dilluns, de març 16, 2009

DISCURS FALLER POLÍTICAMENT INCORRECTE (O COM QUEDAR MALAMENT AMB TOTS)


No suporte alguns fallers que porten el pit ple d´insígnies i medalles, que tallen carrers com si foren generals de divisió, que diuen per on has de passar i per on no, gaudint d´una autoritat que molt probablement -pobrets- no tinguen a casa...

Tampoc puc amb certs excesos més que evidents de la festa, i que acaben per sumar una casuística quasi infinita: la multiactivitat obligada dels casals i dels seus guardians, certa insolència d´alguns fallers cap als que no volen saber res de les falles, la multiplicació hipertrofiada de les carpes, la presència més que exagerada de l´ofrena de flors, un acte de tall més propi del anys del nacionalcatolicisme -quan es va instaurar- i que ha esdevingut l´acte central tot i la seua inessència fallera absoluta.

Amb tot i això, a mi m´agraden les falles. No sé molt bé si és perque no puc deslligar el record de molts anys de passar-ho realment bé amb el present, quan tens la molt humana temptació de mirar la realitat pel filtre de lo viscut, que tot ho perdona.

Continuen agradant-me algunes hores de certes vesprades, quan pots passejar per carrers insòlitament sense trànsit, entre gent que va d´ací cap a allà amb una extranya calma i entre la remor de coets d´un nivell de soroll -diguem- raonable. I té ademés certa emoció. Perque tot pot trencar-se quan un fill de puta fa estallar al teu costat un masclet que et deixarà sord per a unes hores...

I m´agrada molt l´ànima tan pagana de la festa, amagada com un tresor davall de tantes tonteries. I la joventut real -la que envolta els vint anys- escampant-se per tots els barris i racons de la ciutat sense treva. De dia i de nit, amb el mocador al coll, amb estimulants variats, omplint carrers com un exèrcit incansable d´una nova i periòdica Babilònia sensual, passant de les fosques discoteques als espais lliures de les places i vivint -perque els correspon i d´alguna manera ho saben- el seu somni de joventut i de llibertat, el somni i la realitat d´un any que eternament es renova.

Jo eixiré un parell de nits -i gràcies- perque el cos i les circumstàncies no donen per a més. Passejaré alguna vesprada i alguna ressaca. La mascletà la voré de lluny perque les multituts m´agobien prou des de fa uns anys. Tindré amb els amics el ja tradicional dinar a la platja. M´invadirà de segur a parts iguals l´avorriment i l´alegria de tornar a viure dies com estos. Una coneguda sensació tèrmica em donarà l´avanç del estiu. Però segur que el sentiment més present tornarà a ser l´enveja i el goig de vore tanta gent nova que repetirà, creguent-se els descobridors del món, la benvinguda que fem alguns valencians, des de fa unes quantes generacions, a la primavera i a la vida. Dues coses que són, en essència, una.

8 comentaris:

Naumaquia ha dit...

Chapeu, caballer!!!

Naumaquia ha dit...

Amb "v", collons!!

Vicè ha dit...

Compartisc al 100% eixa visió contradictòria i tan plena de matissos. Crack!

morena ha dit...

Una dudita: a las falleras mayores les hacen pruebas de llanto?

que usted lo pase bien!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Jo només puc recordar que dissabte volent pillar el tren casi muic esclafà per a un allau de persones, que al vagó no cabia ni una formigueta més, que una xiqueta plorava acollonà, que a un welo el van tirar a terra, que els segurates pareixien les SS i els passatgers porcs camí del matadero...

No m'acaben les Falles perquè no sóc de València. Amb la meua debilitat pel folklore de ser d'allà segur que seria fallera i me faria el monyo eixe que es fan i ploraria portant-li el ram de flors a la Verge. I la pòlvora me perd, en això sí que sóc ben valenciana, però sóc més de cordaes que d'anar tirant masclets. Una bona cordà, mmmmmmmmmmmmm, què ganes de que siga estiu!

Desficium Tremens ha dit...

Maravellosa síntesi, Mn Angresola. Trobe que acaba de guanyar-se l'honor d'escriure en el pròxim Lletrafaller...

Enhorabona, pel post i per tan alt compromís.

Anònim ha dit...

Té vosté molta guasa, Desficium. Però l´honor serà sopar amb vosté, que ja tinc ganes. Vé vosté molt bé recomanat. Sé que s´anem a divertir.

Angresola

Oxímoron ha dit...

M´ha agradat molt eixa lloança de la joventut, plenament identificat amb eixe estat mental.
Un text suggerent i reflexiu alhora.
Magnífica sobretaula fallera la d´ahir, salutacions!