diumenge, de novembre 02, 2008

"CALLE PEQUEÑITA Y MUY QUERIDA"


Ja em deixà estranyat al seu moment, ja. Pasmat em quedí quan vaig llegir que l´alcaldessa Rita Barberà prenia en consideració la proposta del Consell Valencià de Cultura de canviar el nom de l´actual plaça del Ajuntament pel de Jaume I.

Però la premsa d´ahir portava la resposta a l´enigma: "Barberá rechaza dedicar a Jaume I la plaza principal". El millor no era la més que previsible decisió. El millor eren les divertidíssimes raons donades. Li tocà defendre la posició a la regidora de Cultura (!) María José Alcón: "(...) El cambio de nombre causaría un gran perjuicio económico a los vecinos y comercios de la plaza (...) En un contexto de crisis causada por el peor y más nefasto Gobierno de España, los ciudadanos no están para soportar frivolidades y gastos superfluos". Després de meditar sobre les modestes economies dels sofrits i nombrosos veïns de la plaça, sobre la culpabilitat universal de Zapatero, sobre frivolitats variades i sobre la caiguda de Constantinopla, m´he recuperat i he pogut llegir que la regidora va enaltir la "calle pequeñita y muy querida" que porta des de 1843 el nom de Jaume I al centre històric.

La "calle pequeñita y muy querida" és un carreró perpendicular al carrer de Quart, perdut i abandonat absolutament per a la memòria d´una ciutat que va tenint dimensions més que notables. Un carreró que té com a activitat principal soportar estoicament els alleujaments de líquids provinents dels excedents de la marxa de la zona.

Ben pensat, no podia ser d´altra manera. Molta ofrena floral, molts càntics, molt Any Jaume I i el que vullguen, però en un ratet tot això s´acaba. Ara bé, donar a la plaça principal de la ciutat i amb voluntat de permanència el nom de qui ens va fer els que som, venint d´on venia, parlant la llengua que parlava... És molt millor deixar les coses com estan. Plaça de l´Ajuntament és un nom neutre, sense connotacions, tan pràctic com idiota. Asepsia pura. Que es quede així, no siga que si el canvien, a algú li done per pensar. I fins ahí podiem arribar.