Mentre treballe anant d´ací a allà busque la calor que desitje i que no acaba d´arribar. El carrer d´En Joan d´Àustria és d´una vulgaritat colpidora. Les rajoles del terra són pretencioses al temps que anodines, i les botigues es repeteixen a si mateixes sense més treva que els bars on la marca de la casa és fer les coses sempre ràpides.
Més avant, els autobusos canten la marxa triomfal i embruten els trajes dels que han baixat a trencar per vint minuts l´espant del dilluns o del dimecres davant d´un café. La plaça de l´Ajuntament manté la dignitat segons on mires. Cap al mercat, alguns paisans et recorden que vius en un poble hortolà vingut a més i el perfil de la Llonja dóna el contrapunt culte i nobilíssim d´algun somni perdut.
Jo porte a la cartera la paperassa habitual dels advocats, la màgia dels papers que degudament omplits, presentats als llocs adequats i respectant determinats terminis, et permeten guanyar-te la vida raonablement. Ignorant tot això, el carrer de les Carabasses es un passadís més o menys recte que conserva encara la frescor de la matinada i on alguns bars porten ja quatre o cinc hores omplint de conyac o cassalla els ànims dels que tenen que treballar.
La vorera de l´esquerra de Baró de Càrcer sempre em recorda alguns carrers de la meua benvolguda Atenes, una barreja d´antiguitat recent i comerços d´un altre món o fora del temps, l´ambient sempre malaltís dels negocis de les màquines de premi, un centre de la ciutat que es nega a domesticar-se. A la vorera d´enfront, el barri dels Velluters es deixa acaronar pel sol en les poques hores de respetabilitat que li permet la fauna habitual.
A la part fosca del carrer d´Escolano, el Pub Diana ofereix carn infame a preus de rebaixa i per la porta rumia les seues dèries un perillós ramat amb el que tindre un problema és qüestió de dos minuts. Són les dotze del migdia i torne al despatx. L´ombra del mercat és allargada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada