dimecres, de novembre 19, 2008

ESTELLESIANA (i III)


res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.

l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.

de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.

cloc els ulls i me’l fot.


Vicent Andrés Estellés. Horacianes.

7 comentaris:

diafebus ha dit...

Moltes vegades he fruit de la sencillea hedonista d'este poema. Cloc els ulls i me'l fot. A mi m'encisa, no sé a vostés.

Vicè ha dit...

"Allarga'm el pitjer, gràcies"

morena ha dit...

Che que bo!

Anònim ha dit...

Realment m'has deixat amb la boca oberta, estàs fet un artista!
Mayte.

angresola ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
angresola ha dit...

Benvinguda Mayte! I gràcies. Però d´artista res. Jo no he fet més que transcriure el poema...

Naumaquia ha dit...

Tremendo Vicent Andrés. Es flipante hacer algo tan bello partiendo de algo tan cotidiano, que venden en Mercadona a 0'60 el cuarto.

Ponte un 10, Angresola!!!