incompatible con su gusto exquisito y privilegiado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Cosas de la edad, supongo. En cualquier caso, tampoco se trata de condenar lo marginal y enaltecer sin más lo popular o masivo, tan frecuentador del espanto. Hay basura a toneladas en lo que suena en las emisoras más conocidas y bellezas inexpresables en discos que nunca superarán determinados circuitos, y no por vocación de minoritarios, sino por ausencia de reales intereses comerciales o por una falta de sensibilidad tristemente muy extendida. Cosas de la educación que uno se hace o le hacen, supongo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Quizás se trate simplemente de no atender tanto a la novedad como un valor por sí mismo, y apreciar lo bueno que queda atrás como algo que siempre estará ahí para aportarnos cosas, desprejuiciando la trayectoria del grupo en cuestión, sea ésta llenar estadios o acabar actuando en bodas y bautizos o en elitistas clubs a los que no va, en esencia, nadie.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Como homenaje a esos queridos falsos modernos -qué haríamos sin ellos-, ahí van los Coldplay en una canción impresionante, combinando la falsa y ya vieja técnica del videoclip más clásico con un directo, resuelto de manera genial. Recomiendo poner el volumen a todo trapo, particularmente a partir del minuto 2:30. No sé cuántas veces lo habré visto y oído y me sigue emocionando, especialmente su segunda parte, tan coral. La vida casi siempre nos supera; el arte, de vez en cuando, sucede. &lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/jBEYyHGbwto&amp;amp;hl=" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" fs="1" allowfullscreen="true"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Tears stream down on your face&lt;br /&gt;When you lose something you cannot replace&lt;br /&gt;Tears stream down on your face&lt;br /&gt;And I...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tears stream down on your face&lt;br /&gt;I promise you I will learn from my mistakes&lt;br /&gt;Tears stream down on your face&lt;br /&gt;And I...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lights will guide you home&lt;br /&gt;And ignite your bones&lt;br /&gt;And I will try to fix you.&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-229055030760158040?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/229055030760158040/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=229055030760158040&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/229055030760158040'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/229055030760158040'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/08/falsos-modernos.html' title='FALSOS MODERNOS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-765053345012772533</id><published>2008-09-08T19:22:00.002+02:00</published><updated>2008-09-08T21:12:17.459+02:00</updated><title type='text'>ESTELLESIANA (I)</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SMRhAkZCE5I/AAAAAAAAACs/vieUDKD2TL8/s1600-h/Vicent-Andres-Estelles[1].JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243422528562664338" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SMRhAkZCE5I/AAAAAAAAACs/vieUDKD2TL8/s320/Vicent-Andres-Estelles%5B1%5D.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Tindria jo onze o dotze anys i encara el valencià no era matèria obligatòria a l´escola. Però el col.legi on jo anava -i era de retors, no creguen- tenia un cert compromís amb el tema i donàvem un parell d´heroiques hores a la setmana, sense llibre de text com calia i amb les habituals bronques i entusiasmes. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;L´únic material que teníem a l´abast eren uns llibres en blanc i negre (vull dir sense il.lustracions en color, tan agraïdes sempre), de gran tamany i d´edició modesta, que recollien bàsicament fragments de novel.les, poemes, cançons o elementals questions lingüístiques o històriques.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Un dia, a banda de la habitual lectura de textos -que era essencialment en el que consistien aquelles classes pioneres i plenes de voluntarisme-, el professor va dur un radiocasette que hui seria peça de col.lecció. Ens indicà la pàgina on devíem anar i sense més explicacions li donà al &lt;em&gt;play.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Ara sé que allò que sentírem era el &lt;em&gt;Coral romput &lt;/em&gt;de Vicent Andrés Estellés recitat per Ovidi Montllor i amb música de Toti Soler. En aquell moment només vaig arribar a entendre que aquells versos llargs, sense rima aparent, i que parlaven de la meua ciutat i de la meua gent d´una manera molt especial, m´havien colpit amb força, trencant per primera vegada -això ho sé ara- l´artificial distància entre la realitat amagada i menyspreada del meu entorn i la falsificació lingüística en la que, en bona part, encara visc. Les pintoresques raons per les que havíem arribat alguns -parle d´uns quants centenars de milers de persones- a eixa absurda situació podria i pot omplir enciclopèdies i fins i tot biblioteques plenes de fosca i mala consciència. En qualsevol cas no es tracta ara de buscar culpables. Siga com siga, fora com fora, culpables o responsables ho foren tots, ho som tots, tret d´alguns d´abans i d´ara. El meu cas no és -ni de lluny- únic a la ciutat de València. De fet, la mateixa &lt;em&gt;normalitat&lt;/em&gt; de la falsificació era el motiu principal -i això també ho sé ara- d´aquell dolç, fort i extrany colpiment que vaig patir i gaudir. Però eixa és una altra història.