DE CARRERS I POETES

Omplir un imprés per a fer un Alta d´Autònom pot tindre curioses consecuències. Sobretot quan tens que buscar el codi postal del aspirant a Autònom a la voluminosa guia que conté tots els codis per poblacions i carrers.

Si tens el dia -per exemple- desficiós, pots deixar córrer la vista per la llarga nòmina de poetes que figuren com a tals per la llista de carrers de la ciutat. És una llista arbitrària, feta a colps d´excavadora, francament poc internacional, i amb moltes vergonyoses i il·lustres absències.

Per raons purament alfabètiques, s´inicia el recordatori etern amb els poetes àrabs de la terra: Aben al Abbar i Al Russafí. ¡Ah, si algú dels guardians de les essències coneguera de les veleitats sodomítiques del Russafí i cóm cantava les esbeltes cintures dels seus amants masculins en aquells mítics jardins de la mítica Russafa...! Segur que si s´enteren li lleven el carrer i tot, al pobret.

Respecte als que venen després, la immensa majoria són poetes del vernacle, dòcils en general i de tall àmpliament jocfloralesc, i la llista és llarga: Alberola, Altet, Cabrelles, Artola, Asins, Badenes, Liern, Llombart (este no massa dòcil, no), Llorente (¡el patriarca!), Mas i Ros, Monmeneu, Navarro Cabanes... Altre dels jocfloralescs, el poeta Querol, disfruta d´un carrer ample i cèntric (codi 46002), de famílies benpensants però amb poca memòria, i que probablement ni imaginen que l´insigne i valencianíssim poeta va titular el conjunt de la seua obra com Rimes Catalanes. Poca broma amb tot açó, perque si arriben a enterar-se, l´anatema està servit, i el carrer probablement per l´aire.

N´hi han poetes que han eixit clarament guanyant, i tenen més rellevància morts de la que vius no podien ni somiar. És el cas d´Emilio Baró (codi 46020), que ha esdevingut un dels carrers més coneguts de la ciutat, i del que ningú sap ni on paren els seus llibres. Molt prop d´allí, i al mateix codi postal, el poeta Carles Salvador té el seu carrer al cor del seu benvolgut Benimaclet. La quota de correcció política la cobreix (i de llarg: codis 46006, 46007, 46020 i 46026) el plorat Federico García Lorca. La d´incorrecció -eren altres temps- la donen dos poetes catalans: el beatífic Mossén Jacint Verdaguer (codi 46008) i l´homèric Joan Maragall (codi 46007).

Però algun regidor despistat o líric -qui sap si malalt per fer versos- va ser qui va donar a la llista de carrers el nom més poètic de tots, i que curiosament tanca la llista com un lleuger i emotiu homenatge a tots aquells que en algun moment han sentit la temptació de la forma més alta de literatura: carrer dels Poetes Anònims (codi 46020).