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/mnAOIH64k1Y&amp;amp;hl=" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" fs="1" allowfullscreen="true"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-765053345012772533?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/765053345012772533/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=765053345012772533&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/765053345012772533'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/765053345012772533'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/09/estellesiana.html' title='ESTELLESIANA (I)'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SMRhAkZCE5I/AAAAAAAAACs/vieUDKD2TL8/s72-c/Vicent-Andres-Estelles%5B1%5D.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-3764879257184332834</id><published>2008-09-06T18:19:00.004+02:00</published><updated>2008-09-06T18:21:01.571+02:00</updated><title type='text'>VIEJOS MALES</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/CVNDBda6MgI&amp;amp;hl=" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" fs="1"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;No se queden con las gansadas románticas, bobaliconas y bienintencionadas del joven. Ni con la belleza dudosa de la Bonham-Carter. Ni con las conversaciones de circunstancias, tan británicas. Hay en este fragmento de Una Habitación con Vistas una alucinante aria de Donizetti. Y hay el paisaje toscano, un verano o una primavera eterna, y la silueta de Florencia brillando otra vez como un espejismo o un sueño.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yo -perdonadme, ortodoxos- de muy joven padecí una grave enfermedad llamada Italia. Y ahora, más a menudo de lo que debiera y con cualquier excusa, aún viene a mí, recurrente y pesada como un mal congénito. Pero no la aparto como quien aparta un mal recuerdo. Tengo aún capacidad para entusiasmarme por algunas cosas viejas y queridas. Me quedo, como un consuelo y un recuerdo que es pasado, presente y futuro, con lo de Henry James: "It concerns Italy and my youth. Two fine things".&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-3764879257184332834?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/3764879257184332834/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=3764879257184332834&amp;isPopup=true' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3764879257184332834'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/3764879257184332834'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/07/viejos-males.html' title='VIEJOS MALES'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-6382108163963104165</id><published>2008-09-03T18:08:00.008+02:00</published><updated>2008-09-03T19:44:50.384+02:00</updated><title type='text'>RUTINAS</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SL7HjsB4J2I/AAAAAAAAACk/HqCUaupFBqk/s1600-h/aaa.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5241846432234219362" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SL7HjsB4J2I/AAAAAAAAACk/HqCUaupFBqk/s320/aaa.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Odio las rutinas cotidianas. Las del día a día, las que tienen como marco máximo y repetido a la semana. Esa sucesión de horas de trabajo, interrupciones alimenticias, sueños y vuelta a empezar. Ni siquiera la alegría ingenua del fin de semana logra romper esa dinámica que en el fondo detesto.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Pero -supongo que muy contradictoriamente- hay otra rutina del año que me gusta sin remedio. Es la que empieza ahora, en estos días de septiembre, y que está marcada sobretodo por hábitos de temporada y por las festividades del calendario.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El inicio de la liga como un final de verano anticipado, la vuelta a los estudios que miro entre aliviado y nostálgico, el 9 d´octubre como la entrada real o definitiva en el año, el puente de diciembre y su frecuente escapada al interior, a los primeros fríos serios, el porrat de Santa Llúcia que contemplo camino al trabajo, la Navidad, el cansino ritual de la Nochevieja, los Reyes y su constante buen recuerdo y presente, la fiesta de Sant Vicent (siempre que caiga entre semana), la feria del libro de ocasión en la Gran Vía, las Fallas, las Pascuas -que no la lúgubre semana santa, tan extraña a mí y a los míos-, la Fira del Llibre en los Viveros, la procesión de la Virgen, por la tarde, con su hermoso paganismo final bajo apestosas capas de beaterío, los primeros calores, las mujeres quitándose ropa día a día, las primeras escapadas a la playa, los planes de vacaciones, la limpieza de la piscina como un ritual familiar entre lo festivo y el puro coñazo, el inicio del verano y todas sus glorias, los periódicos delgados, la liga que empieza... &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-6382108163963104165?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/6382108163963104165/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=6382108163963104165&amp;isPopup=true' title='8 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6382108163963104165'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/6382108163963104165'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/09/rituales.html' title='RUTINAS'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SL7HjsB4J2I/AAAAAAAAACk/HqCUaupFBqk/s72-c/aaa.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-1429949230902925006</id><published>2008-09-01T16:50:00.004+02:00</published><updated>2008-09-01T17:02:46.932+02:00</updated><title type='text'>SOHO SQUARE</title><content type='html'>&lt;div align="right"&gt;&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_DDGVd6gG3nA/SJi4NMe-TbI/AAAAAAAAACU/Wsq4AzYGVWg/s1600-h/Soho_Square.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5231133504019778994" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_DDGVd6gG3nA/SJi4NMe-TbI/AAAAAAAAACU/Wsq4AzYGVWg/s320/Soho_Square.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Una de les proves més evidents de la meua contrastada inutilitat és haver tardat tant en descobrir Londres. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Però en els últims anys he aconseguit posar-me al dia gràcies a uns quants viatges dels que em costa triar el millor.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;El resultat és el habitual -no esperen sorpreses ni grans revelacions-: crec que és la ciutat total. De dia o de nit, igual en Kensington passejant a l´ombra de Peter Pan o al Borough Market dinant de qualsevol manera, igual buscant llibres per Charing Cross o flipant en Picadilly o esgotant la nit, la salut i les butxaques al Soho o a Camden.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;En la última estada, i de la mà d´un valencià (i &lt;em&gt;granota) &lt;/em&gt;que contarà als seus nets que va viure uns anys a Londres quan era jove, i on va conèixer una valenciana que també ho farà perque seran els mateixos, bona part d´una molt bona nit la passàrem en un parell de garitos de la Soho Square.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Molt poc després, ja per ací, vaig descobrir el &lt;em&gt;Llibre de les Brandàlies, &lt;/em&gt;el poemari guanyador del XLV premi de poesia Ausiàs March, del que és autora Àngels Gregori, una jove d´Oliva. Allí -un llibre magnífic del cap a la fi- em vaig emocionar amb este poema, que em recordà tantes coses, sobretot les que no he fet mai, sobretot les que ja no faré mai.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;SOHO SQUARE&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Al jardí dels plaers prohibits&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;vam jurar aprendre a no oblidar.&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Llavors vam descobrir el &lt;em&gt;popper,&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;les cançons de Patty Smith,&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;les pintures d´Edward Hopper,&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;les ànimes vives a Bloomsbury,&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;els lavabos bruts,&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Keats, Milton, Donne,&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;la casa número 29 de Fitzroy Square, &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;les boques de metro dels afores de la ciutat,&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;els hotels de mala mort de sis estrelles robades,&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Charing Cross Road: la Foyle´s, la Waterstones i la Silver Moon,&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;les cerveses negres,&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;la Tower de nit i l´ànsia a la punta dels pits,&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Oh, sí, sí, el paradís!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Què volies? Teníem divuit anys&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;i la cartera plena d´incerteses i closques buides.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/4Grxp6j6IIc&amp;amp;hl=" width="425" height="344" type="application/x-shockwave-flash" fs="1" allowfullscreen="true"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-1429949230902925006?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/1429949230902925006/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=1429949230902925006&amp;isPopup=true' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1429949230902925006'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/1429949230902925006'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/08/soho-square.html' title='SOHO SQUARE'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_DDGVd6gG3nA/SJi4NMe-TbI/AAAAAAAAACU/Wsq4AzYGVWg/s72-c/Soho_Square.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-2970102650520987407</id><published>2008-08-29T12:49:00.005+02:00</published><updated>2008-08-29T12:52:04.181+02:00</updated><title type='text'>EL VEDAT</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SLfT-0ettKI/AAAAAAAAACc/Dsmgv9VfoY0/s1600-h/BUGANVILIA.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5239889767661679778" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SLfT-0ettKI/AAAAAAAAACc/Dsmgv9VfoY0/s320/BUGANVILIA.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Las tardes ya se acortan y algo indica un cambio de ciclo. A pesar de eso, Laia sigue empeñada en bañarse a todas horas y en no salir nunca de la piscina, con esa incansable apetencia por el agua propia de los niños y que los adultos reconocemos como una reminiscencia del tiempo en que fuimos como ellos. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Cada año me siento más vinculado a este paisaje. Sin apenas cambios. Los que hubieron fueron principalmente humanos. Amigos que lo eran todo y desaparecieron con pasmosa normalidad, familiares muy queridos que se fueron para siempre, casas que sigilosamente cambiaron de dueño.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yo atesoro los recuerdos con un celo casi homicida. Pero en esencia todo sigue bastante inalterado. El sol dulce de las tardes ya avanzadas en la terraza, la silueta del cielo recortada por los pinos, el calor como una forma elegida de plenitud, las flores de las adelfas y las buganvilias enmarcando las paredes o las vallas, el tacto tan familiar de los libros, la misma emoción o ansia quinceañera cuando se prepara una cena que se pretenderá descomunal farra, y quedará en casi nada. Mientras tanto, ajena a todo eso, mi hija repite rituales y descubrimientos que fueron míos y de todos con terca fidelidad inconsciente. Señas de identidad. Un modo de ser quien uno es irreductible y feroz. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Los lugares en los que se fue feliz de niño o muy joven son o deberían ser sagrados. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1751278376749332562-2970102650520987407?l=dangresola.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dangresola.blogspot.com/feeds/2970102650520987407/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1751278376749332562&amp;postID=2970102650520987407&amp;isPopup=true' title='6 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2970102650520987407'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1751278376749332562/posts/default/2970102650520987407'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dangresola.blogspot.com/2008/08/el-vedat.html' title='EL VEDAT'/><author><name>angresola</name><uri>http://www.blogger.com/profile/02476207776544353868</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_DDGVd6gG3nA/SLfT-0ettKI/AAAAAAAAACc/Dsmgv9VfoY0/s72-c/BUGANVILIA.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1751278376749332562.post-3415730119407727313</id><published>2008-08-25T20:02:00.003+02:00</published><updated>2008-08-25T22:11:48.499+02:00</updated><title type='text'>VIENTO EN LOS TALONES</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_DDGVd6gG3nA/SIeiy25GbUI/AAAAAAAAACM/413jEHhxg-M/s1600-h/Mike_Scott.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5226324887198920002" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_DDGVd6gG3nA/SIeiy25GbUI/AAAAAAAAACM/413jEHhxg-M/s320/Mike_Scott.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Si hubo algún concierto en la ciudad de Valencia que marcó un antes y un después en este concreto negociado fue el que dieron los Simple Minds un asfixiante día de verano de mediados de los ochenta en el estadio del Levante, entonces una isla de hormigón plantada como un animal prehistórico en medio de una huerta que daba sus primeros signos de agonía entre diseminadas y blancas alquerías y melancólicos atardeceres, inmejorables servidores todos ellos del tópico más cultivado y cierto.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;A pesar de que ya habían tocado en una sala de la ciudad un par de años antes -con China Crisis como teloneros-, la combinación de un espacio abierto y con reminiscencias de gran espectáculo, unido a la infalible mezcla de verano y juventud, hicieron de todo aquello un hito casi fundacional.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Probablemente por la irrelevancia de la ciudad en el circuito de conciertos, y porque aquí se inició con él una era en la que éstos comenzaban a ser multitudinarios, aquel sarao acabó poseyendo un aura casi mítica, legendaria, de forma que la presencia o no en aquel evento significó un haber estado -o no- en el sitio adecuado en el momento adecuado. Yo no estuve. Pero puedo dar fe de que se acabó convirtiendo en una muy particular versión local del mayo del sesenta y ocho -donde tampoco estuve, por cierto. Y no por el nivel de la algarada, que no la hubo, sino por la cantidad de personas que, durante muchos años después y sin rubor alguno, proclamaban su -en muchas ocasiones- falsa presencia en aquel concierto legendario, haciendo que, de ser cierta la encarnación allí y entonces de tantos postadolescentes desbocados, la capacidad del modesto estadio habría rebasado con mucho la del Coliseo romano en sus mejores tiempos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Buena parte del aliciente de aquel concierto fue la anunciada presencia como teloneros de The Waterboys, una banda escocesa que mantuvo un extraño y particular idilio con la ciudad.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;A pesar de ser bastante conocidos en todas partes en aquel momento, su música fue algo más que parte del repertorio habitual en antros de toda especie y condición en Valencia, y tuvo en ella una devoción muy singular mediante la cual toda una generación oficializó algunas de sus canciones como banda sonora de muchas horas doradas. Se podía oír con relativa frecuencia entonces -en un alarde de pretendido elitismo muy de la edad- que se iba a ir al concierto no por su principal y teórico reclamo -los Simple Minds, por entonces prácticamente en la purísima gloria- sino por sus teloneros, The Waterboys, argumento éste que, a pesar del chasco final, esgrimen todavía hoy los incansables y algo plastas seguidores del “yo estuve allí”. Chasco final que vino dado por la espantada que los escoceses dieron por razones nunca del todo explicadas, y que fueron sustituidos a ultimísima hora por un grupo local, Comité Cisne, que vivieron frotándose los ojos su apoteosis total -para desolación del personal- al rebufo de Jim Kerr y su banda.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;Creo que si hubiera que fijar una canción sobre la que transcurrió todo aquel tiempo, el premio debería ser para The Pan Within, de The Waterboys. O quizá habría que otorgarlo ex aequo para The Pan Within y The Whole of the Moon, también del mismo grupo. Las dos canciones forman parte de un disco sencillamente perfecto: This is the Sea. The Whole of the Moon -que es la que recuerda absolutamente todo el mundo de entonces- alcanzó para mi gusto un nivel de presencia y reiteración algo estomagante, excesivo. Sin dejar de ser una formidable canción -elogiada por el mismo Bob Dylan- quizá el exceso de ritmo y su omnipresencia de entonces (a menor escala, incluso de ahora mismo) hizo 
